Amb el risc d’acabar fent un mansplaining de manual, crec que si avui és el dia que em toca publicar article d’opinió a Mèdia.cat, no puc fer gaire més que exposar algunes de les reivindicacions al voltant del periodisme fetes amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Per fer possible allò del “cada dia és 8 de març” caldria començar l’endemà mateix, no? Per intentar no acabar fent una explicació masculina condescendent, vull fer-me eco d’allò que les companyes més mobilitzades han anat exposant. De pas, a veure si els homes també ens les posem a l’agenda per, com a mínim, no posar-hi pals a les rodes i, si és possible, qüestionar-nos i preguntar-nos com hi podríem mirar d’ajudar.

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) enguany s’ha centrat en l’accés als càrrecs directius amb lemes com “Dones a les direccions” o “Feministes al poder”. La seua presidenta, Marta Corcoy, animava a la mobilització dient “si no hi som, no podrem lluitar contra el periodisme sexista”.

La falta d’accés als llocs de comandament seria, justament, un dels elements que destaca l’estudi de la Plataforma en defensa de la llibertat d’informació (PDLI) sobre la situació de les dones periodistes fet al conjunt de l’estat espanyol. Malgrat que la mida de la mostra no és massa àmplia, 322 enquestades, se n’extreuen idees amb força: 2 de cada 3 dones consideren que tenen una falta d’expectatives de promoció a la seua feina, 9 de cada 10 diuen que tenen menys oportunitats de promoció per la desigualtat estructural i les dificultats per conciliar, que la discriminació salarial existeix per al 66,5% i que el 95,6% de les periodistes consideren que els llocs directius estan copats per homes, a més de l’alt nivell d’autoexigència que s’imposen i l’alta presència d’assetjament que viuen a les plataformes d’Internet.

Dades més properes suposo que sortiran de la convocatòria que ha fet la Unió de Periodistes Valencians i que avui acaba. L’organització professional ha decidit dedicar la sisena edició de la Beca d’Investigació Emili Gisbert a avaluar el sostre de vidre en el sector del periodisme i el fotoperiodisme del País Valencià.

A banda dels lideratges ostentats per homes, col·lectius de dones periodistes com Les Beatrius han posat altres temes claus, com ara la infravaloració, les actituds paternalistes i condescendents dels companys de redacció, l’assetjament en l’exercici de la professió, la falta d’opinadores, el fet que la majoria de les veus expertes que mostren els mitjans de comunicació siguin homes, la manca de perspectiva de gènere en els estudis,  la revictimització per part dels mitjans de les dones supervivents de violència masclista o l’ús del llenguatge. Força en la línia del que també han reivindicat altres organitzacions sectorials, com el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Algunes d’aquestes qüestions són compartides pel col·lectiu Periodistes Feministes, que també parlen de la precarietat laboral, de la bretxa salarial de gènere i de la necessitat de mesures per poder fer conciliació (“Menys ‘Mensplaining’ I més ‘Mens-caring’, proclamen).

Pel que fa a les situacions masclistes viscudes per dones comunicadores de les Illes Balears, el col·lectiu Comfem ha posat a disposició un formulari per tal d’explicar i compartir alguns casos.

Per superar la falta de presència de dones com a font de les informacions a publicar, la Unió de Periodistes Valencians ha recordat aquests dies que té en funcionament el projecte Agenda d’Expertes, amb un cercador per trobar el perfil idoni. Una idea en la línia del que l’Institut Català de les Dones, de la Generalitat de Catalunya, fa amb el Cercador d’Expertes. L’entitat del sud ha aprofitat per difondre el manual per al tractament de la violència masclista, que s’afegiria a les recomanacions fetes per diferents organismes sectorials de Catalunya o el document dedicat a donar eines per visibilitzar les aportacions de dones.

Tot amb tot, als homes encara ens queda força per ser conscients dels privilegis que tenim per raó de gènere i, més, per reconstruir-nos. Un primer pas pot ser estar pendent del que fan les companyes de Mèdia.cat amb l’Observatori de la cobertura de les violències masclistes als mitjans de comunicació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.