Dimecres 6 de maig, catorze organitzacions internacionals de periodistes publicaven un informe sobre les amenaces a les llibertats d’expressió i informació a Europa. «Els atacs als mitjans no poden esdevenir la nova normalitat», titulaven amb molt sentit d’actualitat, malgrat que l’estudi faci referència a situacions anteriors a la crisi del coronavirus. La vigília, dimarts 5 de maig, des d’aquest mateix observatori, Mèdia.cat, havíem fet públic l’informe amb les dades recollides pel Mapa de la Censura 2019 titulat, aquesta vegada, «Periodistes a la diana», ja que el gruix dels casos recollits denuncien els problemes dels informadors per cobrir les protestes socials, sigui pels assetjaments i agressions, sigui pels escorcolls i identificacions policials. Precisament, els cossos de seguretat de l’Estat, destaquen com una de les principals amenaces pels periodistes, a despit del mandat constitucional de garantir la llibertat de premsa.

Però si el 2019 ja semblava una distopia futurista autoritària, el 2020 no pinta gens millor. El Mapa de la Censura en vigor recull un augment perillosíssim de declaracions institucionals sobre «fake news», «fonts oficials», «rastreig de xarxes» i control de missatges. La Policia i la Guàrdia Civil reconeixen obertament que vigilen els missatges de ciutadans a les xarxes socials i, a Torrevella, un senyor va ser detingut i expulsat cautelarment pel poble per publicar un vídeo que era una broma evident.

L’excusa o motiu –evidentment sempre hi ha una excusa o motiu- és protegir la ciutadania i la salut pública de les informacions falses en època de pandèmia. La conseqüència, però, d’aquesta deriva em temo que serà la pitjor. No per res vivim a un estat que va aprovar una llei de delictes d’odi per, tot seguit, emprar-la per protegir els nazis. El mateix partit que va prometre derogar la Llei Mordassa publica, orgullós, cada dia, els milers de multats i detinguts en aplicació d’aquesta norma. El 6 de maig van ser 72 detencions i més de 15.000 multes. Ja sumen 7.462 i 853.334 respectivament des que va aprovar-se l’estat d’alarma (durant el confinament van arribar a ser 200 detencions i les 20.000 multes diàries). Unes xifres grotesques que, acompanyades dels vídeos d’abusos policials que la gent comparteix amb desesperació, mostren fins a quin punt la sortida d’aquesta crisi ha estat autoritària i militaritzada.

I per si amb això no n’hi hagués prou, encara hi ha un altre element que em preocupa enormement: l’actitud de bona part de la professió, més preocupada per fer de cheerleaders del partit/govern de torn que d’analitzar dades i fets amb sentit crític i tractar de fer alguna cosa mínimament semblant a una auditoria del poder. Això potser no és nou, però crec que, com amb tantes altres coses, s’ha exacerbat amb la crisi.

No hi ha res que m’alegraria més que equivocar-me, però molt em temo que la desescalada en matèria de llibertats serà encara més llarga i dolorosa que la sanitària.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.