El confinament s’ha instal·lat a casa. No ha dit quan marxarà. I aquí estem, acumulant preguntes, apuntalant certeses, albergant sensacions, assumint reptes mentre romanem tancats entre quatre parets. Bé, això depèn de qui ho visqui. Hi ha qui té jardí. Qui té pati. Qui té era. Qui té camps. Qui té hort. Qui té terrassa. Qui té balcó. Qui té safareig. Qui té casa. Qui té pis. Qui té habitació. Qui té llit. Qui el lloga per hores. I qui ni això. Hi ha qui viu sol. Qui viu amb els pares. Qui viu amb els avis. Qui comparteix pis amb coneguts i qui ho fa amb desconeguts. Hi ha qui se sent sol estant sol. Qui se sent sol en companyia. I qui, estant sol, se sent acompanyat. Hi ha qui té feina. Qui l’ha perdut. Qui té deutes. Qui té deures. Qui té por. Qui té esperança. Hi ha els adults. I hi ha els infants.

“Per què no podem sortir? Quan marxarà, aquest virus? Jo em puc morir? I l’àvia, morirà? Mama, tinc gana. Fa dies que no fas peix. Juguem a saltar a peu coix? M’ajudes a fer un teatret? Tu fas el bosc i jo la lluna. Mira, he fet un paracaigudes minúscul. On és el pàncrees? Dibuixem perquè en Pau es curi? Fem una videotrucada als cosins? T’he fet un retrat vestida de cireres! Les vacances també les passarem a casa? Saps… jo de gran seré polític perquè això no funciona.” Els infants són com la fam. Sempre un budellet buit, un desig, una pregunta, un somni, una curiositat per satisfer, una espurna per compartir. I si ja ens costa als adults entendre què passa i per què passa, si tot just estem aprenent a conviure amb el dolor col·lectiu de tantes morts sobtades, si la incertesa del demà és la certesa de l’avui, si no sabem quan tornarem a la normalitat, ni si hi tornarem, ni com serà la nova normalitat… intentar explicar-ho als infants és un repte apassionant. Un repte que seria més feixuc de dur sense l’Info K.

L’informatiu infantil del Super3 no només forma, informa i entreté. També acompanya. I ho fa de manera propera, somrient, sense rigideses. És més que un informatiu; també és un punt de trobada on veure altres infants i joves com se les empesquen per viure més bé aquesta realitat compartida. Una finestra on s’engresca a pensar, investigar, descobrir, compartir, saber. I si repenséssim els informatius dels adults? Alguna cosa més pausada, menys distant, més profunda, que també ens pugui acompanyar en els grans moments de dubte.

Tenim dos elements vitals al centre del debat i comparteixen el mateix nom: cura. Tant important és trobar una vacuna que ens pugui curar com tenir cura dels altres. El coronavirus ja ha canviat la nostra vida. Ignorem encara com serà la de demà però tenim clara una cosa: que avui tornarem a aplaudir qui ens cuida. També l’Info K. Gràcies.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.