Enmig d’aquest estat de xoc col·lectiu que ha transformat tot de cop la vida de la major part de la nostra societat (transformarà també la mateixa societat?), de la forma més intensa, llarga i continuada, i que ens fa sentir més comunitat que mai, al mateix temps que persones més aïllades i desvalgudes; sota aquesta nova realitat, nova llum i perspectiva, sens dubte que han canviat també algunes anàlisis i opinions sobre tot plegat.

Ara que, des de fa dies, a la xarxa apareixen anuncis i ofertes de mascaretes i altres útils de protecció, a dojo i a preus de tota mena sempre ben per damunt d’on eren abans i més encara del que correspondria en temps d’emergència i màxima necessitat (és la llei del mercat, de l’oferta i la demanda, diuen algunes veus; com qui diu que és la natura o, encara més, Déu) recupero un anunci vist a mitjans febrer d’una entitat del Vallès Occidental, que oferia cursos gratuïts de neuromàrqueting a empreses petites i mitjanes, incloses cooperatives, per adquirir, informa, «les tècniques i habilitats per persuadir als clients, i així augmentar les teves vendes».

Aclareix que «el neuromàrqueting és una nova branca del màrqueting que permet entendre el comportament del client per a ser capaços de predir les seves futures decisions de compra. És la nova generació d’estudis de mercat i actualment el mètode més precís per a obtenir informació dels consumidors i poder vendre amb més èxit». Detalla encara que es vol «augmentar la capacitat dels alumnes d’influir en els clients i establir-hi relacions emocionals per tal d’augmentar les vendes i les estratègies col·laboratives».

Un objectiu que demana «conèixer com funciona el cervell davant de les decisions de compra. Conèixer les estructures cerebrals implicades en les decisions de compra i en el procés de col·laboració professional. Identificar els estímuls que cal aportar al client per sorprendre’l». I conèixer també les «eines d’estudi del neuromàrqueting (eye tracking, electroencefalogrames, ressonàncies magnètiques…)», així com l’estudi del «cervell comprador».

S’informa, finalment, que el programa inclou l’estudi dels «tres passos del neuromàrqueting: pain, claim i gain», així com les maneres d’«impactar al cervell primitiu, captar l’atenció i sorprendre», de manera que es pugui «impactar en els canals perceptius (visuals, auditius, cinestèsics…)» i poder «rebatre objeccions» de l’eventual compradora, que haurà de ser «analitzada» pel coneixement de la seva «història de clienta», fent el «mapa de necessitats dels compradors» i «segmentació dels clients».

O sigui, cal aprendre a vendre com sigui, i aquí això sona fins i tot a forçar a comprar, menystenint o directament trepitjant i violentant tot el que calgui, manipulant el «cervell primitiu», per exemple. De les tècniques de publicitat, a més del fet que puguin haver canviat la seva natura, de mitjà a fi, interessa també destacar l’objectiu de cercar de forma explícita l’«establir relacions emocionals», cosa aparentment o en principi lluny de la pretesa racionalitat del mercat.

Interessa molt veure com aquesta perspectiva del neuromàrqueting governa també, almenys en grau considerable, el fer i funcionar de mitjans de comunicació. En un text de 2006, la filòsofa brasilera Marilena Chaui analitzava i denunciava: «La intimitat de les persones és l’objecte central de l’espectacle», al mateix temps que «l’esdeveniment polític es transforma en tragèdia domèstica». Un dels aspectes a tenir molt en compte d’aquest fenomen és el sondeig d’opinió que, segons Chaui, «abandona la recerca de l’expressió pública racional d’interessos o drets i va a cercar un fons silenciós, no formulat, no reflexionat. (…) En lloc d’opinió pública tenim la manifestació pública de sentiments».

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.