El passat diumenge 26 d’abril, el Telenotícies Migdia de TV3 va emetre una peça sobre l’inici del Ramadà que s’iniciava amb un vídeo del sergent de la Policia Local d’Esparreguera. Durant el tall, –es pot veure a partir del minut 46:50– l’agent es presentava en català per posteriorment canviar al castellà en dirigir-se als veïns i veïnes musulmans. Només fins aquí, preguntes. Com i per què és un policia qui en prime time al TN s’adreça als ciutadans i ciutadanes musulmanes i per què canvia la llengua en fer-ho?

I continua: “Os pedimos que, como ya hacéis siempre, respetéis el descanso de los vecinos (…)”. Ximpúm. En poc més de trenta segons, un policia local ha exposat a la televisió pública dos conflictes inexistents: la llengua, i la celebració del Ramadà. Posteriorment, quatre testimonis de persones musulmanes expliquen en català com serà aquest mes de celebració en confinament.

Segons el periodista Aladdin Azzouzi Rahmouni, que celebra el Ramadà, el canvi de llengua legitima l’estereotip de les persones migrades i racialitzades i les categoritza en un segon ordre social. A més, Azzouzi critica la poca originalitat en la cobertura de la festivitat a Catalunya. “Estaria bé parlar de per què es fa el Ramadà, normalitzar la cultura igual que es normalitza el Nadal”, i afegeix “només es cobreix l’inici i el final, mai no s’ha apostat per continguts originals com les xarxes de suport que es generen durant aquest mes o quins són els menjars típics d’aquestes dates”. El periodista, a més, assegura que el Ramadà és una celebració també cultural que festegen moltes persones que no es declaren religioses.

Obviant les diverses fal·làcies sobre l’objectivitat o la diversitat d’opinions, cal anar directament i radicalment a la reflexió col·lectiva sobre la responsabilitat social del periodisme. I cal fer-ho sempre, en un exercici constant dels efectes de la nostra professió, però ara, amb una societat bloquejada per una crisi sanitària encara amb moltes preguntes per resoldre i amb una por a la incertesa de la crisi econòmica que vindrà, més que mai.

Durant els darrers dies, hem estat testimonis de situacions d’extrema violència i abús cap a col·lectius vulnerables de persones migrants i racialitzades, des de les brutals agressions a la Bisbal d’Empordà, fins a les identificacions i multes a col·lectius de suport mutu de persones migrants a la ciutat de Barcelona.

Per una banda, la impunitat policial ha sortit a passejar més lliurement que mai, mentre que els mitjans de comunicació, si bé han donat una resposta acceptable en la cobertura d’aquestes violències, han continuat sense revisar els discursos racistes implícits (o explícits) en titulars i reportatges.

El passat 2 d’abril, i en relació amb la crida de treballadors al camp, el Diari Ara titulava: “El camp fa una crida a nous aturats, migrants i menes per afrontar la campanya de la fruita d’estiu”, com si la paraula persones no pogués englobar-ho tot i obviant de nou la responsabilitat en l’ús continu d’unes sigles que estigmatitzen. A finals de març, el Telenotícies de TV3 emetia unes declaracions d’una dona catalana, blanca i resident al Senegal, en què assegurava, sense cap mena de base científica, que “la raça negra, si agafa el coronavirus, no l’agafa tan fort”. En quin moment tot això és responsable i professional?

El periodista Yeray S. Iborra publicava aquesta setmana en aquest mateix espai un reportatge sobre el monocultiu informatiu de la Covid-19 i el silenci que suposa pels col·lectius minoritaris. Aquest plantejament i l’estret vincle amb el creixement de discursos discriminatoris, que es recullen a l’Observatori del discurs d’odi als mitjans, són més necessaris que mai per fer front al racisme i la xenofòbia des de la nostra professió.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.