Hi ha una autopista entre la frontera turca fins a Alep, una carretera immensa que connecta els 50 quilòmetres que separen la província turca d’Antioquia amb la segona ciutat més gran de Síria. Quaranta minuts de llampec automobilístic i t’hi plantes. Terreny verge per al Google street view, és absolutament prohibida, massa perillosa. El recorregut alternatiu és una ruta circular per pobles de pedra encastats a la terra vermella. Vuit hores de cotxe entre turons llaurats, marges de pedra contundents i oliveres esprimatxades. El viatge obligava a preguntar a cada padrí quina era la drecera més segura per arribar al poble del costat. S’acomiadaven amb un decidit toc de dits al front simulant una expressió equivalent a “pensaré en vosaltres”. Feia molta fred, i plovia.

“Vés i explica-ho”. Vaig carregar aquesta recomanació a la motxilla amb el minúscul compromís que, si entenia alguna cosa de tota aquella guerra que feia un any que anava, doncs miraria d’explicar-la. I allà estava, amb el meu amic Kamel, direcció a ca seva a Alep, enllaçant dreceres i pobles ennuvolats de pols pels bombardejos. Rodant per l’asfalt rebregat pel pas dels tancs, creuant-nos amb ambulàncies improvisades, travessant camins foradats, badant amb els collidors d’olives i rient de la nostra ingenuïtat.

Vam poder llepar fort, però ho podem explicar. Vaig seguir anant-hi fins que Kamel i el seu germà Farouk -que també és el meu- ja no podien garantir que no ens passés res. “No podem vigilar els enemics de darrera”. Sabia bé de què parlaven. Feia un any que els amics sirians de Kayla Mueller estaven buscant aquesta jove cooperant nord-americana. Engolida en una carretera, va desaparèixer, segrestada com la revolta dels sirians. Com tants altres.

Des de la darrera vegada que els vaig anar a veure, fa tres anys, Kamel i el seu germà Farouk -que també és el meu- van renunciar a l’exili turc per tornar a Idlib amb les seves famílies, a Síria. Viuen just en un d’aquests pobles encastats a la terra vermella que vam recórrer i que els acords de Sochi van establir com a zona segura per la població civil.

Com ells, hi ha un milió de persones més atrapades en aquesta penca de terra de 30 quilòmetres d’ample. Entre Bashar al-Assad, Hezbollah, els iranians i la darrera tecnologia russa, per una banda; i la frontera amb Turquia, convertida en un mur de 800 quilòmetres de llarg pagats per la Unió Europea, per l’altra. Encara que poguessin, no marxaran més de ca seva. I a mi, em tenen patint enganxat al Map of Syrian Civil War.

En nou anys de guerra he vist com creixien els fills de Farouk. I els camps de refugiats, fent escampall de tendals a peu del mur de la frontera turca. Mentrestant, el règim assegura que arribarà al darrer racó de Síria per acabar amb el terrorisme. Per acabar amb ells.

Nou anys de guerra fatiguen. Sobretot, al periodisme. No interessa Síria i l’originalitat dels titulars ho pateix. Contemplem els refugiats, oblidem la guerra i el desastre immens que s’acosta. Erdogan amenaça, Erdogan mercadeja amb els refugiats, Erdogan pressiona, el xantatge d’Erdogan. Erdogan, el dolent perfecte. Erdogan sap que els refugiats tenen un preu. Perquè la Unió Europea els va subhastar. Més ben dit, vam posar preu a tenir refugiats ben lluny, darrera un mur amb la guerra. 6.000 milions d’euros. Policia, exèrcit i extrema dreta atonyinant, gasejant i matant. Erdogan responsable, també.

Aviat llegireu que la guerra a Síria s’ha acabat, que Rússia i Bashar al-Assad s’han fet amb el darrer feu del terrorisme jihadista. La batalla final, el darrer bastió rebel. Mentrestant, jo miraré si puc parlar amb el meu germà. I ploraré molt fort, perquè al final només he pogut explicar una història que fa anys que és escrita.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.