A la Cava, a la platja de La Marquesa hi trobareu el restaurant Vascos. L’indret ha estat plató privilegiat per il·lustrar la magnitud del desastre al Delta després del temporal Glòria. Per als caveros que ja tenen una edat, però, Vascos és la història d’aquell Otamendi que fa 50 anys va comprar un tros de terra a l’entrada de la Punta del Fangar, fent-hi el restaurant on li va semblar i prohibint el pas dels mariscadors a les 400 hectàrees de platja i dunes que hi havia més enllà del seu negoci.

Com són les coses que Vascos és, avui, la primera trinxera del duel que el Ministerio de Fomento hi té contra el mar. Un combat contra les llevantades amb tones de terra i pedra d’escullera arrencades de les pedreres, pagades per l’erari públic. Ajudem-los.

A l’altra banda del riu, a la Punta de la Banya, ens tenen pendents de les obres per arribar a les polèmiques salines centenàries, una concessió d’explotació industrial enmig d’un parc natural i apadrinada per l’oligarquia tortosina al Delta des de temps immemorials. El camí per sobre el mar que les excavadores estan fent per arribar-hi són la fita per donar per restablerta la normalitat. Molt ben trobat.

De la tria de totes les víctimes de la llevantada quedem-nos, però, amb les tonyines de Balfegó. Esquarterades pels salvatges locals al passeig marítim, immunes als avisos de les policies locals que advertien que no eren bones per a menjar. Balfegó Group, la multinacional piscícola de l’Ametlla de Mar, negà ser-ne la propietària, assegurant que el temporal no afectà cap dels seus vivers.

També és veritat que la multinacional ha negat sempre que la dràstica caiguda de les captures de peix a l’Ametlla i l’Ampolla tinguin res a veure amb la seva activitat empresarial o amb la casualitat que bitxos de 30 quilos escapin de les granges plantades al mar amb una fam que no té demà. Dies després, reconeixien que sí, que han perdut vora mil tonyines. La venjança popular perpetrada a cop de ganivet fins deixar-ne les espines té un sentit èpic. Rere els paisatges, sovint hi ha històries que venen de lluny.

Al Camp de Tarragona, hi ha una guerra comercial entre mitjans. La batalla no és pel clickbait o les exclusives arrencades d’un Portal de Transparència: és per aconseguir un acord publicitari amb Repsol. Qui tanca la negociació amb el major tros de pastís s’emporta el premi. N’hi ha per a tothom. Repsol, des de fa set anys, també té un conveni amb el Col·legi de Periodistes per celebrar un cicle de conferències i tenir una app de convocatòries de premsa. Quinze dies després de l’explosió a la Canonja de l’empresa petroquímica IQOXE amb tres morts, set ferits i un cabreig monumental, el Col·legi anuncia una jornada a les instal·lacions de Repsol per conèixer les seves mesures de seguretat.

L’escalfament global ens porta notícies i pistes sobre el desastre planetari a què ens dirigim. Mentrestant, però, explicarem la lamentable inundació del restaurant, les tonyines naufragades i la pèrdua del camí cap a les salines. Res que una mica d’enginyeria i pressupostos públics no puguin arreglar, mentre sospirarem poder publicar a banda i banda del web el darrer anunci de Repsol que, certament, sona amenaçant i poc tranquil·litzador: “El futur no s’atura, nosaltres tampoc”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.