Dilluns de la setmana passada (2 de desembre) s’inaugurava la Cimera del Clima a Madrid (COP 25) i les empreses de l’Ibex van emprar el que es denomina com a greenwashing per netejar la seva imatge. Destacava amb escreix i per desmesura Endesa, l’empresa que just divendres encapçalava el rànquing del Observatorio de Sostenibilidad de les deu empreses més contaminants de l’Estat espanyol. Amb 30 milions de tones en emissions, seguida de Repsol-Petronor, amb 10,6 milions, era el top del top ten. La resposta de l’elèctrica va ser comprar les portades de vuit diaris espanyols: La Vanguardia, El País, l’Abc, El Mundo, El Periódico; el Diari de Tarragona, el Diari de Girona i el Regió 7.

Endesa, però, no sols va comprar una doble portada amb branded content (el que vindria a ser informació patrocinada) sinó que va imposar el seu titular, que oscil·lava entre (matisos a banda segons fos edició catalana o castellana): “Endesa lidera el canvi cap a una societat lliure d’emissions” (La Vanguardia, Diari de Tarragona), “Endesa presenta a la COP 25 les seves solucions per a una societat lliure d’emissions” (El País, ABC, El Mundo) i “Endesa presenta solucions en la COP25” (El Periódico, Diari de Girona i Regió7). Copiant les tipografies i el disseny de la portada i nodrint les notícies adjacents amb informacions pròpies, tals com fer la volta a Espanya amb un vehicle elèctric, els beneficis de l’economia circular o com el sol escalfa la formació i l’ocupació en les zones rurals. Cada subtítol amb la corresponent pàgina d’informació dins el diari pertinent, sense advertir que allò que s’ofereix a primera plana és product placement (posicionament de producte, tan impossible d’acceptar en un espai d’informatius a la televisió, per posar d’exemple).

Endesa, doncs, no sols va comprar la portada, sinó també notícies de l’interior dels mitjans on va anunciar-se. No va ser l’única de les empreses damnificades per l’informe de l’Observatori que s’havia conegut just tres dies abans: Repsol també va insertar publicitat i la mateixa Endesa i Iberdrola eren els principals patrocinadors de la COP25, i així sortien referenciats en totes les informacions vinculades al programa d’esdeveniments de la cimera.

Dues preguntes sobre aquest fet ocorregut. La primera, quin és el cost de l’operació? I la segona, quin és el preu per als mitjans de renunciar a oferir informacions als seus lectors sobre l’emergència climàtica amb rigor i veracitat si les principals empreses contaminants poden comprar –tan descaradament- informació al seu servei? Per què les capçaleres posen preu a la seva credibilitat?

En el fons, el debat etern sobre el preu de la informació. Estem disposats com a consumidors d’informació a pagar-ne el preu que val perquè sigui lliure i no captiva de grans empreses, poders fàctics i oligarquies borsàries?

La resposta és que, probablement, no. Però mentre els consumidors d’informació s’empassen gripaus d’aquesta magnitud, les grans empreses són amos i senyors de la informació general i de les editorials dels mitjans. Posar un preu a la teva capçalera potser sigui un pas irremeiable per a garantir la teva independència com a mitjà. Però que el teu mitjà de referència ho faci potser és una oportunitat per al consumidor. Té el dret a escollir. I escollir és estar disposat a pagar per informacions contrastades, no condicionades pel poder econòmic, lliures i independents per construir societats més crítiques i més democràtiques.

Perquè aquí hi ha en joc el principi del dret a la informació i a la lliure opinió. Si els grans mitjans es venen als poders econòmics, l’única via per revertir-ho és donar poder als mitjans que no ho fan. Que t’ofereixen informació de vàlua i de qualitat. I admetre que la seva pervivència passa pel preu que estem disposats a pagar per accedir-hi. Perquè qui té el cul llogat, no seu on vol, dit a mode de la cultura popular.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.