Mentre la cobertura de l’expansió del coronavirus és exhaustiva i sovint alarmant, especialment des de la declaració d’emergència sanitària global per part de l’OMS, els mitjans obliden una altra alerta internacional que ha causat molta més mortalitat.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet en els darrers mesos dues declaracions globals d’emergència sanitària. No totes dues tenen la mateixa importància ni letalitat, però, paradoxalment, l’atenció mediàtica s’ha centrat en la menys preocupant: el coronavirus.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Portada de l’ABC de divendres passat, alertant sobre la declaració d’emergència de l’OMS pel coronavirus.

La declaració d’emergència sanitària global per part de l’OMS per l’expansió del coronavirus a diferents països ha estat el detonant definitiu per a una cobertura intensa. Portades, obertures d’informatius i alertes en aplicacions de mòbil –també en algunes que no són mitjans de comunicació, com TikTok–, permeten seguir gairebé en temps real l’aparició de nous casos, a vegades fins i tot abans que es confirmin. Cal dir, però, que l’atenció dels mitjans del nostre país cap a aquest fenomen, sovint amb grans dosis d’alarmisme, ja era elevada fins i tot quan es tractava d’una qüestió exclusivament interna xinesa.

Hi ha factors que expliquen aquest interès informatiu: l’efecte novetat, el desconeixement, la facilitat amb què s’encomana i la ràpida expansió internacional –uns vint països en menys d’una setmana– provocada per la centralitat econòmica i comercial de la Xina. Però també trobem en aquesta cobertura altres elements que inciten a l’alarmisme, com els seguiments minut a minut– que donen a entendre que és qüestió de (poc) temps que la malaltia arribi al nostre país-, les notícies de falsos positius o les imatges espectaculars de zones tancades amb agents de policia i personal sanitari amb vestits antiinfeccions, que sovint estan tretes de context, ja que no és el mateix la intensitat del brot a Wuhan que a Barcelona o les Canàries. Tampoc ajuden gaire els mapes d’expansió del virus, quan es marca com «infectats» països immensos com Canadà i els EUA, on tan sols s’han detectat quatre i vuit casos lleus, respectivament.

Salvant les distàncies, el tractament recorda l’alarma generada pel virus del Zika ara fa quatre anys i que finalment va quedar en res per als ciutadans dels Països Catalans.

Mapa de 'països' on s'ha extès el coronavirus, publicat a l'ABC.

Mapa de ‘països’ on s’ha extès el coronavirus, publicat a l’ABC.

 

Aquesta sobrecobertura esdevé encara més excessiva, en quantitat i intensitat, si es compara amb la que ha rebut l’epidèmia d’Ebola que des de fa un any i mig assota la República Democràtica del Congo i que ja és la responsable de la mort de 2.238 persones, deu vegades més que el coronavirus. L’Ebola és un virus molt més mortífer –té una taxa global de letalitat del 66%, davant del 2% del coronavirus-, les vacunes desenvolupades només han demostrat una eficàcia limitada a l’hora de combatre’l i calen altres mesures si es vol evitar que es converteixi en una malaltia crònica en certes zones de l’Àfrica, amb un risc permanent d’expansió territorial.

Si bé ara l’epidèmia d’Ebola es troba en una fase de més o menys control –en les darreres tres setmanes s’han notificat només 35 noves infeccions i una mort–, quan va esclatar tampoc va haver-hi cap cobertura especial. Ni tan sols la declaració d’emergència sanitària mundial per part de l’OMS el juliol passat, que recentment va prorrogar davant la incapacitat d’extingir el brot, va implicar l’arribada de la notícia a portada. Quan ho van fer, els mitjans van limitar-se a publicar algunes notes d’agència, fins i tot quan reconeixien que es tractava d’un brot especialment mortal. Només El País, entre els mitjans generalistes, ha fet una cobertura constant i en profunditat del tema, amb reportatges escrits per periodistes des de la zona i amb un posicionament editorial inclòs.

La diferència de tractament entre aquestes malalties fa pensar en com la mort es jerarquitza d’una manera o d’una altra en l’agenda mediàtica segons a quin territori afecti: seria fàcil concloure que la vida dels africans no importa massa a ningú. Si bé el criteri de proximitat resulta lògic, i el risc d’expansió del coronavirus és un factor de noticiabilitat important, aquest per si sol difícilment pot justificar la diferència informativa a nivell quantitatiu i qualitatiu. L’alarma generada per casos d’infeccions lleus o ni tan sols comprovades a països llunyans com els Estats Units d’Amèrica, o en situacions en què no és possible que aquest es propagui, com va ser el cas del zika, contrasten de forma massa violenta amb el desinterès per la permanència d’una malaltia tan mortífera com l’Ebola a l’Àfrica central i oriental.