El paper de la sanitat privada ha estat el gran oblidat en la pandèmia de la Covid-19 i, quan se n’ha informat, no s’han resolt algunes de les principals qüestions. Mitjans com El Salto, la Directa o Nació Digital han posat el focus en els beneficis que la sanitat privada està extraient de la crisi.

Jorge és un valencià amb un problema de càlculs als ronyons, en principi resolta fa anys, però fa un parell de setmanes va tornar a notar les molèsties. Va dirigir-se a l’hospital per tal que li fessin les proves necessàries. Als centres públics de València i Castelló als quals va acudir, però, s’hi van negar per no considerar-les urgents i a causa de l’estat de saturació per culpa de la pandèmia de la Covid-19. La seva única opció va ser recórrer a la sanitat privada, on li van fer un TAC i una anàlisi de sang. Un uròleg va recomanar un tractament amb litotrícia, per tal d’acabar amb els intensos dolors i evitar una complicació que hauria pogut derivar en una septicèmia i, fins i tot, la mort. A banda de l’elevada factura de prop de 2.500 euros, a Jorge el va sorprendre la plàcida calma que regnava al centre privat.

La història serveix, com a mínim, per preguntar-se quin ha estat el paper de la sanitat privada a l’hora d’enfrontar la crisi sanitària que ha viscut l’estat espanyol en els darrers cent anys. Una pregunta que no és gens fàcil de respondre llegint els mitjans. Les informacions al respecte són fragmentàries, confuses i, en la majoria dels casos, presentades des del punt de vista dels interessos de la patronal de la sanitat privada. En altres també amb marcats biaixos partidistes, més enllà de la qüestió en concret.

La notícia més àmpliament difosa explica que «La sanitat privada acumula a Espanya 2.200 llits d’UCI buits», en aquest cas a El País, però que es pot trobar, amb titulars pràcticament calcats a ABC, eldiario.es, Público o Economia Digital, tots entre el 2 i el 3 d’abril. La Sexta encara va més enllà i especifica que aquesta és una «denuncia» de la patronal que agrupa les empreses de sanitat privada. Una notícia que –emprant com a font principal o única- aquesta patronal lamenta la infrautilització de la xarxa privada i critica que, en canvi, s’hagi optat per la creació d’hospitals de campanya.

Una crítica que sembla lògica tenint en compte la «nacionalització» de la sanitat privada ordenada pel decret de l’estat d’alarma i que dona la idea que s’està menyspreant l’oferta d’aquestes empreses per col·laborar en un moment d’emergència màxima. La Vanguardia va publicar la seva pròpia versió de la notícia –en aquest cas destacant la perfecta coordinació público-privada en la lluita contra la pandèmia, i altre cop emprant només fonts d’aquest sector-, mentre que El Mundo insistia en aquesta idea a posteriori fa només uns dies.

La notícia pren tot el sentit després de llegir la història de l’inici de l’article i més, sabent, que ASPE –la patronal de la sanitat privada- denunciï específicament el País Valencià, Galícia i Canàries per haver rebutjat les seves ofertes de col·laboració.

Qüestionar el sistema de compensacions a la xarxa privada

Molt menys ressò als grans mitjans van tenir altres informacions prèvies, com que els hospitals públics madrilenys ja estaven desbordant-se mentre dues terceres parts dels llits privats continuaven sense utilitzar-se (a El Salto), o que pel 20 de març, a Catalunya només s’estaven utilitzant per al coronavirus 100 dels 3.300 llits privats existents (a Nació Digital). De sobte semblava que, si no es feia aquest ús, era per alguna decisió política i no per manca de col·laboració de les empreses de salut.

De nou, però, el gruix del sistema mediàtic oblidava preguntar-se per la factura d’aquest oferiment i, de nou, només mitjans com El Salto, la Directa o Nació Digital, es preocupaven per la resposta, posant el focus en els beneficis que la sanitat privada està extraient de la crisi, explicant directament els motius per no recórrer a la sanitat privada o preguntant pel sistema de compensacions a la xarxa privada pels malalts que atengui. Perquè –i això tampoc es va explicar gaire- el decret de l’estat d’alarma permet posar la sanitat privada al servei de la pública, però no fer-ho gratuïtament o, ni tan sols, a un preu marcat per l’administració, sinó que segons la legislació habitual d’indemnitzacions.

Un marc legal –i una investigació de Nació Digital– que permet a La Ser publicar la mateixa notícia, però amb una indissimulada càrrega partidista: «Quim Torra pagarà a la sanitat privada 43.000 euros per pacient a UCI mentre exigeix més diners al Govern [espanyol]» (un enfocament que ha estat abastament respost a Octuvre). Precisament l’ús partidista de les informacions sobre les retallades sanitàries ha estat una constant molt habitual als mitjans, tal com analitzava recentment Mèdia.cat.

Molt menys habitual, en canvi, són les anàlisis sobre la situació general de la sanitat i que implica realment aquest doble model públic privat, com aquest a El Temps o el permanent infrafinançament de la sanitat pública a Catalunya –que els nous pressupostos perpetuaran- com fa Crític.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.