Els dies mundials i internacionals són una de les poques escletxes per alguns grups de població per a aparèixer als mitjans. Però aquesta oportunitat s’ha vist escapçada per l’alerta informativa del coronavirus. Entitats en defensa del poble gitano, de les persones trans o activistes antiracistes alerten del perill de focalitzar la informació dels mitjans en un únic tema.

La Covid-19 és esmunyedissa i voraç. No respecta pràcticament res. Ni tan sols les efemèrides informatives. Les informacions sobre el coronavirus han envaït l’agenda dels mitjans fins al punt que els dies mundials i internacionals, dates que servien tradicionalment per a esgarrapar espai en premsa als col·lectius minoritaris, no en són una excepció. Amb el panorama mediàtic actual aquests dies han esdevingut inservibles. Així ho denuncien entitats que treballen pels drets i la visibilització del poble gitano, del col·lectiu trans o de les persones racialitzades.

Des que el coronavirus es va instal·lar a l’agenda informativa, uns dies abans del començament de l’Estat d’alarma, a mitjans de març, han estat molts els temes centrals que han passat a segon terme. Però, què ha passat amb aquells temes que mai no havien estat centrals però sí que eren de gran importància per alguns grups de població? S’ha produït un arraconament informatiu, que s’ha deixat notar, sobretot, en dies mundials.

Les efemèrides són una arma de doble tall per als col·lectius minoritaris. Són problemàtiques constants que reben atenció mediàtica puntual, com va analitzar en el cas dels refugiats l’Observatori d’Actualitat del Discurs Discriminatori als Mitjans. Però segueixen sent una esquerda de vital importància. Durant el confinament n’hi ha hagut tres d’especial rellevància: el Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial (21 de març), el Dia Internacional de la Visibilitat Trans (31 de març) i el Dia Internacional del Poble Gitano (8 d’abril).

Entitats en defensa de diferents col·lectius minoritaris destaquen que aquests dies segueixen sent cabdals per a representar la seva realitat als mitjans. És per això que demanen no es deixi de parlar d’elles pel monocultiu informatiu que ha provocat el coronavirus. Insten que es faci “hi hagi o no excuses”. Així ho critica Judith Juanhuix, la presidenta de l’Associació Generem!, integrada per persones trans.

Sense actes físics, sense seguiment mediàtic

Aquestes “excuses”, denuncia Juanhuix, fan referència a les estratègies que les entitats han de desenvolupar any rere any per tenir “una petita quota” als mitjans de comunicació en les efemèrides globals pensades per a elles. Les estratègies que fan servir les associacions per rebre atenció tenen a veure, sobretot, amb actes físics: rodes de premsa, compareixences, commemoracions. Sense aquests, la premsa no atén les seves reclamacions. 

La Covid-19 ha provocat la suspensió de qualsevol acte físic aquests dies. I això ha tingut conseqüències informatives: “Es va notar moltíssim. No vam poder fer els actes que teníem pensats, per tant no va haver-hi ‘notícia’. No van sortir testimonis ni reportatges radiografiant, com es feia amb altres anys: joves, migrants… Aquestes dates són molt importants. Com a motiu intern, perquè ens fa adonar de la nostra problemàtica. El dia de la visibilitat trans* ens consciència”, destaca la presidenta de Generem!.

Tot i que, lamenta Juanhuix, el seguiment d’una de les dates cabdals per a l’entitat com és la del 31 de març “mai ha estat gaire seguida”, l’any passat TV3 sí que va elaborar una peça sobre les demandes del col·lectiu i la visibilitat trans. Enguany, només mitjans locals, com el Diari de Girona, han atès l’adaptació de la data al confinament.

Coincideix en les conclusions sobre la importància dels actes físics el gerent de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), Pedro Aguilera. Aquest membre de la Fagic explica que les entitats sí que s’han adaptat al moment informatiu, però els mitjans no ho han fet: la seva federació, diu, va celebrar actes online en detriment dels físics. Però la resposta dels mitjans va ser més pobre que altres anys. “El Gelem Gelem va sonar en la veu de Pedro El Granaíno a casa seva, i va ser tan emocionant com quan canta al Parlament de Catalunya”, valora Aguilera.

Celebració del Dia del Poble Gitano a Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona

Celebració del Dia del Poble Gitano a Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona

Públic ha estat un dels pocs mitjans que enguany ha tornat a fer fer una informació sobre el poble gitano pel seu dia internacional. Tot i la denúncia sobre l’escasa cobertura es va deixar sentir a les xarxes per una part de la comunitat gitana, dels col·lectius analitzats, va ser el que més cobertura va rebre en el seu Dia Mundial. Els digitals Nació Digital i TOT Barcelona també van publicar articles sobre el poble gitano. El primer titula “fràgils i confinats” El segon, analitza com la “distància familiar i l’economia submergida enfonsen les llars gitanes”. Alguns mitjans han seguit l’estratègia de difondre continguts publicats anys anteriors per xarxes socials. És el cas, per exemple, de la Directa.

Problemes agreujats, però menys informacions

Si bé aquests dies marcats pel coronavirus han tingut un gran seguiment per part dels mitjans, no ha estat precisament per a parlar sobre racisme. La crítica la fa el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Sarr. El col·lectiu de manters ha estat elaborant mascaretes i bates per als hospitals per la crisi del coronavirus, però en el Dia Internacional contra el Racisme, cap mitjà va venir a preguntar-los sobre la seva situació, molt agreujada per la impossibilitat de sortir al carrer a vendre, la seva font d’ingressos. 

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants cus bates i mascaretes per als hospitals. Foto: Sindicat Popular de Venedors Ambulants

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants cus bates i mascaretes per als hospitals. Foto: Sindicat Popular de Venedors Ambulants

En el cas dels venedors ambulants, denuncia el Sindicat, només s’informa d’aquelles coses que els fa ser “bons ciutadans”. Per tant, el racisme o el discurs polític, queda fora de la cobertura. “Parlem dels riscos econòmics de la Covid-19, però no de com afectarà la població migrant. Hi ha persones que estan donant la cara en aquest moment, i que treballen sense contracte, o amb contracte i un sou miserable, i no es fa visible. Tot està al voltant del racisme social i institucional que exerceixen els governs”, apunta Sarr. “Els mitjans són del sistema i el que no els interessa, no els interessa. Haurien de parlar molt més del nostre reclam, que vol la regularització per a totes les persones migrants. Hi ha quatre portaveus disposats a parlar sobre el tema”.

El 2019, el seguiment per part de la premsa del Dia contra el racisme va ser major: hi havia aquesta “excusa”. L’entitat SOS Racisme va fer d’àncora pels mitjans, perquè va fer coincidir la presentació del seu informe anual sobre l’odi a Catalunya amb l’efemèride. 

Llista de desitjos: positivació del missatge i autorepresentació 

Les entitats reclamen que l’alerta informativa no esdevingui una excusa per a deixar d’informar de realitats que –apunta Judith Juanhuix– “no són mainstream (convencionals)”. “No és el mateix estar confinat en un xalet amb quatre plantes que en un pis de 50 metres quadrats amb cinc persones… I si una d’elles és trans…”. Les entitats, a més, demanen que aquest seguiment es faci d’una manera determinada: positivització de la informació, autorepresentació i diversificació del relat. 

Si bé encara hi ha molt a reclamar contra la discriminació i la situació de vulnerabilitat que viu el poble gitano, Pedro Aguilera advoca perquè es deixi de retratar sempre la comunitat sota els mateixos eixos: les peces informatives, la majoria de titulars, sobre el col·lectiu segueixen apuntant a factors negatius, pel que el gerent destaca que caldria també una positivització de les informacions. Per exemple, l’article pel dia internacional del poble gitano de 2019 de Públic, on s’explicava com els joves s’obren pas al sistema educatiu.

“Aquells pobles i comunitats que estem subrepresentats, tenir un dia internacional ens col·loca en el focus, perquè en aquest moment podem ensenyar a la societat el missatge positiu. Aquests dies estem lliurant ajuda a moltes famílies. Però no surt als mitjans. Quan faig formació a joves activistes, els adverteixo de l’enorme dificultat del màrqueting social de la paraula gitano. Sempre els poso el mateix exemple: quan Joaquín Cortés triomfa al Madison Square Garden, el titular és “El bailaor espanyol triomfa”. En canvi, si és per alguna cosa en negatiu, ja estem parlant de ‘gitanos’ i ‘clans’. Així és molt difícil”, clou el gerent. El 2016 el poble gitano van engegar una campanya per xarxes socials on es demanava un tracte digne als mitjans. 

Judith Juanhuix remarca un darrer factor: la importància de la autorepresentació. “Aparèixer als mitjans ha de servir només –remarca el només– per autorepresentar-nos. Perquè a vegades es parla molt de visibilitat i al final és una persona cis la que representa”. La presidenta de l’entitat reclama la diversificació de relats i, per tant, la diversificació de fonts. “No és el mateix jo, que sóc una persona trans en quarantena –i en la quarantena– amb independència econòmica, que un noi trans que comença a sortir de l’armari en una família ultracatòlica. Sempre sortim les mateixes als mitjans. S’hauria de donar veu a diverses realitats i no recórrer als sospitosos habituals: experts o polítics, que poden saber-ne molt, però al final donen una visió de col·lectiu tutelat. I també, mostrar les alegries, que n’hi ha!”.