El resum de l’any 2019 oferia, des de diferents angles, titulars i fotos espectaculars sobre el conjunt de mobilitzacions socials i revoltes al món, i es aprofitar i es va publicar arreu. Aquí, però, la cosa no va ser tan clara o fàcil, segurament perquè havent-hi viscut un dels moviments més grans al món, hi ha resistència a acceptar que al nostre país també hi ha problemes greus i aquests no són tan diferents als de la resta de països, fins i tot als del sud global.

Així, per exemple, a mig desembre, un periòdic de Barcelona titulava, de forma neutra: «Isabel Allende compara el conflicte català amb les protestes a Xile, França i Equador», en una crònica d’una roda de premsa de l’escriptora xilena, guardonada amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino. Però el text ironitzava: «Hi ha escriptors a qui se’ls suposa tan endollats amb la realitat (…) que se’ls atribueix la condició de professionals de l’opinió», així que l’autora «va parlar del canvi climàtic, va parlar de Catalunya, dels refugiats, de Trump, de la situació actual a Xile i de Franco. Del premi va parlar-ne més aviat poc». Concretament, sobre el ‘procés’: «Hàbilment, Allende va dir al respecte que “hi ha moviments d’incertesa i malestar a totes parts del món”, i va mencionar França, l’Equador, Xile “i també Barcelona”; o no tan hàbilment, atès que el ‘pack’ condemna el matís».

Amb totes les diferències i particularitats, malgrat l’opinió del periodista català, mitjans de diferents països –entre els quals The Guardian, BBC, Le Monde Diplomatique, Le Nouvel Observateur, Il Corriere della Sera o La Voce, per citar-ne alguns dels importants i més propers– han recollit els moviments socials, des de Hong Kong al Sudan, passant per Equador i Xile, proposant en general motius que podrien unir-los. Entre els més habituals hi ha la resposta o la protesta contra règims, governs o marcs institucionals autoritaris o immunes al canvi, o més genèricament contra les conseqüències de la globalització i les polítiques neoliberals. A més a més, es plantegen com a nexe d’unió dels moviments la seva horitzontalitat, la manca de líders carismàtics, la utilització de les noves tecnologies i, amb matisos, la no violència.

També a l’Estat espanyol hi ha hagut balanços o cròniques en aquesta línia, com la que, per exemple, va fer Público, i també la d’Expansión, destacant com a característiques comunes l’ús de les tecnologies i la manca de líders. Potser a Catalunya és on costa més. Són prou coneguts els casos d’organitzacions d’esquerres que defensen el dret d’autodeterminació dels pobles a tot el món, clarament a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina, i fins i tot a Europa, si és Irlanda o, més a prop, el País Basc, però no a Catalunya, i menys encara si es parla de Països Catalans.

Així, per exemple, al desembre, un columnista d’un mensual econòmic editat a Barcelona s’atreveix a posar al mateix paquet, encara que de manera molt genèrica, «la reivindicació d’un català independentista» i «la indignació d’un jove xilè estafat per l’Estat neoliberal, o la ràbia d’un quítxua bolivià afligit pel racisme amb la por d’un ciutadà de Hong Kong a veure’s engolit pel gegantí estómac del PCC» [l’original és en castellà]. Al febrer, però, canvia la reivindicació local de cistella i el posa a dins de «l’onada expansiva de la crisi financera de 2008», que «ens ha regalat ja unes quantes convulsions interessants: des del Brexit a l’explosió de l’independentisme català, des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca a la irrupció de grans forces ultradretanes en el conjunt d’Europa», tot aclarint que «la frustració econòmica ha fet que quallessin sentiments de ràbia que portaven molt de temps soterrats».

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.