La periodista senegalesa Diomma Dramé (Bignona, Senegal, 1983) és llicenciada en periodisme per l’Institut Superior d’Emprenedoria i Gestió i ha treballat al diari en línia panafricà Ouestaf News, a la revista Intelligence i al diari Wal-fadrji. Des de 2019, treballa a l’oficina francòfona d’Africa Check, la primera plataforma independent de fact-checking al continent. Des de 2014, es centra també en temes de migracions. Dramé va ser a Barcelona a finals de desembre per participar en la presentació d’una sèrie de reportatges sobre els efectes de les deportacions de migrants des de l’Estat espanyol al Senegal, en el marc de la beca DevReporter.

Treballes a Africa Check, una pàgina que es basa en la verificació d’informacions publicades a les xarxes. Com funciona aquesta plataforma i quins temes acostumes a tractar?

Africa Check és una plataforma de fact-checking creada l’any 2012, i des de 2015 amb una oficina i pàgina web francòfones. Ens hem adonat que, amb el creixement de l’ús de les xarxes socials a la regió, hi ha moltes informacions que circulen que no són veritat. Aleshores, fem monitoratge de les afirmacions que es viralitzen per xarxes socials i que no estan contrastades. Per exemple, podem trobar una informació que diu que el consum de cafè o te provoca càncer de pulmó. En aquest cas, anem a parlar amb l’oncòleg per confirmar o desmentir aquesta afirmació i ampliar-la amb arguments científics, i fem un article sobre la qüestió que serveixi per a què la població tingui informació fiable. La meva especialitat de recerca és, justament, sobre temes de salut. És un àrea molt sensible.

Quines notícies falses has detectat que es repeteixen molt en el camp de la salut a través de les xarxes?

Ens trobem molta desinformació en temes lligats a la medicina tradicional. En general, a l’Àfrica està molt extesa aquesta medicina, i és cert que té resultats positius, però a vegades ens trobem amb desinformació sobre les propietats de certes plantes curatives i especialment, sobre les quantitats a aplicar: hi ha plantes que amb una certa dosi curen, però amb una altra poden ser mortals, i en això hi ha molta informació contradictòria i fake news. Nosaltres intentem clarificar-ho.

També has sigut periodista a Ouestaf News, un diari digital panafricà. Com es reflecteix aquesta visió panafricana en la línia editorial del mitjà?

Intentem no centrar-nos en parlar només del que passa a Dakar, o al Senegal, sinó que mirem de tractar temàtiques que puguin ser compartides pels diferents estats de l’oest africà. És important que hi hagi mitjans com Ouestaf News per a què la població de Senegal estigui informada de l’actualitat a tota la regió, una pràctica que manca a la premsa nacional. De fet, podríem dir que la premsa senegalesa se centra només en la capital, Dakar.

No es cobreix l’actualitat a la resta de ciutats i zones rurals del país?

Malauradament, la majoria de la premsa es focalitza en Dakar. Els grans diaris tenen corresponsals a les regions, però aquestes realitats no són gaire visibles a les seves pàgines. A més, tampoc ajuda que els diaris poden tardar més de 24 hores en arribar a certs llocs del territori. Per aquesta dificultat en l’accés i la distribució a les regions i per l’eclosió de les xarxes socials, els diaris en paper estan passant per un moment complicat en què s’han de reinventar.

Diomma Dramé va ser a Barcelona a finals de desembre, en la presentació d’un projecte periodístic sobre deportacions. Foto: Sònia Calvó / Mèdia.cat.

Quines són les dificultats per als periodistes a Senegal actualment?

No hi ha grans dificultats: tenim escoles de formació de referència, algunes d’excel·lència a la regió. Pel que fa a la llibertat d’expressió, podem dir que Senegal és un dels països de la zona on exercir de periodista és menys perillós. Els periodistes podem escriure sobre els temes que volem. L’únic problema és que la premsa clàssica ha d’enfrontar-se al repte que plantegen les xarxes socials i la premsa en línia, on la informació circula més ràpidament, però també les fake news, perquè hi ha moltes persones que no són professionals i d’altres que tenen interessos comercials.

Les xarxes socials poden amplificar la desinformació… Però hi ha exemples en què també hagin servit per a què la ciutadania sigui més crítica i participativa?

Sí. Per exemple, al 2019 es va crear la plataforma ciutadana SunuVote que, gràcies a la participació de molts senegalesos i senegaleses a través de Twitter, va poder fer un escrutini dels resultats a les eleccions generals del país. Aquesta plataforma, creada per joves i no vinculada a cap partit polític, ha ajudat que la població pugui veure en temps real els resultats, vegi que no hi ha irregularitats i els accepti. Aquest és un exemple molt clar de l’impacte positiu de les xarxes socials en un tema molt important en la vida política del país.

Ets a Barcelona perquè has col·laborat en un projecte periodístic entre Catalunya i el Senegal que explica la cara fosca de les deportacions i l’impacte d’aquestes expulsions en la vida de les persones. De quina manera s’aborden els temes sobre deportacions i migracions als mitjans senegalesos?

A poc a poc, els mitjans senegalesos han passat de posar l’accent en les xifres, sovint negatives (el nombre de persones que havien emigrat o el nombre de morts en les fronteres, per exemple), a mostrar el rostre humà de les migracions. Cada vegada més, posem rostres als processos migratoris i intentem explicar-ne els perquès. Això ajuda a humanitzar. També hi ha una tendència a mostrar exemples exitosos de persones que s’han quedat al Senegal, per intentar que la població vegi que hi ha possibilitats de tirar endavant econòmicament dins del país. Els mitjans hem de contribuir a desmitificar una mica la imatge d’Europa i mostrar que la vida allà no és com la gent es pensa.

Es parla també de la realitat de les persones que han migrat i viuen ara a Europa en els mitjans senegalesos?

Abans es mostraven casos d’èxit de persones que havien migrat, per exemple, futbolistes que s’han fet rics, però això empenyia encara més els joves a marxar del país. Per això, ara s’ha canviat l’enfocament: es dona la paraula a les persones que han migrat i viuen a Europa perquè puguin explicar també les dificultats dels processos migratoris i de l’adaptació a la nova realitat.

Publicaràs també un reportatge sobre les deportacions a la premsa de Senegal. Què esperes aconseguir?

L’objectiu és principalment la sensibilització: mostrar històries de vida de persones que han passat per això, i veure els riscos en el camí i un cop s’arriba a Europa. El missatge que volem traslladar als joves és: “Mireu, aquests són els obstacles que trobareu en el camí, no és segur que pugueu arribar al destí, i si hi arribeu, no és gens fàcil tirar endavant i podeu acabar forçats a retornar”.

“Substituir la persona per la ferida” i altres tòpics sobre les migracions als mitjans

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.