Casos com el dels jugadors de l’Arandina i l’agressió múltiple als Sanfermines exemplifiquen com la cobertura mediàtica mostra “indulgència social” cap als agressors. Humanitzar els violadors, justificar-ne les actituds o restar importància a les agressions són alguns dels mecanismes conscients o inconscients que es troben en peces informatives de mitjans de tot tipus.

«Nosaltres no som violadors, som uns passerells a qui estan intentant fotre la vida enlaire», assegurà Carlos Cuadrado a TVE el 12 de desembre, després de saber que ell i dos amics més, tots ells exjugadors del club de futbol de l’Arandina, havien estat condemnats a 38 anys de presó cadascun per violar a una menor d’edat dos anys abans. A la peça, de 37 segons de durada, la seva advocada titllava la sentència de «vergonyosa» i desitjava «que quedi en la consciència de qui sigui que aquests nois aniran a presó per una cosa que no han fet». No s’hi incloïa l’opinió de cap entitat especialitzada en violències sexuals, ni tan sols de l’associació Clara Campoamor, que exercia l’acusació popular en el procés judicial. Per tant, reproduïa de forma acrítica la versió d’un violador sentenciat, cosa que desaconsellen les Recomanacions per informar sobre violències sexuals, elaborades el 2018 per l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (ADAS) i la cooperativa Almena Feminista, perquè desresponsabilitza els agressors i qüestiona la supervivent. El relat que reprodueix el discurs negacionista de les agressions sexuals també es va donar en la cobertura del procés per la violació grupal de Sanfermines l’any 2016.

Segons la investigadora Pilar López Díez, autora de diversos informes sobre representació de la violència de gènere als informatius de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), la «indulgència social» amb els agressors és present en la cobertura de tot tipus de violències masclistes i s’expressa en la «inclusió de testimonis que els presenten positivament» o els invisibilitzen, per exemple en les informacions que parlen de dones agredides, mortes o assassinades.

Humanitzar els agressors, jutjar les supervivents

Segons l’informe Dones Valentes: per una nova informació sobre violències sexuals, d’ADAS i Almena Feminista, es «justifica els homes agressors amb diferents mecanismes informatius i recursos lingüístics», tals com «donar-los veu», cosa que els permet «justificar les seves actituds, presentar-se com a víctimes de la societat i/o de la seva vida (famílies desestructurades, impulsos, consum de drogues o alcohol…) i restar importància a les agressions». En la cobertura de la violació grupal de Sanfermines, alguns mitjans van qüestionar la versió de la supervivent i van recollir la de l’advocat defensor dels violadors i de les seves famílies, veïnat i amistats. La Sexta va publicar sense contrastar-la una carta d’un dels violadors que acusava l’agredida de mentir. L’Observatori ORIGEN, que va analitzar la peça, va criticar-ho, recordant que els violadors i abusadors solen «autojustificar-se» dient que la víctima «va consentir la relació sexual encara que hi hagi proves que demostrin el contrari». Per això, les Recomanacions aconsellen «no alimentar el mite de les denúncies falses».

Dominació, poder i corporativisme masculí

Segons Xavi Cela Bertran, educador social i antropòleg que ha treballat en el camp de les masculinitats i la prevenció de violències masclistes, «els mecanismes i resistències dels homes per autoidentificar-se com a agressors són maniobres molt comunes». Per a Cela, «la masculinitat té molt a veure amb la negació» i amb la «dificultat en reconèixer el propi privilegi i poder». Les Recomanacions remarquen la importància de representar «les arrels estructurals» de la violència sexual, «un exercici de poder dels homes». En el cas de la violació grupal, explica Cela, «la complicitat entre homes és fonamental en el reconeixement pels seus iguals. Siguis protagonista o estiguis mirant, hi ha un pacte corporativista per mantenir la dominació. I la violència sexual és dominació a través de la sexualitat». Al llibre La guerra contra las mujeres, l’antropòloga argentina Rita Laura Segato explica la violació grupal com un ritual iniciàtic on els homes reafirmen la masculinitat a través d’una víctima sacrificial i ingressen a la fratria, la germandat viril, mitjançant la violència. El treball de Segato inspirà la performance «El violador ets tu» del col·lectiu feminista xilè Las Tesis, viralitzada arreu del món.

Segons Cela, després de la violació grupal de Sanfermines «hi ha un canvi de paradigma, una resposta massiva al carrer, es parla de la violència sexual perquè el moviment feminista ha fet que aquest tema entri en el debat polític. Això genera transformacions, però també resistències, i explica el replegament d’alguns sectors d’homes. La resposta neomasclista és una reacció al qüestionament dels privilegis, perquè negar l’existència de les violències masclistes és no voler perdre poder. L’extrema dreta està capitalitzant aquest malestar, això explica l’ascens de Vox».

Discurs de l’odi i resistències neomasclistes

Al desembre, el diari ABC va difondre la convocatòria de concentració de suport amb els violadors d’Aranda de Duero abans que es realitzés, i mitjans com El Nacional, El Periódico, o El Mundo van informar-ne a posteriori. Tots els menys El Nacional van remarcar la seva condició d’exjugadors del club de futbol. L’informe Dones Valentes constata la tendència a minimitzar i justificar els agressors sexuals quan són coneguts, i les Recomanacions aconsellen «evitar magnificar el rol públic d’un agressor» quan sigui conegut. Mentre El Nacional i El Periódico van destacar les crítiques a la concentració aparegudes en xarxes socials com Twitter, El Mundo va fer un vídeo de la mobilització on hi apareixien diverses familiars dels condemnats plorant i pancartes amb la llegenda «Stop feminazis». Onda Cero i El Periódico van recollir les crítiques de la sentència per part de militants i agrupacions locals del partit feixista Vox sense contextualitzar-les.

Cap de les notícies esmentades incorporava la versió de l’agredida ni fonts especialitzades. En aquest cas, tal com va denunciar la periodista de La Sexta Isa Calderón, informar sobre la concentració sense contrastar la informació contribuïa a difondre el discurs d’odi contra la noia agredida. Quan l’Assemblea Feminista d’Aranda (AFA) va convocar una concentració de suport a la noia, mitjans com La Vanguardia i eldiario.es van recollir les seves crítiques «al silenci de l’Ajuntament de la localitat» davant la concentració de suport als violadors, que només fomenta «la discriminació de les dones», a més d’alertar sobre «la misogínia que subjau sota el fet d’assumir que una noia s’inventi uns fets per fer mal».

Els violadors són els altres? Violència sexual i responsabilitat masculina

Com explicava l’AFA, el suport als violadors feia palès que «queda molt per recórrer per entendre què és realment una violació», i recordava que «no només és quan un desconegut t’agafa pel carrer i t’acaba matant o et deixa el cos ple de blaus». Com explica l’informe Dones Valentes, hi ha un imaginari col·lectiu en el què «els agressors són els ‘altres’ contraposant-los al ‘nosaltres’, de forma que es minimitza la dimensió social de les violències sexuals i es desresponsabilitza els agressors i a la societat». D’això Cela en diu «procés d’alterització», pel qual «els homes s’autoubiquen en el cantó de l’home bo». Es construeix una idea «deshumanitzada dels agressors, aquell monstre desconegut que assalta dones al carrer, quan les agressions són conseqüència lògica i estructural del patriarcat. L’agressió i la violència són la norma. És el que diu la Virginie Despentes: si una de cada quatre amigues meves han viscut violència sexual, vol dir que en el meu entorn hi ha agressors. Els homes podem passar incomoditat amb això però no ens podem quedar aquí».

L’any 2018, el programa Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio entrevistà Fernando Carnero, coordinador del Servei d’Atenció a Homes (SAH) de l’Ajuntament de Barcelona, que explicava que «l’home que exerceix violència té un perfil: és home i punt, i està en tots els àmbits i estrats socials. No són individus concrets, és una estructura».

Front la desresponsabilització dels agressors, a l’Informe sobre Representació de la Violència de Gènere als Informatius del RTVE de 2006, Pilar López Díez recomanava centrar «el relat de l’acció sobre el subjecte actiu», és a dir, l’home que viola, agredeix o assassina, «i no sobre el subjecte passiu», la dona agredida o assassinada».

Posar el focus on cal: el poder dels homes per violentar i com desaprendre’l

López Díez proposa explicar les violències masclistes com un problema dels homes que impacta en les dones. De fet, totes les recomanacions vigents recomanen elaborar relats informatius sobre com els homes que exerceixen violència contra les dones poden canviar aquesta conducta. Un bon exemple n’és l’article d’El Periódico que explica que el SAH va atendre 330 homes l’any 2019, on un dels usuaris del servei reconeix que «mentre la violència física és fàcil d’identificar, de vegades costa adonar-se que s’exerceix violència psicològica: ‘Ignorar tot el dia la parella, no ser honest, mentir, el sarcasme, són coses que si les comences a fer, acabes menyspreant l’altra persona’». Com explica Carnero, «hi ha homes que necessiten identificar la violència, ser conscients del dany que estan fent a la seva parella; n’hi ha d’altres que en són conscients i no ho poden evitar i altres que no ho reconeixen i es posen en situació de víctima. Necessiten conèixer les seves emocions i necessitats per fer-se autònoms i proveir-se de solucions per si mateixos, que no siguin les altres les que ho facin». Al SAH ofereixen teràpia individual i grupal als homes, per adquirir «eines perquè transformin les seves relacions de forma que siguin sanes, igualitàries i respectuoses. Carnero explica que han constatat que «disminueix la violència tant física com psicològica» i convida a tots els homes a «fer una revisió no tant de si som maltractadors o no, perquè és una etiqueta, sinó de les violències que exercim, i responsabilitzar-nos de les accions de tracte poc íntegre i respectuós a les dones».

Un Comentari

  1. Alejandra

    Una reflexió molt encertada de tot el panorama de les violències masclistes i de quin hauria de ser el tractament als mitjans de comunicació per contribuir a aturar-lo.

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.