Un nen ha mort ofegat després de caure d’una Zodiac mentre intentava arribar a la costa de Lesbos. Dones, homes i criatures són reprimits amb violència, trets i gas lacrimogen en territori fronterer. Grècia anuncia maniobres amb foc real entre la costa grega i la turca. Grups de feixistes organitzats apallissen impunement persones refugiades i impedeixen que barques plenes de gent atraquin a port. El govern espanyol anuncia que enviarà reforços per donar suport a l’exèrcit grec en la defensa de la frontera. El govern grec suspèn el dret d’asil durant un mes i anuncia que deportarà totes aquelles persones que arribin a territori hel·lè. La Unió Europea dona suport al govern grec i li agraeix que sigui “l’escut d’Europa”.

L’estiu del 2015, amb l’arribada a Grècia de sirians que fugien de la mort, vam començar a sentir a tort i a dret i en tot tipus de mitjans que hi havia una ‘crisi dels refugiats’. Últimament tornem a sentir aquesta idea una vegada i una altra arran dels fets ocorreguts els darrers dies. Però no és una ‘crisi dels refugiats’, pel simple fet que no són les persones que busquen asil les que han causat aquesta situació. En tot cas és, per exemple, una ‘crisi del refugi’.

També són els drets humans els que estan en crisi, tenint en compte que el govern grec ha decidit passar-se pel forro el dret d’asil, un dret humà fonamental recollit a la Declaració Universal de Drets Humans i a la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut de Refugiats que, a més, també inclou el principi de no devolució. O podríem parlar d’una crisi de la Unió Europea, que té la capacitat de gestionar d’una altra manera l’arribada d’aquestes persones, que podria oferir una rebuda digna a través de vies legals i segures, però decideix no fer-ho. Vivim una crisi de valors, de sentit comú, de solidaritat, de justícia. Si us plau, periodistes: no fem el joc als qui volen posar els refugiats i les persones migrades al centre i a l’origen del problema. Pareu de dir ‘crisi dels refugiats’.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.