Imaginem el dia que es presenti a la societat la nova vacuna contra la Covid-19. Aquella jornada els diaris imprimiran grans titulars anunciant la bona nova. La joia serà general. La ciència haurà vençut. I desprès, què? Els periodistes tornarem als temes de sempre? Deixarem de nou la cobertura de l’actualitat científica per a la pàgina 57 o per a la part més baixeta de la nostra web, amb temes repicats d’agències o revistes internacionals?

La majoria de periodistes tenim tendència a donar l’esquena a la divulgació científica. Passem anys de la nostra vida publicant sobre política, economia, societat, cultura o esports, però probablement –els periodistes especialitzats en ciència, excuseu-me la generalització– no recordem la darrera vegada que vam entrevistar una investigadora o vam obrir un llibre de medicina, tecnologia o física per documentar-nos una miqueta.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Als mitjans tenen protagonisme aquells temes que se’ns donen bé als periodistes. Al cap i a la fi, fem una projecció d’aquelles àrees de coneixement que podem entendre i explicar amb més facilitat. Política, dret, economia, etc. Són els temes que vam estudiar a la facultat, aquelles introduccions al dret, a l’economia, a les relacions internacionals, a la història contemporània. Però recordeu haver fet alguna introducció a la medicina o a la biotecnologia? Sí que teníem aquella assignatura de periodisme especialitzat, però hores d’ara, en plena pandèmia de la Covid-19, sabríem definir pedagògicament i amb rigor què és un virus o un bacteri? Jo no. Som de lletres i a molts ens costa d’entendre bé la ciència, no passa pas res.

Tanmateix, és un bon moment per replantejar-nos la perspectiva amb què cobrim l’actualitat i la importància que donem als temes publicats. Com a periodistes, la millor manera d’aplaudir els professionals de la sanitat és visibilitzar-los, i no només quan es tracta de disputes laborals o de retallades pressupostàries, que també, sinó explicant la seva feina, el seu dia a dia, els progressos en les investigacions i els debats filosòfics que tenen lloc en el si de la comunitat mèdica i científica del nostre país. Vaja, que no cal que descobreixin la cura del càncer per fer-los protagonistes d’una portada.

Hi ha tres factors que poden determinar un canvi de rumb, que mica en mica doni a l’actualitat científica –més enllà de moments extraordinaris com el present– el pes en la informació que realment té en les nostres vides. Primer, la implicació personal dels periodistes i la inversió de temps en l’estudi de conceptes bàsics que ens ajudin a interpretar de forma crítica la divulgació científica i ens permetin cercar temes propis. Segon, la comprensió per part de la comunitat científica de les necessitats i dinàmiques de la informació periodística. Ho explicava molt bé el periodista Pere Estupinyà, en un article publicat el maig de 2018 a Vilaweb titulat “La ciència no facilita el periodisme científic“. Es veu que, sovint, els interessos privats o la voluntat de controlar al mil·límetre què, com i quan es dirà fan que molts temes no vegin la llum.

Finalment, el tercer factor no és cap altre que la voluntat dels directors i caps de redacció dels mitjans. D’ells depèn que el periodisme científic tingui més pes en l’actualitat i que els lectors recordin el nom de les millors investigadores del país tan bé com el de les estrelles d’un equip de futbol. Molts àmbits de la societat no estaven preparats per a una pandèmia com aquesta. La majoria de periodistes tampoc n’estàvem, de preparats. Més que lamentar-nos, crec que és una molt bona ocasió per fer autocrítica, canviar dinàmiques i obrir, de nou o per primera vegada, un llibre de divulgació científica. Jo començaré amb la versió digital de Les grans epidèmies modernes (La Campana), de Salvador Macip. I vosaltres?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.