Diu la frase suada que les crisis sempre representen oportunitats i aquests dies entrem en terra ignota, també en l’àmbit del periodisme, davant l’alerta sanitària pel coronavirus, de la qual n’hem conegut més o menys el principi però en desconeixem absolutament el final. Perquè ha estat molt bé posar el pilot automàtic habitual, en els primers dies de l’emergència, d’anar cobrint compareixences, llistant llocs que tanquen o que suspenen activitat i comptant morts i positius. Però hem de començar a pensar com continuarem traient diaris o fent informatius de ràdio i televisió amb notícies de tota mena en les pròximes setmanes.

En primer lloc, té una certa lògica pensar que tot el que passa al nostre entorn i, ara sí, l’únic monotema del que parla tothom és aquest, i per tant els mitjans han d’informar a tots els nivells, sectors i territoris, del que passa en relació a la qüestió. Ha passat en situacions de gran impacte com l’11-M, l’11-S o els atemptats de Barcelona. Totes les seccions treballant en un sol tema. Però allò va durar només alguns dies.

Té sentit, doncs, obrir el focus i pensar des d’ara mateix en quina mena de notícies podrem treballar en les properes setmanes.

1- Hi haurà molt probablement una agenda d’actes i reunions molt esquifida o nul·la per a algunes seccions (esports, cultura…) i ja no té sentit reproduir les pàgines o les seccions d’agenda.

2- El periodisme de carrer tindrà també una certa dificultat d’execució per la limitació de moviments, encara que seguirà sent vàlida l’observació o els treballs de camp a l’hora de detectar informacions noves de tota mena.

3- El periodisme de dades serà una bona alternativa de recerca i aprofundiment per l’oportunitat que ens concedeixen les noves tecnologies i el triatge de documentació que no s’acaba mai.

4- El periodisme de trucades mai no morirà, mentre hi hagi una font fiable i temes interessants per explicar. Telèfons, whatsapps i DM han de treure més fum que mai.

5- Davant d’aquest esforç d’imaginació i fins i tot d’investigació (mode ironia on), els mitjans no cal que activin nous ERO, sinó que pensin si una dinàmica eminentment repetitiva de fets i esquifida en el volum d’exclusives com la que en els últims anys han caigut no és l’oportunitat de reduir periodicitat i deixar de sortir cada dia.

Sens dubte la pandèmia del coronavirus pot jugar a favor del periodisme que no s’hauria d’haver deixat de practicar mai i del bon periodisme que ha permès la part bona de la globalització. Ara només falta el més important: que no ens faci mandra afrontar l’única raó per la qual sempre hem volgut ser periodistes, per buscar i trobar notícies.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.