Aquests dies ha fet quinze anys que Pasqual Maragall va pronunciar la frase “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu tres per cent”, i aviat en farà sis que Jordi Pujol va confessar públicament que la seva família tenia una fortuna oculta a Andorra. Segur que la història política de Catalunya recollirà els dos fets en un lloc destacat, com dues puntes del mateix iceberg que vam descobrir de cop i volta; escandalitzats, d’una banda, i enmig de grans dosis d’hipocresia dels sectors dirigents, d’una altra.

No analitzarem ara l’escampall de conseqüències de tota mena d’aquells dos fets, però sí que en voldríem destacar algunes que ens son més pròximes com a periodistes. Per exemple, una de les conseqüències més interessants és la cultura de la transparència que ha emergit des de llavors, amb els nous instruments que ens permeten accedir a la informació pública, com la mateixa llei de transparència de 2014, els portals de transparència, la Comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública, etc.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Totes aquestes eines, juntament amb el periodisme de dades i les tècniques de verificació, s’han convertit en armes –innòcues, però eficaces– a favor de la veritat en mans dels periodistes, com van intuir Ramon Barnils (“Els exèrcits del segle XXI seran els mitjans de comunicació”) o Hans-Dietrich Genscher (“La premsa és l’artilleria de la llibertat”).

La pèrdua de la virginitat que abans es refugiava a l’oasi català també ha posat al descobert la determinació de noves generacions de periodistes en la defensa de la veritat i de la independència professional. No cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples, perquè el mateix Anuari dels Silencis Mediàtics del Grup Barnils n’és un d’evident.

El renaixement del periodisme no es produeix solament aquí, perquè es tracta d’un fenomen global, però segur que a nivell local el podem considerar també com un “fill del tres per cent”. Si la transició política, després del franquisme, no va impedir la mutació dels sectors dominants i corruptes per continuar perpetuant-se a l’ombra del poder, no vol dir que les noves generacions estiguin disposades a posar-los-ho fàcil.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.