Quan l’any 2000 Telecinco va començar a emetre Gran Hermano, el programa va suposar un revulsiu per a la televisió i per a la societat espanyoles. Recordo que, al principi, em va generar molta curiositat i sovint mirava els resums del que havia passat durant el dia en aquella casa aïllada de la serra madrilenya, des del sofà, en família, després de sopar. Amb 15 anys, m’interessava tot allò que fos nou i aquell programa, que prenia el títol del llibre de George Orwell i que havia triomfat abans a Holanda, em despertava l’interès propi d’un experiment sociològic. Un dia, fins i tot, vaig intentar defensar aquesta idea davant del meu avi, tot dinant un diumenge. Als seus 70 anys, no transigia; li semblava una autèntica vergonya que la tele ensenyés durant 24 hores la vida d’una colla de dròpols que guanyaven diners per no fer res en tot el dia. Tenia raó.

Amb tot, la primera edició de Gran Hermano a Espanya va tenir un èxit inqüestionable. La mitjana d’espectadors va ser de 8 milions i alguns moments van arribar a tenir una audiència d’11 milions de persones, amb una quota de pantalla del 70%. A mesura que avançava el segle, aquest producte de telerealitat produït per Telecinco anava sumant edicions. Fins avui, la cadena n’ha emès 18 amb el format original i una desena d’edicions amb famosos (GH VIP), amb antics concursants que es retrobaven (GH El Reencuentro) o bé amb participants que eren parella (GH Dúo).

Amb els anys, el programa ha anat perdent espectadors, però n’ha mantingut una base prou fidel, d’almenys un milió i mig de persones, que són les que el 2017 en van seguir la darrera edició, anomenada Gran Hermano Revolution. Al programa s’hi ha vist de tot, fins i tot algunes situacions que, llegides en un context social diferent, no haurien passat tan desapercebudes com ho van ser llavors. Recordo, per exemple, el cas del Carlos “Yoyas” que l’organització va expulsar de la segona edició del programa, l’any 2001, pel seu comportament agressiu cap a diversos concursants, en especial la seva parella Fayna. Amb tot, ella va negar haver estat maltractada i un cop fora de la casa, es van casar i van tenir dos fills. Recentment i ja divorciats, ella l’ha denunciat  per violència masclista. El judici encara no s’ha celebrat, però per les acusacions presentades, la Fiscalia en demana 8 anys de presó.

En aquell moment, la consciència feminista no vivia l’esclat actual i aquest tipus de casos es miraven d’una forma més laxa. Avui, afortunadament, som molt més intransigents amb les actituds masclistes, però no n’hi ha prou amb això; cal ser crítics també amb la reacció de la cadena. Fa unes setmanes es va fer públic un vídeo del 2017 en el qual la concursant de Gran Hermano Revolution Carlota Prado era al confessionari de la casa veient les imatges d’una violació que havia patit la nit anterior presumptament per part d’un altre concursant, José María López. Ella, que no recordava res perquè l’alcohol l’havia deixat inconscient, plorava i demanava que aturessin les imatges. Suplicava sortir de l’habitació i exigia poder parlar amb l’agressor. Una veu de l’organització, a l’altra banda del mirall, li deia que s’esperés. Ella preguntava: per què? Sola, sense cap tipus d’ajuda psicològica i en contra de la seva voluntat. Així va saber de l’agressió, veient-la per una pantalla de plasma mentre la seva reacció era gravada. Les imatges mai es van emetre, tampoc les de la nit dels fets. El programa va expulsar de seguida el presumpte agressor. Ella també va marxar, tot i que uns dies després va tornar al programa, fins que va ser expulsada per l’audiència.

Dos anys més tard, ella explicaria com va viure la situació; primer a les xarxes socials i després en una entrevista a El Confidencial. Hi descriu l’estat d’insconciència i indefensió en el qual es trobava la nit de l’agressió i explica que, l’endemà, no tenia cap record ni coneixement dels fets fins que en va veure les imatges. Denuncia que, un cop va tornar a la casa, la cadena no li va permetre parlar d’aquesta qüestió davant les càmeres, ni tampoc als seus companys. Telecinco va denunciar López i va demanar a Prado que s’unís a l’acusació. Ella va preferir esperar i fer-ho més endavant. La fase d’investigació ja ha acabat però encara no s’ha celebrat el judici.

El cas ha rebut ara l’atenció social que no va tenir fa dos anys, quan la cadena el va silenciar i la concursant estava massa en xoc per poder parlar-ne públicament. Telecinco ha perdut desenes d’anunciants i el grup Mediaset -del qual forma part la cadena- s’ha defensat en un comunicat lamentant “la confusió creada per una campanya de desprestigi contra el programa” per part de l’altre gran grup mediàtic privat espanyol, Atresmedia. A més, es mostren compromesos contra tot tipus d’abusos i consideren que com que el tema està sent investigat per la justícia cal respectar la intimitat de les persones afectades.

Es fa difícil d’entendre que davant uns fets com aquests, qui va gravar, conservar i mostrar les imatges de l’agressió en comptes d’impedir-la -o preocupar-se per l’estat de la persona que en podia ser la víctima- vulgui mantenir-se’n al marge. Quan una dona és violada en un carrer o en una casa on no hi ha ningú, és molt difícil que ella sola pugui aturar l’agressió. Però quan això passa en una casa plena de càmeres, qui és al control de realització té una gran responsabilitat. No caldria cap denúncia, cap vídeo en un confessionari, ni cap judici, si la direcció del programa hagués intervingut. Si en aquella casa hi havia un depredador sexual, és perquè Mediaset, Telecinco, la productora Zeppelin i la direcció de Gran Hermano ho van permetre. I si ho van fer, va ser en nom de la telerealitat i dels milions d’euros que ingressa cada mes la cadena gràcies a aquest programa i a tots els que se’n nodreixen.

No hem d’oblidar que Telecinco és el canal més vist a l’Estat espanyol. Ha estat líder d’audiències els darrers 11 mesos i ho ha estat a totes les comunitats autònomes, efxcepte l’Aragó -on guanya Antena3- i Catalunya -on el canal més vist és TV3. Fa 18 anys que emet Gran Hermano en múltiples versions, actualment en format VIP, i aquest és precisament el programa més vist de la graella amb molta diferència. Si vol continuar emetent-lo, almenys hem d’exigir que respecti els drets de les dones, que són al cap i a la fi, drets humans. Cal revisar protocols, demanar disculpes, ser exemplars. Perquè una gran audiència comporta també una gran responsabilitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.