La cobertura de la pandèmia a nivell sanitari, econòmic i social ha passat per alt altres temes que haguessin estat cabdals en condicions normals –o ho haurien d’haver estat. A més, la pròpia informació sobre el coronavirus ha accentuat els ‘tics’ habituals i les invisibilitzacions de problemes en espais opacs que normalment reben poca cobertura, com les presons o el CIE.

De puntetes per l’escàndol de la monarquia

La Casa Reial espanyola va anunciar diumenge a la tarda, en ple estat d’alarma, que Felip VI renuncia a l’herència del seu pare arran dels pagaments de l’Aràbia Saudita a Joan Carles I. L’anunci arribava l’endemà que el diari britànic The Telegraph revelés que el monarca era el segon beneficiari dels diners darrere del rei emèrit, a través de la fundació ‘offshore’ Lucum.

La decisió va ser portada aquest dilluns a la premsa. Però no només això: els principals diaris espanyols va tancar files per lloar la reacció de Felip VI a l’escàndol i van dedicar-hi editorials laudatoris. La cobertura de la reacció del monarca contrasta amb el silenci que hi va haver a principis de març, quan es va conèixer que la fiscalia suïssa investigava el regal milionari de Joan Carles I a Corinna Larsen: en aquell moment, només El Punt Avui ho va treure en portada.

La informació constant sobre el coronavirus ha fet que, tot i que s’ha explicat la reacció del rei, hagi passat molt més desapercebut un debat més de fons –mediàtic, però també polític i social– sobre si renunciar només a una part de l’herència és una possibilitat, sobre els efectes que tindran aquests fets en el futur de la Casa Reial i, en general, sobre la legitimitat de la monarquia. Aquest dijous, ERC, JxCat, la CUP, Bildu, BNG, PNB i Compromís han demanat a la Mesa del Congrés crear una comissió d’investigació sobre les presumptes irregularitats del rei emèrit.

En el seu missatge a la ciutadania d’aquest dimecres al vespre –el segon que fa en una ocasió excepcional, després del del 3 d’octubre de 2017–, Felip VI es va centrar en el coronavirus i va obviar totalment l’escàndol en què es veu immers. La cassolada convocada a través de les xarxes socials, que es va fer sentir en moltes poblacions en el moment del discurs, també va rebre cobertura mediàtica –i crítiques de les institucions, com el retret de la Comunitat de Madrid a la televisió autonòmica.

Crisi humanitària i de drets a Grècia

A petició de Grècia, Bulgària ha obert una presa per fer créixer un riu i dificultar així el pas als migrants. És només una de les decisions que s’han pres en els últims dies al sud-oest d’Europa per evitar l’arribada de persones que busquen refugi. L’estat grec va anunciar que suspèn durant un mes el dret d’asil –recollit a la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea– i ha obviat el principi de no-devolució, retornant les persones que havien creuat la frontera a un país no segur. Davant d’aquesta situació, la Unió Europea avala les mesures preses pel govern grec.

Mentrestant, unes 20.000 persones viuen al camp de refugiats de Moria, a Lesbos, preparat per tot just 3.000, on un incendi va provocar dilluns la mort d’una nena de sis anys. Grups parafeixistes van atacar la setmana passada a l’illa persones en busca de refugi, treballadors humanitaris i periodistes.

La greu vulneració de drets humans que s’està produint dins d’Europa va formar part de l’agenda mediàtica fa uns dies, però actualment la crisi del coronavirus ha fet que l’assumpte passi pràcticament desapercebut. Fins i tot, ara que l’epidèmia amenaça en arribar també als camps de refugiats, on les condicions d’higiene són molt precàries i el confinament és impossible. Dones del camp de Moria cusen mascaretes per protegir-se.

Protestes a les presons pels riscos de transmissió 

Diversos mitjans s’han fet ressò avui de les mesures anunciades pel Ministeri de l’Interior, per les quals els presos en tercer grau podran passar el confinament fora dels centres penitenciaris. Als mitjans catalans, com és habitual darrerament en la informació referent a presons, la cobertura s’ha centrat especialment en com això afectaria els presos polítics catalans. El positiu per coronavirus de Rosa Peral, acusada pel crim de la Guàrdia Urbana, que ha obligat a confinar Wad Ras, també ha estat notícia aquest dijous.

En canvi, van passar pràcticament desapercebudes les 20 mesures urgents per vetllar pels drets fonamentals dels interns durant la pandèmia, que diverses entitats van reclamar diumenge en un escrit registrat davant el Ministeri de l’Interior i la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. Organitzacions com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, la Xarxa Jurídica, Irídia o la Coordinadora de Barris van mostrar la seva preocupació per “els efectes que pot tenir el coronavirus en la salut i en els drets de les persones preses”. Al cap de setmana hi va haver protestes en diversos centres penitenciaris per l’adopció de restriccions en les comunicacions i per la manca de mesures preventives, entre d’altres.

Exigeixen clausurar els CIE davant de la pandèmia

Les presons no són l’únic espai on el confinament suposa un risc i on es poden produir vulneracions de drets humans. Un intern al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona ha denunciat aquest dijous cinc policies nacionals per un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral,  amb l’agreujant de superioritat numèrica i d’haver-se valgut de la condició de funcionaris. L’intern assegura que els agents el van apallissar aquest diumenge a la tarda després del recompte.

Però a més, entitats com Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme recorden que, legalment, l’única raó per tancar una persona en un CIE “durant el temps mínim i imprescindible” és expulsar-la al seu país d’origen. Actualment, les expulsions resulten impossibles pel tancament de fronteres, la restricció de transports i perquè més de la meitat dels països del món han vetat l’entrada de persones procendents d’Espanya, entre ells el Marroc, el país al qual es deporten la major part d’estrangers des de fa anys. Per tant, l’internament resulta injustificat i il·legítim, segons les entitats. A més, el dèficit habitual de l’assistència sanitària en aquests espais i les condicions insalubres obren les portes a una expansió de l’epidèmia. [Actualització: la Policia Nacional va decidir dijous al vespre clausurar temporalment el CIE de Barcelona davant la impossibilitat de complir el termini legal de 60 dies per repatriar les persones internes.]