Diu Joan Fontcuberta en aquestes pàgines que aproximar-nos a la veritat és cada vegada més difícil, perquè tenim moltes més informacions, moltes més dades, de vegades, contradictòries. Ja no sabem què creure’ns, què és cert i què no, què ens informa i què ens manipula. Per si no n’hi havia prou amb l’actualitat volàtil dels titulars a cop de tweet, amb el qüestionament de la intermediació del periodista -ara que qualsevol usuari pot convertir-se en emissor- o amb la multiplicitat de suports informatius, alguns de rigor qüestionable, l’anomenada “crisi de la veracitat” ha acabat d’estocar la credibilitat d’una professió ja molt desvirtuada.

Des que l’any 2011 es va publicar la primera edició de l’Anuari Mèdia.cat, han aparegut o s’han consolidat projectes periodístics diversos que, davant de les servituds econòmiques i polítiques de moltes grans capçaleres, han apostat per fiscalitzar els poders i fixar-se en temes oblidats en l’actualitat estricta. Alhora, els moviments socials i les reivindicacions llargament ignorades han aconseguit fer-se una mica més presents als mitjans massius, sovint amb l’ajuda de periodistes-escletxa tan precaritzats com els ciutadans mobilitzats a qui donen veu. Podria semblar que tot plegat ha fet que deixi d’haver-hi silencis mediàtics, però estem ben lluny d’això. Perviu la necessitat de posar a l’agenda política i social –més enllà de cobertures puntuals– qüestions que uns mitjans dependents dels poders i amb uns recursos cada com més escassos eviten afrontar de cara. Però, sobretot, ens amara la urgència de destriar el gra de la palla, de fixar-nos menys en el circ de les declaracions i l’efectisme, de buscar el perquè de les coses, d’anar més enllà dels grans altaveus i de parlar més d’allò que afecta la vida de tothom.

Precisament per això, aquesta nova edició de l’Anuari Mèdia.cat ja no és només dels silencis mediàtics, sinó també dels sorolls informatius del darrer any. Estrenem un canvi de format i moltes novetats en els continguts, però especialment un nou enfocament. Tan important és posar l’accent en les qüestions que el periodisme mainstream ha ignorat o per les quals ha passat de puntetes, com aprofundir i anar més enllà en aquells temes que, tot i ser constantment a l’agenda, no s’expliquen mai a fons. A causa de la febre de la immediatesa i del clickbait, sovint es genera un context “més proper a la desinformació generalitzada que al debat informat”, com apunta Montse Santolino en un article d’aquesta edició. O, en paraules de Ramon Barnils, “tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat.”

Aquest Anuari vol ser, doncs, una eina útil per ampliar la mirada crítica amb els mitjans de comunicació, una feina complementària a la que des de fa deu anys fa setmana rere setmana l’Observatori Mèdia.cat. Per això, estrenem un dossier temàtic central, que en aquesta edició es titula “La veritat, en dubte”. És una proposta per reflexionar sobre per quins motius sorgeix ara amb tanta força el debat sobre les fake news, que són tan antigues com les notícies; sobre la responsabilitat de les empreses tecnològiques en la desinformació; o sobre si les plataformes de verificació són realment una solució al problema o un pedaç interessat. Hi incorporem també una entrevista en profunditat, on l’artista i fotògraf Joan Fontcuberta parla del qüestionament de la veritat en la imatge, així com una sèrie fotogràfica que ens interpel·la visualment.

No deixem de banda els reportatges en profunditat, que continuen sent part fonamental del projecte: destapem la minsa presència de catalans entre l’alt funcionariat espanyol, despullem un clan de la jerarquia de la ultradreta catalana o revelem com el negoci privat de la fertilitat difumina les mancances de la sanitat pública en aquest àmbit. Incorporem també la mirada de periodistes que analitzen com s’han tractat qüestions com les donacions d’Amancio Ortega a la sanitat pública, la campanya mediàtica contra la bicicleta a València o la presència de persones racialitzades als mitjans. Amb infografies i una nova secció, “El desinformatiu”, fiscalitzem el paper dels grans mitjans en temes sensibles i repassem informacions amb un tractament dubtós al llarg del darrer any.

Davant d’un escenari apocalíptic en què polítics, mitjans de comunicació lligats de mans i peus pel capital i institucions diverses es volen erigir com a guardians de la veritat, cal que estiguem més alerta que mai. Aquest Anuari vol ser una petita guia per sobreviure a la infoxicació, la desinformació i al control dels poders, per així poder avançar, amb una ciutadania crítica i un periodisme compromès, cap a una veritat honesta.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.