Els mitjans de proximitat han buscat fórmules imaginatives per sobreviure a la pandèmia mentre mediten com reinventar-se aprofitant l’explosió del consum digital. Analitzem set maneres diferents d’afrontar la crisi a la premsa local i comarcal.

“La publicitat ha passat a zero: botigues de roba, agències de viatge, bars, restaurants… I els pocs que estan oberts, si vas a parlar-los de publicitat, et diuen que ara no és el moment”. Aquest és el panorama actual amb què ha de conviure la gran majoria de la premsa local i comarcal que a Catalunya forma un teixit informatiu imprescindible per saber què està passant a qualsevol racó del país. La descripció la fa Francesc Fàbregas, director del setmanari de pagament El Vallenc, però la podria pronunciar qualsevol dels màxims responsables dels mitjans consultats per Mèdia.cat.

Cadascú, però, davant d’un problema idèntic, està aplicant receptes diferents per mirar de sobreviure a una pandèmia que els ha dut a una contradicció letal, tal com la retrata Òscar Meseguer, director del Setmanari l’Ebre, “en un moment de màxim consum informatiu, no havíem tingut mai tant tràfic al web, les empreses periodístiques estem patint més que mai per la viabilitat perquè no tenim ingressos”.

ACPC: reinventar-se per sortir més forts de la crisi

Francesc Fàbregas, a més de dirigir El Vallenc, també és l’actual president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), una de les associacions que aglutina bona part de les empreses de premsa comarcal i local d’informació general catalanes de pagament, i sap que tot el sector està patint molt, però mira de ser optimista: “Tinc esperança amb els nostres editors; amb la crisi del 2008 ho van passar malament i algunes capçaleres van tancar, però la majoria ens en vam sortir”. Per aquest motiu Fàbregas acaba amb una il·lusió de futur: “Ara el més important és resistir i aguantar, i aquest temps ens ha de servir de reflexió per reinventar-nos i sortir més forts que mai”.

Una part de la reinvenció passa per les maneres de resistir aquesta tempesta tan forta com inesperada. Uns han deixat de sortir als punts de venda durant les primeres setmanes, altres han seguit sortint però mantenint tirada i reduint paginació, d’altres a l’inrevés –mateixes pàgines i menys exemplars al carrer–, i d’altres han fet només la versió PDF a les seves webs. I uns han fet ERTO totals o parcials, i d’altres han apostat per mantenir treballadors i sous. Només el temps dirà qui haurà encertat amb la fórmula, o si tots ho hauran fet. 

Empordà: explorant les oportunitats que ha obert la pandèmia

“Aquesta crisi accelerarà transformacions digitals que eren necessàries en el sector”, afirma Carles Ayats, director editorial de l’Empordà, setmanari de pagament de la comarca de l’Alt Empordà que està sortint al quiosc cada setmana malgrat l’ERTO del 50%. Tota la plantilla està treballant a mitja jornada per fer un producte que s’ha aprimat (de 80 a 40 pàgines) i que té un 70% menys de publicitat habitual en aquestes dates.

Ayats, però, mira el futur amb obligat optimisme: “S’han generat necessitats noves i hem de saber donar-hi resposta”. I posa com a exemple com han sabut elaborar una guia publicitària digital dels serveis oberts a la comarca durant la pandèmia que està tenint molt d’èxit. L’Empordà ha crescut un 115% les visites a la seva web durant el confinament.

Setmanari l’Ebre: buscant un model de negoci per al creixement digital

Aquest setmanari de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre va deixar d’imprimir-se durant cinc setmanes i va fer un ERTO total del 14 de març al 14 d’abril. El 24 d’abril van tornar als quioscos, tot i que els ingressos publicitaris són els mateixos que el primer dia del confinament. Durant aquelles cinc setmanes només va mantenir en funcionament la pàgina web, que va tenir, i segueix tenint, unes visites molt per sobre de la mitjana. Òscar Meseguer, director de l’Ebre, admet que fins a aquest moment li dedicaven una atenció relativa a la web: “No té sentit anar al digital si no hi ha model de negoci, i ara plou sobre mullat. I un cop ens hem fotut l’hòstia, ara potser elaborarem un pla”. La reflexió de Meseguer va per a tots els diaris, dels més grans als més petits, quan “ens vam tirar un tret al peu regalant tot el contingut a la web”.

“Malgrat ser una empresa privada, ens mou una voluntat de servei públic; és una frase feta, però jo me la crec”, explica Ximo Rambla, gerent-editor de l’Ebre, per explicar el retorn –amb 16 pàgines menys però el mateix tiratge– als quioscos malgrat que la publicitat encara no ha tornat. I davant la incertesa de saber fins quan el seu setmanari serà viable, han pres dues mesures per compensar clients i subscriptors: “Als autònoms i Pimes que siguin subscriptors els donem opció d’anunciar-se al diari sense cost d’ara fins a final d’any; i a tots els subscriptors, en la quota del 2021 els compensarem les cinc setmanes que no hem sortit del 2020”.

Som Garrigues: versió en PDF i publicitat gratuïta

En aquest quinzenal de pagament de la comarca de les Garrigues han pres una decisió en aquesta línia per mirar de “fer comunitat”, com explica Francesc Florensa, coordinador del Som Garrigues. Durant el confinament van deixar d’imprimir el diari “per garantir la seguretat dels treballadors, ja que el repartim nosaltres mateixos per la comarca”. Tot i això, van decidir seguir informant fent una edició en PDF penjada a la web, i mantenir tots els anuncis de tots els clients habituals, però no cobrar-los. “Volem ajudar als nostres clients i confiem que després ens ajudin a nosaltres”.

Després de tres edicions digitals, la setmana passada van tornar a sortir en la versió en paper, i en aquesta primera edició de retorn, tampoc han cobrat la publicitat. El Som Garrigues, a més, tampoc ha fet cap ERTO i manté les condicions laborals a tots els treballadors. “Això no vol dir que anem sobrats, però de moment ho poden aguantar i creiem que és el que hem de fer; el temps dirà si hem encertat o no”, afirma Florensa. Miquel Andreu, un dels dos redactors, agraeix el gest: “Han fet l’esforç de mantenir-nos el sou, sense ERTO ni retallada; sempre hem intentat que tot i no tenir grans sous, tenir flexibilitat horària, teletreball i aquestes coses per compensar”. Aquest setmanari té una característica que el diferencia dels altres: els edita una associació cultural sense ànim de lucre formada per deu persones a títol individual. “Que puguem fer això diu molt d’aquestes persones”, conclou Florensa.

El Vallenc: compensar els treballadors que sempre han donat de més

El Vallenc, històric setmanari de Valls i la resta de l’Alt Camp, va decidir seguir sortint al carrer cada setmana però reduint les pàgines a la meitat (de 128 a 64), tot i que la publicitat ha desaparegut completament. I malgrat el descens de la feina, la propietat del diari ha decidit mantenir tota la redacció sense ERTO ni retallades. “Entenc que els treballadors altres vegades han donat de més, i ara som nosaltres els que els ho tornem”, explica el director d’El Vallenc, Francesc Fàbregas, que afegeix, però: “La nostra política ha sigut preveure quan les coses no anessin bé i havíem guardat per tenir coixí; això servirà per a un cert temps, però aviat ens posarem nerviosos”.

Torredembarra Actualitat: frenada en ple creixement

El Torredembarra Actualitat deu seu el mitjà de comunicació local més nou de tots els que hi ha. Va néixer tot just el mes de novembre de 2019. Es tracta d’un mensual en paper gratuït que tot just després de cinc edicions s’ha trobat amb aquesta gran crisi. “Estàvem creixent i ens hem hagut d’encongir una mica per poder aguantar la baixada d’ingressos”, explica el seu director, Jordi Salvat. Van decidir seguir sortint perquè tot just s’estaven fent un forat al mercat i al cap dels torrencs com a referència informativa, però han reduït la paginació i la tirada a la meitat, i han retallat en col·laboradors i tot s’ho fan entre Salvat i Albert Jansà, els dos socis.

Diari de Terrassa: sobrevivint quan encara no havien aixecat el cap de l’altra crisi

“Si no hi ha res a anunciar, quina publicitat fas?”. Així retrata Pedro Millán, director del Diari de Terrassa la situació actual que els ha portat a fer un ERTO però seguir sortint al carrer cada dia –hi ha edició de dimarts a dissabte– amb 16 pàgines, i 32 els dissabtes. El diari l’estan fent el director i el cap de redacció més tres redactors que van rotant cada 18 dies.

Al mitjà de referència de la cocapital del Vallès Occidental l’ha enxampat la pandèmia ja arrossegant una mala situació econòmica des de la crisi de 2008. “Hi ha voluntat de l’empresa familiar de tirar endavant, hi estan compromesos”, explica Millán, que afegeix: “Hem passat tantes dificultats que altres empresaris ja haurien llançat la tovallola i seguim aquí, però ara no hi ha pla B, estem en situació de supervivència i no podem ser massa optimistes”.

L’Independent de Gràcia: al carrer com sigui

Aquest setmanari barceloní és el més semblant a la premsa local que hi ha dins d’una metròpoli com Barcelona, i la idiosincràsia dels veïns del barri de Gràcia els ho facilita. “Deixar de sortir al carrer no ho vam contemplar mai, sortiríem com fos. Som petits i tenim uns costos limitats i no hem patit tant la baixada dels petits anunciants, una altra cosa serà si això dura sis mesos”, explica el director de L’Independent de Gràcia, Albert Balanzà. Simplement amb la reducció de la tirada a la meitat han aconseguit sanejar l’edició i ja no han hagut de retallar en res més –mantenen les 16 pàgines–. “Jo quan m’espanto de debò és quan veig que a La Vanguardia, de les 68 pàgines d’un diumenge, en té només cinc de publicitat… no ho havia vist amb la meva vida!”.

De moment, cadascú a la seva manera, la premsa local i comarcal està intentant sobreviure sense haver d’abaixar la persiana definitivament. Quan això passi, però, caldrà que el sector, i els lectors, reflexionin seriosament si la supervivència d’aquests mitjans petits poden seguir sostenint-se amb la publicitat com a puntal.