No soc l’únic ni tampoc el que ha tingut més ressò. Tot i així, aquests darrers dies, diversos periodistes tarragonins hem publicat a les xarxes socials missatges d’indignació davant del tracte dels serveis de premsa i especialment assessors de la Generalitat de Catalunya cap als mitjans locals. Un fil a Twitter provoca que m’hagin demanat fer un escrit en aquest portal, però us recomano llegir, parlar i escoltar el que puguin dir altres veus del Camp de Tarragona com és el cas de Josep Suñé, Teresa Ortega, Laura Casas, Quico Domènech, entre d’altres. Perdoneu que me’n deixi moltíssims, perquè pràcticament tots hem expressat les nostres queixes aquests dies.

A la redacció del nostre diari, el passat dimarts 14, el company Gerard Cañellas va ser el primer a adonar-se del soroll i del color taronja que va il·luminar el vespre dels carrers de la zona. Amb prou feines sense saber si en sortiríem vius, la tasca d’informar al ciutadà era prioritària i és per això que ens vam posar a recollir dades intentant no pensar-hi gaire. Els serveis de premsa, col·lapsats, responien el que podien, però a mesura que avançaven els minuts s’ampliaven les incògnites. Si no era greu, per què confinaven set municipis? Si ho era, per què no sonaven les sirenes de confinament? És clar que abans vam haver de saber en quina empresa havia succeït l’incendi. Si per als veïns més pròxims l’espera es va fer eterna, per als mitjans, doblement. I no teníem respostes satisfactòries.

La notícia va saltar als mitjans nacionals ràpidament, fins i tot alguns d’internacionals en van fer seguiment a l’inici, per les proporcions de la desgràcia que s’hauria pogut generar. Que no se m’entengui malament: tres morts i set ferits són una desgràcia, però no em vull imaginar si la deflagració hagués fet efecte dòmino en totes les empreses químiques del polígon sud o l’onada expansiva hagués afectat algun centre comercial proper.

Una hora és molt o és poc? En aquell moment ens va semblar una eternitat. Les associacions de veïns estaven desinformades, els habitants dels barris propers es lamentaven per no saber què passava, els alcaldes s’assabentaven de tot mitjançant les xarxes socials i nosaltres, els periodistes, pressionàvem les fonts oficials. Finalment, van assenyalar que podíem estar tranquils, que no era tòxic. Però, mentre això passava, cotxes de Protecció Civil demanaven als barris de Ponent de Tarragona i a la Canonja que ningú sortís de casa. Perquè la primera reacció havia estat sortir a veure què succeïa o, fins i tot, fugir cames ajudeu-me. Els vidres havien tremolat, s’havien patit alguns desperfectes, i l’aire no era el de sempre. Fins i tot hi havia hagut un mort per l’esfondrament de part d’un edifici. Calien respostes. Haver fet sonar la sirena n’hauria estat una.

Buscant aquestes respostes, els mitjans ens vam desplaçar a l’edifici del 112, a Reus, on previsiblement s’hi hauria instal·lat el Centre de coordinació d’emergències provisional, amb la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, anunciada a Twitter. Al final de la nit, podíem dir que tampoc no n’hi vam trobar gaires, de respostes, allà, més enllà d’una compareixença lloant la feina dels serveis d’emergències, sense cap crítica a la desinformació de les primeres hores.

Sembla que estiguem parlant de poca estona, però en aquestes tres-quatre primeres hores després de les dues explosions, hi va haver per exemple un especial en directe de Tarragona Ràdio amb tota mena de testimonis i informació que s’anava actualitzant al minut, així com directes televisius de TAC12. A això cal afegir-hi les informacions que els altres mitjans anàvem distribuint per les xarxes després de contrastar-les amb diverses fonts. Tot plegat mentre amb prou feines alguns companys enfilaven l’AP-7 en direcció sud en un tram que, per cert, encara caldrà esperar al 2021 per circular-hi gratuïtament.

No us enganyaré, la queixa cap al tracte de “Barcelona” -entès com el lloc geogràfic de presa de decisions del país- té una base empírica important. Els companys de TV3, del programa Planta Baixa, parlaven de com només som notícia a les portades barcelonines per les desgràcies, ja no cal dir a les de Madrid. Perquè precisament uns dies enrere vam tenir-ne un cas flagrant: mentre els mitjans locals feia anys que parlàvem de com el Corredor Mediterrani trauria serveis ferroviaris de les estacions urbanes en benefici de l’engendre de la del “Camp de Tarragona”, no va ser fins al darrer cap de setmana que això va tractar-se amb més o menys interès per part de la major part de les grans capçaleres, televisions i ràdios de la capital.

El desconeixement que això genera sobre el que passa aquí fa que, per exemple, els nostres veïns no s’informin tant com ho fan en altres zones del país mitjançant els canals públics autonòmics. O que tinguem una taxa de mitjans locals/habitant superior a la d’altres províncies. I, és clar, quan “peta la notícia”, per on s’informen els nostres veïns? Possiblement no hi hagi una resposta clara, però el que és evident és que no només ho fan a través dels canals públics catalans, ja que aquests, per defecte, no informen -tant com ens agradaria- del que passa als nostres carrers. Tot això, però, la Generalitat sembla ignorar-ho.

Fins al punt que dues hores després de l’incendi a IQOXE, per informar als ciutadans, el govern de la Generalitat, a través del conseller Miquel Buch, decideix comparèixer en un directe exclusiu per a TV3. A pocs metres, dos o tres, ens trobàvem més d’una desena de mitjans -tant locals com nacionals- esperant qualsevol novetat. I ens posen un directe a la cara, sense poder fer preguntes, sense poder parlar amb el responsable de tot plegat, i havent d’esperar a una compareixença que trigaria encara més d’una hora. Enteneu que, tot i tractar-se d’una anècdota, volgués destacar-la perquè diu molt bé en quina consideració tenen des del Govern als qui seguim l’actualitat des dels municipis i, en general, a la professió i als ciutadans, aquests sí, fidels als nostres mitjans.

És clar que encara no sabem on pot haver arribat la catàstrofe d’aquesta setmana, però les rutines ens indiquen que Tarragona deixarem de ser notícia -ja ho estem deixant de ser- en els pròxims dies. Encara que totes les incògnites no hagin estat desvetllades.

Ja ho vaig dir en el seu moment. El problema mai no és entre periodistes i és per això que us dic, companys que veniu en casos així, que us necessitem. No vull obrir el meló de l’autocrítica del periodisme local, que la podria fer i molt forta, però si una cosa ens demostra tot plegat és que la vostra llunyania és un punt a favor per descobrir aspectes que a nosaltres ens amaguen. Com, per exemple, les multes que s’haurien imposat a IQOXE durant els darrers quatre anys i que detallava el diari Ara. Us necessitem i us necessitem al costat, també quan passi l’interès mediàtic per tal de tornar a generar-lo, ja sigui amb la participació en tertúlies o per als temes que, encara que no afectin Barcelona, sí que són d’interès per a prop d’un milió d’habitants d’aquest país. També per fer alçar la veu per un tracte equitatiu entre tots els mitjans, vinguin d’on vinguin, i per poder donar informació veraç als ciutadans.

De debò que espero que tot plegat hagi arribat als responsables de la gestió de premsa del país. Perquè seria una llàstima que, ni queixant-nos col·lectivament, no hi hagués cap disculpa, comentari o proposta de debat o de rectificació des de les altes instàncies.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. JOSEP SABAT

    El problema ve del centralisme de Barcelona, des de la nova Direcció General de Protecció Civil i en especial del sotsdirector Sergio Delgado, que no deixa fer res als SSTT de Tarragona. Tenim un CECAT a Tgna que gairebé és un backup per seguretat, doncs el dia de l’accident només tenia un operador i a Barcelona 2 més el Tècnic capacitat per pendre decisions, però amb poc coneixement de la realitat tarragonina. Tenim instalacions de luxe sense personal i autorització per rendibilitzar-les.
    El director del Pla és el conseller d’interior i abans de la D.G.P.Civil és delegaba en el Delegat del govern a Tgna que tenia més coneixement de la realitat i les persones del territori.
    PD. des de les normatives SEVESO i ja en tenim 3, l’efecte dominó s’ha d’estudiar i pendre mesures per evitar-lo; prova d’això és que la mateixa IQOXE té tres plantes més que no van tenir aquest efecte dominó que tant parla i tem la població.
    Josep Sabat
    Oficial de Bombers i tècnic de PC jubilat

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.