Hi ha consens que la crisi sanitària, social i econòmica que vivim ens conduirà a un món diferent al que hem conegut fins ara. Ningú sap com serà el nou paradigma, però aquests dies estem prenent notes i extraient-ne algunes lliçons.

El sector de la informació, en particular, i la societat, en general, reclamen dades obertes i fiables per poder entendre què està passant. I, de moment, la gestió i publicació de les dades per part de les administracions públiques catalanes i estatals és insuficient.

D’una banda, sabem que les dades no són fiables. Hi ha moltes més persones infectades de les que recullen les estadístiques oficials. Hi ha persones que es troben malament aquests dies, amb símptomes associats al coronavirus, com ara febre i tos, que romanen a casa per no col·lapsar més el sistema sanitari. No han estat testades, però segurament estan contagiades. També n’hi ha que tenen el virus però són asimptomàtiques. Tampoc surten als recomptes oficials. Treballar amb dades aquests dies és difícil perquè la informació que es recull no s’ajusta a la realitat.

De l’altra, hi ha un problema d’opacitat. Les dades publicades fins ara al portal de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) no eren obertes, de manera que els periodistes no en podien fer l’explotació estadística. Pels que no estan avesats a treballar amb dades és com quan “durant les campanyes electorals, els partits polítics donen als mitjans les imatges dels seus mítings ja editades, havent escollit ells quins plànols i què talls es poden difondre”, tal i com explicava dimecres l’antropòleg Genís Roca en aquest article publicat a Via Empresa.

Des de dimecres, el portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya ofereix el data set del registre de tests de coronavirus realitzats a Catalunya segregats per àrea bàsica de salut (ABS), municipi i sexe. És un primer pas endavant cap a la transparència, però encara falta la segmentació per franges d’edat i el número de persones recuperades i mortes, segmentades també per municipis, sexe i edat. També manquen les dades de persones hospitalitzades i ingressades en unitats de cures intensives.

Sense l’accés a les dades obertes, els periodistes no poden exercir de manera rigorosa el seu dret a informar. Només poden replicar el relat oficial. En una carta oberta, investigadors i professionals de diferents disciplines demanen a les administracions públiques catalanes i estatals la publicació diària de les dades epidemiològiques, així com la difusió dels models emprats per a fer les prediccions de progressió de l’epidèmia per tal d’estimular el debat científic sobre la seva validesa i precisió. Tot plegat, agregant i anonimitzant les dades i garantint la privacitat dels ciutadans. Altres països, com per exemple Islàndia, són referents en aquest sentit.

D’aquesta manera es possibilitaria el desenvolupament de noves eines per lluitar contra les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques de la pandèmia. Per exemple, a partir de l’anàlisi de les dades, es podria saber i preveure on cal reforçar els serveis assistencials o es podrien desenvolupar estratègies de confinament selectiu per minimitzar l’impacte econòmic de la crisi sanitària, tot limitant-ne la propagació.

Ningú dubta que els EPI, els famosos equips de protecció individual formats per mascaretes, guants i roba aïllant, són imprescindibles per salvar vides. Les dades també ho són. I nombrosos professionals, com ara periodistes, però també epidemiòlegs, matemàtics, enginyers, sociòlegs, psicòlegs i un llarg etcètera, confinats ara a casa seva, podrien treballar-les per oferir un dibuix més nítid del que passa i per aportar possibles solucions.

No sabem com serà el món que sorgirà després de la pandèmia, però el sector de la informació, en particular, i la societat, en general, reclamen major transparència. Tant de bo les administracions públiques estiguin a l’alçada.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari