El paper dels mitjans en la gestió de la crisi creada pel Covid-19 per part de la societat és absolutament cabdal. Malgrat tot, algunes de les capçaleres més importants del país han publicat i difós informacions que han creat una certa alarma social i han desencadenat en comportaments de pànic. D’altres, en canvi, han apostat per publicar guies i documents de col·lectius professionals en què s’especificaven els comportaments a seguir per evitar situacions de crisi i alarma.

Bones pràctiques

1) Dades contra l’alarmisme i guies de bona conducta

Els missatges tranquilitzadors i les pautes de bones pràctiques per part dels mitjans són essencials per enviar un missatge de calma a la societat i evitar possibles situacions d’alarmisme. A finals de febrer Lorenzo Milà, corresponsal de TVE a Roma, ja va fer un dels primers i més lloats crits a la calma quan la situació encara no era tan crítica explicant que calia relativitzar el problema i no entrar en situació de pànic. Més recentment, El País publicava dissabte 14 de març una guia per explicar als nens la situació generada pel coronavirus. Infolibre, per la seva banda, oferia dijous 12 una guia elaborada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid amb consells per mantenir una bona salut mental tant si s’està infectat com si no. El diari Ara també va confeccionar una extensa guia on s’indicaven detalladament els passos a seguir si s’està contagiat o es conviu amb algú que ho estigui.

2) Desmentir les notícies falses

En ple allau de notícies al llarg dels darrers dies, han circulat per les xarxes socials –i alguns mitjans han replicat– informacions de dubtosa veracitat, algunes de les quals s’ha acabat demostrant que són absolutament falses. El 3/24 va emetre una peça on es mostraven una sèrie de publicacions falses a xarxes socials que, en alguns casos, fins i tot intentaven suplantar la identitat dels propis mitjans per simular que provenien de fonts reputades. El canal de notícies de la CCMA feia una crida als ciutadans a verificar per ells mateixos les informacions que els arribin i a fixar-se molt bé en les notícies publicades per si hi hagués errors que puguessin denotar una mala praxis.

Precisament per ajudar la ciutadania a detectar informacions falses, Mèdia.cat va llançar divendres ‘L’Autoverificador’, una eina que es pot trobar a l’Anuari 2019 i també en versió simplificada per a distribuir per les xarxes.

3) Informació veraç i ús de fonts oficials

Contrastar la informació és un dels elements més importants per evitar possibles manipulacions i alarma social. L’Agència EFE es feia ressò el passat 11 de març de les recomanacions de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica sobre la necessitat de consultar fonts oficials i professionals de la salut i la ciència a l’hora d’escriure o confeccionar qualsevol peça periodística. Seguint el mateix camí, la capçalera Redacción Médica recollia un comunicat de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública, que alertava que la informació alarmista en alguns mitjans respon a interessos econòmics.

Males pràctiques

4) No contrastar les imatges o emetre manipulacions

El Programa de Ana Rosa, de Telecinco, emetia fa uns dies unes imatges manipulades en què es transcrivia una conversa entre la ministra Irene Montero i l’activista pels drets LGTBI Boti García, on suposadament aquesta última culpava Montero de tossir-li a la cara. En realitat, simplement li estava agraïnt el regal d’una samarreta. D’aquesta forma, la falta de contrast dels propis mitjans pot comportar un ús de la informació amb finalitats polítiques i un trasbals a nivell social.

5) Imatges sensacionalistes amb greus conseqüències d’alarmisme

Una de les imatges que s’ha projectat més durant l’inici de la crisi al nostre país és la de gent comprant quantitats ingents de paper higiènic als supermercats italians, que ha comportat la repetició de la conducta a casa nostra. En aquest sentit, hagués estat bé consultar fonts de supermercats i de distribuïdors. Quan amb el pas del temps se’ls ha començat a donar veu, han assegurat que no hi haurà manca de productes, fent un crit a la calma als usuaris. Una nota de l’ACN publicada per El Nacional assegurava que les grans superfícies garantien el subministrament de productes i que es demanava calma i no caure en comportaments alarmistes sense justificar. Una peça d’El Mundo explicava l’origen de l’acaparament de paper higiènic.

6) Relacionar la pandèmia amb la població xinesa

El fet d’establir una relació directa entre la malaltia i les persones de procedència xinesa pot derivar en pensaments o comportaments socials de caràcter xenòfob cap a aquest col·lectiu. Diumenge RTVE emetia una peça en què s’anomenava el covid-19 “coronavirus de Wuhan”. Territorialitzar la malaltia pot tenir greus conseqüències per xinesos, ja que se’n pot derivar una associació directa per part dels ciutadans, tal com va passar amb el SARS l’any 2002, segons un article del Columbia Journalist Review.

2 Comentaris

  1. Magdalena Rosell Murphy

    Gràceis Marc
    Em sembla un article rigurós, i sobretot que posa en relleu alguns dels defectes més importants que acostumen a succeir en el periodisme, i que realment fan molt mal, tant a la població, com al prestigi de la professió del periodisme.

  2. max

    Et sembla que la manera de tractar l’assumpte COVID de Lorenzo Milà és elogiable?
    Em sembla que no hi estic gens d’acord.
    No alarmar perquè si, si. Minimitzar la gravetat del que passava, no.
    És periodista, i feia molts dies, i moltes setmanes, que hi havia morts i alertes per causa d’això, a Àsia, i n’hauria d’haver estat al cas, i transmetre-ho.
    Miro com n’informa, miro el fragment i vaja, no ha envellit gens bé el seu comentari.