El Grup de Periodistes Ramon Barnils va ser un dels pioners a l’hora de plantejar en la professió el recurrent debat del recompte de persones en les concentracions i també, més en la clau de mapa mental que sempre ens ha definit, com havíem de reconceptualitzar alguns subjectes del periodisme (a quina geografia ens referíem quan els periodistes parlàvem de país o de Govern, a qui li havíem d’atribuir l’adjectiu ‘nacional’). Aquests, més enllà de les xafarderies i misèries habituals de la professió, eren els temassos dels sopars dels preBarnils anomenats Sargantanes, no obeint a una ideologia –vull creure o no només– sinó obeint a dos mandats que tenim com a periodistes: la precisió i la resolució de qualsevol ambigüitat per al lector. Han passat molts anys d’aquells sopars i el debat ha avançat però no fins al punt de resoldre’s. Encara aquests dos àmbits són un terreny relliscós que a les facultats de periodisme s’ha de tractar perquè tothom aterri a una redacció sabent que s’ha de venir de casa amb la lliçó apresa, i després ja ens barallarem amb els llibres d’estil. He triat o he tornat a triar aquesta aresta del periodisme perquè hi ha elements que encara s’han de tenir en compte, i sobre els quals ens va bé particularment que entre els nous periodistes hi hagi filòlegs i matemàtics (i fins i tot altres persones normals).

Els filòlegs. Aquesta ha estat una gran setmana per als filòlegs que treballen a les redaccions, els quals s’han hagut de barallar amb mig món per explicar la no traducció al català del títol original de la pel·lícula triomfadora dels Òscar, Parásitos. Molt bé, filòlegs. De tu a tu, perquè també en tinc la titulació, us hem de reconèixer el treball de tants anys per reconstruir la llengua cap a un model comunicatiu modern i per dotar d’eines i solucions els periodistes per comunicar millor. Heu estat els primers damnificats a les redaccions i allà on us han fotut fora, ja us trobem a faltar i el producte se’n ressent. Però totes les explicacions que ens heu donat aquests dies sobre Parásitos ens les hauríeu de donar també, per exemple, en el respecte pels topònims de l’espai comunicatiu català, en el perquè de mantenir nomenclatura forçada i d’un altre temps com “Llevant” per referir-se al País Valencià o de “sud de França” per referir-se a Perpinyà (o de no combinar-la amb nord-est d’Espanya quan us referiu a Catalunya). Crec que ja hem arribat a un moment de mapa mental en el qual s’ha de reendreçar la toponímia del nostre espai comunicatiu en el periodisme, perquè em sembla que tothom entén que no és el mateix en el nostre entorn parlar de Cuenca que parlar de Burjassot o parlar de Bordeus que parlar de Cotlliure.

Els matemàtics. En sabem poc, els periodistes, de matemàtica; però n’hem anat aprenent gràcies als companys de Contrastant o gràcies al mínim comú denominador aconseguit en el recompte de manifestacions; de moment ja ens atrevim a dir una xifra aproximada (i no una bajanada) després d’un temps que dèiem les xifres dels organitzadors i de les institucions, com si només haguéssim d’informar que plou i no de les raons o del context d’una pluja en un lloc. Passem a la següent fase: què fer quan una manifestació sobre la qual compartim uns valors acaba tenint una participació de fracàs? Ho diem o ho amaguem? Diem la xifra real o la inflem? Qualifiquem l’acte de desastre o callem? I si no compartim els valors de la concentració o no som amics de qui la convoca, sí que li posem el dit a la nafra? Exemples: 100 persones aquesta setmana als Jardinets en solidaritat amb l’última agressió homòfoba, 300 persones a Vallcarca en una manifestació contra la contaminació… És evident que no són grans quantitats, i nosaltres, muts i a la gàbia? Un altre exemple: manifestació contra la Llei Aragonès a Barcelona, titular a La Vanguardia: “Milers de persones surten al carrer contra la llei Aragonès” (en van sortir 2.000, com deia el lid).

Ens hi posem, en aquesta segona fase d’aquest debat?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.