Dilluns vinent, 10 de febrer, es presenta a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya el llibre El periodisme digital amb valor, d’Enrique Canovaca de la Fuente. Es tracta d’un volum de la col·lecció Aldea Global, que editen conjuntament quatre universitats del nostre país: la Jaume I de Castelló, la de València, l’Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra, amb el suport de la Xarxa Vives d’universitats —que agrupa totes les del nostre domini lingüístic—.

El llibre ha arribat a les meves mans uns dies abans de la presentació perquè hi surto entrevistat com a impulsor del diari digital Crític, al costat d’altres prestigiosos representants de mitjans catalans, com ara Vicent Partal (VilaWeb), Georgina Ferri (Ara) o Jordi Juan (La Vanguardia). Ho dic d’entrada, que ningú pensi que estic fent un publireportatge encobert, perquè m’ho ha demanat l’autor o l’editorial. No és el cas, no coneixia l’Enrique Canovaca —doctor en Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili— fins que em va venir a entrevistar, ara fa un any, ni he publicat mai res a la col·lecció Aldea Global que, dit sigui de passada, em sembla una gran iniciativa acadèmica sobre comunicació en sentit ampli: aquest és el volum 40 des que va iniciar-se, a finals dels anys noranta.

El periodisme digital amb valor analitza com els mitjans de comunicació —tant els diaris convencionals com els nadius diaris digitals— s’adapten als canvis tecnològics i d’hàbits dels lectors provocats per l’aparició de les xarxes socials i la difusió d’informació per Internet. És un llibre acadèmic, sí, per descomptat, però no és un llibre teòric, en el sentit que baixa a la realitat del dia a dia dels mitjans. Canovaca analitza coses tan concretes com la interacció entre el mitjà i l’audiència, la manera d’organitzar la redacció, les diferents vies d’ingressos plantejades pels digitals —subscripcions, publicitat, contingut patrocinat…— o com afronten la transparència i la pèrdua de credibilitat, sempre amb exemples i recomanacions concretes.

En el pròleg, Ismael Nafría, periodista i professor especialitzat en mitjans digitals, diu que “amb un llenguatge planer i didàctic, l’autor identifica i descriu molt bé el problema i posa un munt d’idees damunt la taula perquè els responsables dels mitjans les puguin aprofitar”. I afegeix que “enceta un debat necessari en el sector on possiblement hi haurà opinions molt diferents a la seva”, tot aclarint a continuació que ell mateix, Nafría, no coincideix amb algunes de les opinions expressades per Canovaca. Com que assistirà a la presentació de dilluns que ve, al costat del doctor Santiago Ramentol, podrem escoltar de viva veu quines són aquestes discrepàncies.

Què m’interessa més del llibre? Doncs com es concreta això que surt en el títol, aquesta expressió d'”amb valor” que acompanya la més genèrica de “periodisme digital”. En les conclusions, l’autor defineix alguns dels valors que ell considera bàsics per al futur del periodisme. Exercir l’autocrítica, representar adequadament l’entorn social en què un mitjà es mou —i, si cal, “fomentar visions alternatives”—, exercir un periodisme crític (“no només amb els poders polítics i econòmics, sinó també amb els col·lectius o individus”), la participació del públic (“el periodisme hauria de permetre que el ciutadà interfereixi en la seva tasca, sempre deixant molt clar que l’última paraula dependrà del criteri d’un professional”), aportar mirades noves i originals, fomentar el debat de fons sobre els temes (“interpretar més enllà dels fets”) i, finalment, exercir radicalment la transparència, no només pel que fa als comptes del mitjà sinó també pel que fa al procés d’elaboració dels continguts.

I, encara, afegeix un darrer valor, amb el qual no puc estar més d’acord treballant on treballo actualment: “el de la lentitud, però no entesa com el fet de ser els últims a parlar d’alguna cosa, sinó que els periodistes es prenguin els fets del dia a dia amb més calma i tinguin una visió més analítica del conjunt”. Publicar menys i de més qualitat. En d’altres paraules, el “periodisme reposat”, que és com a mi m’agrada traduir l’expressió slow journalism de l’anglès, perquè potser associem la lentitud a una cosa negativa en el món on vivim.

Enrique Canovaca creu que els valors esmentats són bàsics però no suficients, perquè falta el darrer pas: definir una proposta de valor pròpia i argumentada que articuli tot el sistema comercial i de continguts de l’empresa editora del mitjà, perquè “la sostenibilitat del negoci depèn de la generació d’uns ingressos econòmics”. I aquí no n’hi ha prou en fer bon periodisme, rigorós i contrastat. Cal exercir-lo en un mitjà que obtingui prou valor reputacional entre el públic potencial per fer-se imprescindible psicològicament i rendible econòmicament. D’això també en parla, el llibre. Ens cal tenir debats com aquests més sovint i amb més profunditat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.