La vulneració per part d’alguns mitjans de la presumpció d’innocència dels CDR detinguts; l’elevada presència de Pilar Rahola als programes de TV3 i el blanquejament de l’extrema dreta a les televisions són els temes més llegits de l’any a Mèdia.cat. També han causat molt d’interès la precarietat del sector mostrada a les proves de la CCMA, les manipulacions mediàtiques sobre l’independentisme o l’elevat nombre de periodistes ferits en les protestes contra la sentència.

Aquest any, l’Observatori Crític dels Mitjans ha publicat uns 300 continguts: anàlisis de cobertura mediàtica, informes en profunditat, reportatges d’investigació de l’Anuari Mèdia.cat, entrevistes a periodistes i estudiosos de la comunicació; incidents contra la llibertat d’expressió i el dret a la informació al Mapa de la Censura; o articles d’opinió dels socis i sòcies del Grup Barnils, entre d’altres. Us oferim una llista dels articles que han generat més interès durant el 2019, en una oportunitat per rellegir-los o descobrir els que us van passar per alt:

1. La “pena del ‘Telediario’”: on és la presumpció d’innocència pels independentistes detinguts?

El text més llegit de l’any és una anàlisi sobre la tempesta mediàtica de criminalització de l’independentisme que va desfermar-se amb la detenció d’una desena de persones vinculades als CDR al Vallès i Osona, aquest setembre. L’assumpció de la versió oficial per part de la majoria de mitjans va fer que no es respectés la presumpció d’innocència dels detinguts.

5 formes en què els mitjans vulneren la presumpció d’innocència dels independentistes detinguts

2. Les tribunes de Pilar Rahola a TV3

Les declaracions de la tertuliana al programa ‘Tot es mou’  sobre la reforma de l’IPPF han aixecat molta polseguera els darrers dies, però el qüestionament de l’elevada presència de Rahola a TV3 ve de lluny. Al juny, un article d’opinió de Roger Vilalta ja es preguntava perquè la televisió pública li dona tanta corda en tribunes d’opinió que ningú rebat.

Fins quan, Rahola?

3. Maneres de blanquejar l’extrema dreta a la televisió

Els 52 diputats obtinguts per l’extrema dreta de Vox a les eleccions del 10 de novembre al Congrés dels Diputats espanyol va ser llegida amb preocupació des de molts àmbits. En canvi, hi va haver moltes menys crítiques al paper que els principals mitjans de comunicació espanyols havien jugat en els darrers mesos, contribuint a normalitzar el discurs polític extremista. Èric Lluent va rescatar 7 moments en què la televisió havia legitimat l’ideari franquista i d’extrema dreta:

Set moments televisius que han ajudat a blanquejar l’extrema dreta

4. La precarietat dels periodistes, a les proves de TV3 i Catalunya Ràdio

Més de 800 persones es van presentar a mitjans de novembre a les proves de selecció per fer substitucions temporals a la CCMA. L’elevat nombre d’aspirants,  d’edats i situacions laborals molt diverses, va posar de manifest com a hores d’ara l’ens públic continua sent una de les poques opcions reals d’estabilitat laboral i sou digne per als professionals dels mitjans. Ho vam analitzar a Mèdia.cat:

Les proves de TV3: totes les cares de la precarietat

5. El reporter que va incitar manifestants independentistes a increpar-lo

Una de les polèmiques mediàtiques de l’11 de setembre va ser una connexió en directe de La Sexta on es va poder veure com un reporter, abans d’intervenir, inicitava els manifestants de darrere seu a increpar-lo. Davant de la polèmica generada a les xarxes socials, el periodista va negar haver falsejat l’esbroncada, però un dels manifestants presents va explicar a Mèdia.cat com efectivament els va demanar que fessin soroll.

Un testimoni afirma que el reporter de La Sexta els va “incitar a cridar”

6. 70 periodistes ferits en les protestes contra la sentència

El Mapa de la Censura de Mèdia.cat va recollir agressions i lesions a 70 professionals de la informació entre el 14 i el 27 d’octubre a Catalunya. La majoria, 7 de cada 10, les va causar la policia, com a conseqüència de càrregues en manifestants o bé de forma deliberada per impedir als informadors documentar què passava.

70 periodistes ferits: recull definitiu un mes després de la nit més dura de protestes

7. La culpa de la crisi climàtica és del capitalisme, no dels ciutadans

Les qüestions mediambientals i la urgència d’aturar la crisi climàtica han estat a l’ordre del dia durant tot l’any, però ja al gener, un article d’opinió de Laia Altarriba denunciava com les campanyes institucionals solen posar el focus en l’actitud dels consumidors, en comptes d’exigir responsabilitats a les grans empreses que tenen un paper molt més rellevant en la destrucció del planeta:

Jo no estic ‘acabant amb’ el planeta

8. Mirar a Itàlia per entendre la victòria de Vox

Ciudadanos hauria de saber que basar el discurs en els temes preferits de l’extrema dreta té l’inconvenient evident que aquesta sempre et superarà per la dreta. I en el moment que s’accepten l’extrema dreta i el neofeixisme com a interlocutors vàlids i fins i tot com a socis, se’n legitima el discurs i no hi ha marxa enrere. N’alertava, just abans de les eleccions espanyoles del novembre, la periodista Alba Sidera, corresponsal d’El Punt Avui a Itàlia i premiada recentment pels seus articles polítics, que publica sovint a Mèdia.cat lliçons d’aquest país ben aplicables a casa nostra.

Vox ja ha guanyat i Berlusconi t’explica perquè

9. Notícies falses a La Sexta per criminalitzar Tsunami Democràtic

El programa Al Rojo Vivo de La Sexta va difondre com a cert un cartell falsament atribuït a Tsunami Democràtic on es convidava a boicotejar la Seat. Tot i les faltes d’ortografia del text i les sospites que presentava a simple vista, Ferreras va aguantar la notícia força estona fins que una redactora va explicar l’error. Un article d’opinió de Martí Estruch cridava a la reflexió, amb un títol d’allò més provocador, sobre la deontologia periodística i allò que es tolera com a acceptable en el sistema mediàtic espanyol.

La Sexta és una cadena feixista

10. Els principals mitjans silencien la vaga més gran de la història

El 9 i 10 de gener els sindicats de l’Índia van convocar una vaga general de dos dies a tot el país, en què hi van participar entre 100 i 200 milions de treballadors, segons la font, cosa que segurament la converteix en la vaga més massiva de tota la història. Una notícia que hauria hagut d’obrir informatius i ocupar portades de diaris, però en canvi no va aparèixer a cap dels principals mitjans. En parlava un article d’opinió de Joan Canela:

La vaga més gran de la història de la humanitat

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.