Amb l’arribada del Coronavirus, assistim a una distopia que poques vegades havien pronosticat, més enllà de Nostredamus, Bill Gates, algun científic de nom desconegut o els realitzadors que sovint traslladen les ficcions més impossibles a la gran pantalla. Atesa la magnitud del fenomen, els mitjans s’han abocat a una dieta informativa que, tret d’alguna sèrie que ja estava agendada abans dels primers contagis, gira entorn del monotema de forma impulsiva. Pels teòrics de la comunicació, el coronavirus ho justifica tot, perquè ha impactat sense fissures la nostra vida col·lectiva fins a límits inimaginables.

A hores d’ara, ningú no discuteix que la Covid-19 ens segresta a rutines a les quals no estàvem avesats. Una tercera part del món es troba confinat a casa, i això no és cap broma. Però sent veritat això, res no ens obliga a empassar-nos els missatges en bucle ni a oblidar que hi ha vida més enllà de mascaretes, rodes de premsa i corbes d’infectats.

Se suposa que els mitjans tenen la responsabilitat d’establir el seu propi menú informatiu, destriant el que és substancial i, en ares de la llibertat de premsa, nodrir-nos d’elements que ens permetin interpretar el món en la seva justa complexitat.

Malauradament, sigui pels automatismes adquirits o per la manca d’una reflexió interna sobre el paper que socialment juguen, la majoria de rotatius engreixen un estat d’alarma que, per repetició, ha esdevingut una nova Doctrina del xoc que converteix els individus en atònits, dòcils i vulnerables.

Dos exemples resumeixen aquest relat mimètic que ens empassem d’un sol glop i que, com a mínim, conviden a una anàlisi en perspectiva. En primer lloc, el macabre comptador de contagis i morts que causa la pandèmia arreu del planeta, i en particular al nostre país. S’intueix que l’objectiu de publicar-lo és dimensionar l’abast del virus i traçar la seva lenta propagació. I segurament és necessari a efectes de perimetrar-lo per trobar els antídots més solvents.

Però caldria preguntar-nos què passaria si cada dia es publiqués el registre de traspassos causats pel càncer o altres malalties tant o més devastadores (segons l’Organització Mundial de la Salut, el càncer provoca cada any 9 milions de morts arreu del món). No vull imaginar el sentiment de fragilitat i por que generaria entre la ciutadania conèixer, cada 24 hores i com un degoteig d’aigua gelada, el nombre de defuncions i persones diagnosticades.

L’altra simptomatologia d’aquest biaix informativa és la falta de contrastos entorn el relat sobre la gènesi i el comportament de la terrible malaltia. Mana la ciència i ningú no gosarà aquestes alçades qüestionar les eminències que investiguen les característiques del bitxo per trobar la vacuna que el combati de forma eficaç.

Però és sabut que, si qualsevol teoria té detractors, també sobre el coronavirus hi ha discrepàncies -o persones que qüestionen obertament- alguna de les premisses que han esdevingut veritats absolutes. Si tan poc consistents són les veus dissonants, potser farien bé els mitjans de posar-les en evidència convidant que mostressin les maldats que ens recepten des dels seus fòrums d’opinió.. Però clar: l’argumentari ja està venut, empaquetat i qui dissenteix és qualificat reactivament com a farsant o estafador professional.

Si la tasca dels mitjans és “escrutar la veritat” i “fiscalitzar el poder”, estaria bé que aprofitessin aquest temps per trencar les costures oficials i anar més enllà del guió preestablert. Ens hi va la seva credibilitat, perquè després de guarir-nos de la pandèmia, caldrà seguir lluitant per eixamplar els drets de tothom, també el dret a la informació i la llibertat de premsa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.