La investigació d’eldiario.es que destapa que Andrés Betancor, vocal de la Junta Electoral Central entre octubre del 2017 i juliol del 2018, cobrava al mateix temps de Ciudadanos ha desencadenat una tempesta política. Betancor no només va amagar la seva relació laboral amb el partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, sinó que no es va abstenir mai en les decisions que afectaven aquest partit. Ans al contrari, en va defensar vehementment els interessos. Les notícies publicades s’han centrat en l’exclusió de la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees del 2019, finalment revocada pel Tribunal Suprem, però l’activitat de la Junta Electoral Central durant el cicle electoral de la primavera del 2019 –espanyoles a l’abril i municipals, autonòmiques i europees al maig- va ser molt més intensa.

Segons les dades recollides en el seu moment pel Mapa de la Censura als Països Catalans de Mèdia.cat, la Junta Electoral Central va intervenir activament durant les diferents campanyes electorals retallant l’autonomia dels mitjans públics catalans –principalment TV3, però també Catalunya Ràdio i Betevé- i condicionant-ne des del llenguatge fins a certes cobertures. Moltes d’aquestes decisions van arribar després de denúncies de Ciudadanos, que així podia penjar-se una medalla política d’estar fent la feina de les institucions a l’hora de frenar el «separatisme».

El cas més greu és, probablement, l’obertura d’un expedient sancionador contra els responsables de TV3 i Catalunya Ràdio per la cobertura de la manifestació independentista a Madrid el 16 de març, en considerar que s’havia vulnerat «el pluralisme polític i social» i la «neutralitat informativa». La JEC va donar la raó així a Ciudadanos i va obligar TV3 a emetre un programa de dues hores un dissabte a la tarda sobre PSC, PP i els mateixos Ciudadanos per tal de «compensar» aquestes formacions, malgrat que la manifestació en concret no estava convocada per cap partit i que s’havia produït un mes abans que s’iniciés la campanya electoral. La decisió de la JEC contradeia la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que havia arxivat la primera demanda de la formació de Rivera.

Un mes després, durant la campanya de les eleccions europees, la JEC va tornar a sancionar TV3 per l’emissió del documental Un procés dins del procés, sobre els familiars dels presos polítics, al programa Sense Ficció. La resolució va arribar, una altra vegada, després que Ciudadanos recorregués l’arxiu de la Junta Electoral de Barcelona i, finalment, es va materialitzar en una multa de 1.200 euros.

També durant aquests comicis, la JEC va prohibir a Catalunya Ràdio entrevistar Oriol Junqueras, candidat de la coalició Ara Repúbliques, així com la seva participació telemàtica i la dels candidats de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont i Toni Comín, al debat organitzat per TV3. No content amb això, Ciudadanos demanaria a la JEC que enviés a la Fiscalia l’emissió d’un vídeo de Junqueras amb el que s’anomena el «minut d’or», per tal que considerés si s’havia produït un delicte de desobediència per part de la televisió pública. El candidat de Ciudadanos, Carlos Carrizosa, va declarar que emetre el vídeo de Junqueras podia «trencar la igualtat entre participants al debat».

L’entrada de Betancor a la Junta Electoral Central, l’octubre del 2017, va coincidir amb els primers autos prohibint l’ús de paraules i expressions als mitjans públics catalans, durant les eleccions al Parlament del 21 de desembre. Llavors la JEC va vetar a TV3 i Catalunya Ràdio anomenar «president» a Carles Puigdemont, «consellers» als membres del Govern cessats per Rajoy o «la llista del president» a Junts per Catalunya. Una decisió que va provocar les protestes tant dels Comitès d’Empresa com dels Consells Professionals de la CCMA i que va obrir les portes a noves i continuades prohibicions durant aquells comicis i els del 2019, encara que moltes van arribar de la Junta Provincial de Barcelona. «Presos polítics», «exili», «Consell de la República» o «Assemblea de Càrrecs Electes», van anar sent vetats en diferents resolucions. Va ser la JEC, però, qui l’abril del 2019 tornava a prohibir a TV3 l’ús del hashtag #prisispilítics i va amenaçar amb noves sancions. Per la seva banda, Betevé va ser amonestada per l’ús de l’etiqueta «presos polítics» al seu web, aquesta vegada a partir d’una denúncia del regidor del PP, Alberto Fernández Díaz.

Tornant al 2017, durant aquella campanya electoral, la JEC va donar la raó a Ciudadanos en considerar que la cobertura de la manifestació per la llibertat dels presos polítics de l’11 de novembre «era partidista» i «vulnerava els principis de pluralisme polític i neutralitat informativa». En canvi, desestimava el recurs de TV3 assenyalant que també havia informat de la manifestació en favor de la unitat d’Espanya, al·legant que aquests fets «no els havia denunciat gaire». Només uns dies més tard tornaria a sancionar TV3, aquest cop per un recurs del PP, per les cobertures de la manifestació independentista a Brussel·les del 7 de desembre i el concert a Barcelona per la llibertat dels presos polítics del 2 de desembre. En canvi, desestimaria la denúncia de la CUP contra RTVE, que va negar-se a emetre l’espot electoral de la formació anticapitalista. També Mònica Terribas rebria un expedient sancionador pel contingut de dos editorials del programa El matí de Catalunya Ràdio.

Andrés Betancor dimitiria de la Junta Electoral Central el juliol de 2019, després de ser denunciat per Puigdemont per «liderar una persecució política» contra ell. Casualitat o no, el Mapa de la Censura ja no torna a registrar noves resolucions de la JEC contra els mitjans públics catalans durant les darreres eleccions espanyoles del 10 de novembre.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.