Tothom fa la boca petita quan parla dels Royuela, un dels clans amb més pedigrí dins l’extrema dreta als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Les bombes, les ganivetades, les relacions amb el feixisme internacional, la proximitat als cossos de seguretat, l’ultracatolicisme i els negocis immobiliaris marquen el seu expedient. Una llarga llista que arriba fins als nostres dies. Són ells, com no podria ser d’una altra manera, uns dels artífexs principals del Club Empel, ubicat a la part alta de Barcelona i que ha esdevingut el nou cau de la ultradreta a la capital catalana.

El cognom Royuela permet resseguir el fil de l’extrema dreta a casa nostra des de la darreria del franquisme fins als nostres dies. De pares a fills, la seva trajectòria ara gira entorn del Club Empel, un local propietat de la família al districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona, que ha esdevingut un dels centres neuràlgics de la ultradreta a casa nostra. És, també, al punt de mira de les organitzacions antifeixistes, que han iniciat una campanya per tancar el nou cavall de batalla dels Royuela.

El patriarca

Els orígens de tot plegat, cal cercar-los en l’octogenari Alberto Royuela Fernández.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

—Quantes vegades ha estat detingut, Royuela?
—Moltes, prop de cent.

La pregunta, la hi va fer Juan Martínez per a la revista Interviú. Implicat per la policia en l’atemptat contra la revista El Papus el 1977 i en l’assalt al Banc Central l’any 1981, entre altres accions d’inspiració ultradretana, ell nega ambdues coses i mai no hi ha hagut una sentència concloent respecte a això. Falangista de pro, va formar part de la Guàrdia de Franco (una organització paramilitar activa durant el franquisme) a Barcelona i va ser membre actiu de tot el que passava en l’extrema dreta catalana durant els anys del tardofranquisme i de la Transició. Més endavant se’l vincularia també a les organitzacions terroristes d’extrema dreta GAS i Triple A.

El local d’Alberto Royuela al barri de Sant Antoni va ser base d’operacions de l’anomenada Internacional Negra i del feixisme italià durant els anys setanta

Si es fa una topografia de la ultradreta catalana, cal marcar en roig el seu taller al carrer de Villarroel, 25. És on, segons les investigacions policials, s’hauria orquestrat l’atemptat contra la revista satírica El Papus. I no solament això: el local del barri de Sant Antoni va ser base d’operacions de l’anomenada Internacional Negra i del feixisme italià durant els anys setanta a l’Estat espanyol per impulsar els atemptats emmarcats en la coneguda per operació Gladio. Els paramilitars feixistes italians van trobar a la capital catalana aliats, entre els quals, Royuela, que els permetrien preparar atemptats com el de la plaça de la Fontana de Milà el 1969 (17 morts) o el de l’estació de trens de Bolonya el 1980 (85 morts) o fugir de la vigilància policial italiana. Tant és així que la revista italiana Tempo afirmava al març de 1975 que la Internacional Feixista tenia seu a Barcelona.

Segons recull Mariano Sánchez Soler al llibre Los hijos del 20-N, durant la instrucció dels fets de la matança de Bolonya, el 1988, Royuela Fernández va declarar que “es van refugiar a Espanya prop de 90 italians, molts dels quals a casa meva”. Entre els que van ser acollits i amb qui va mantenir amistat l’ultra català hi ha Stefano Della Chiae, líder de la Internacional Negra implicat en cops d’Estat i en atemptats a Itàlia. També participà en els fets de Montejurra el 1976, on van morir assassinats dos militants carlins. Protegit per Franco, treballà per a Pinochet a Xile, per a la Triple A a l’Argentina o per al dictador Hugo Banzer a Bolívia conjuntament amb el criminal de guerra nazi Klaus Barbie. El 1983, la CIA el considerava el terrorista d’extrema dreta més buscat.

Malgrat tot, Royuela Fernández ha gaudit sempre d’una certa impunitat. Tot i que és un fet no provat, una explicació de tot plegat podria ser en una entrevista recent al programa Desde la Matrix del canal de Youtube «Ciencia y Espíritu», on el mateix Alberto Royuela afirma haver estat part dels serveis d’intel·ligència del règim franquista.

Els hereus

Si es ressegueix la topografia dels Royuela, es va a parar als voltants de la plaça d’Artós, de Sarrià, on diverses generacions d’alts comandaments de les forces de seguretat de l’Estat han disposat d’habitatge protegit concedit pel dictador Francisco Franco.

Aquest ecosistema i la ubicació fins al 1997 de l’estadi de l’Espanyol a Sarrià assenta les bases del sorgiment d’una nova generació d’ultres liderada pels fills de Royuela Fernández. Els primers vuitanta són els anys del sorgiment de les primeres grades d’animació. La primera del club blanc-i-blau, la Penya Juvenil, sorgiria el 1983. Durant la temporada 1984/1985, una vuitantena d’aficionats pericos inspirats per l’afició radical del Milà fundarien les Brigadas Blanquiazules.

Les Brigadas van ser un punt de trobada d’una part de la deriva dels caps rapats d’extrema dreta que pels volts del 1985 es distanciaven de l’escena punk barcelonina: un distanciament que culminaria amb una multitudinària baralla a les portes d’un concert de L’Odi Social i de Subterranean Kids a l’antiga sala Zeleste el 1986. La 1988/1989 fou la temporada en què aquest grup d’animació s’agermanaria amb els Ultras Sur del Reial Madrid i en què Artós es consolida com l’espai de convergència dels rapats blanc-i-blaus abans dels partits. Els germans Alberto, José María, Santiago i Mauricio Royuela Samit van ser part de tot allò. De fet, José María era el líder de Komando Ultra Sarrià, un dels sectors més radicals de les Brigadas, on s’aglutinava una bona part dels caps rapats ultradretans.

De tots quatre germans, com a mínim dos anirien uns passos més enllà de les bregues de caps rapats vers la violència organitzada amb armes de foc i explosius. Un informe del Ministeri de l’Interior Espanyol del 1977 —que consta a l’arxiu del periodista Xavier Vinader— sobre l’atemptat contra la revista El Papus situa Alberto Royuela Samit com un dels membres fundadors dels Grups d’Acció Sindicalista (GAS), que coordinava el seu pare i que van ser coneguts pel fet d’atemptar contra llibreries i associacions de veïns a la capital catalana. L’altre és Santiago Royuela, que des de la seva faceta youtuber explica com va deixar enrere les tribus urbanes per optar per accions molt més contundents. Santiago diu haver estat part de l’assalt al juliol del 1999 de la seu de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) amb dos individus més, un dels quals, militar. Ho haurien fet pel paper que ells creuen que tenia aquest sindicat en la campanya contra la Llibreria Europa i el seu propietari, Pedro Varela, a qui Santiago Royuela va arribar a fer la web.

L’ultra reconeix que haurien arribat a encanonar i deixar inconscient la persona que en aquell moment es trobava a la seu de l’associació. Aquells anys, Santiago Royuela militava en l’entorn de la Resistencia Nacional de la Juventud, joventuts del partit de Ricardo Sáenz de Ynestrillas Alianza por la Unidad Nacional (AUN). L’objectiu d’aquestes accions, afirma ell mateix, era el d’armar una kale borroka nacional”. A l’octubre del 1999, Santiago Royuela va ser detingut amb diversos caps rapats involucrats en agressions de tota mena, incloent-hi agressions sexuals, malgrat que ell nega tenir-hi cap relació.

El camí vers aquesta kale borroka nacional seguiria amb la col·locació d’un artefacte explosiu el 3 de març de 2001 en un concert del basc Fermin Muguruza a les Cotxeres de Sants. Malgrat no ser l’encarregat de la col·locació de l’explosiu, conjuntament amb Óscar Serrano Masdéu van romandre a la rereguarda duent a terme tasques de fabricació i prova de l’artefacte. Quatre anys més tard, l’Audiència de Barcelona els acabaria condemnant a sis anys de presó per delictes de terrorisme.

No fou l’últim delicte violent pel qual el fill del conegut subhaster seria condemnat. Malgrat haver estat part de l’afició radical de l’Espanyol, Santiago i Mauricio Royuela no van fer fàstics a trobar-se amb el líder de Casuals FCB, Ricard Mateo, per agredir amb ganivets de ceràmica al desembre del 2008 dos competidors del món de les subhastes. Una faceta, aquesta, que Santiago Royuela va compaginar amb la de confident de la policia espanyola subministrant informació sobre grups d’esquerres a l’inspector Montiel. En un dels vídeos del seu canal, Royuela es refereix a un comandament de la Guàrdia Civil de nom Raúl Mera com a “company”, un agent que li hauria arribat a proposar que s’infiltrés en el moviment okupa barceloní. Ell s’hi hauria negat.

Anys abans, un altre dels germans, Mauricio, s’hauria vist vinculat, tal com recull Mariano Sánchez Soler al llibre Los hijos del 20-N, en l’atac a l’ateneu llibertari Cros 10, del barri de Sants, l’any 1990. Aquests fets haurien comportat la seva detenció i la de quatre neonazis més.

Present i futur

Els fills del patriarca Royuela van passar de nodrir l’escena cap rapada barcelonina a militar en diferents grupuscles ultres dels anys noranta i primers 2000. Santiago reconeix haver pres part en el Moviment Patriòtic Català (MPC) de Carlos Francisoud, la continuació del grup armat d’extrema dreta Milícia Catalana, responsable de diversos atemptats amb bomba entre mitjan anys vuitanta i el començament dels noranta.

Però l’èxit de la Plataforma Vigatana de Josep Anglada, el germen del que després seria la Plataforma per Catalunya (PxC), va fer coincidir una bona part de la família Royuela en una reunió convocada pel també històric militant ultra Ernesto Milà per tal de fundar la Plataforma per Barcelona. Santiago Royuela assegura que el discurs que va pronunciar Anglada en una casa de colònies d’una localitat de Ponent va acabar de convèncer la majoria dels membres de l’MPC per suspendre el col·lectiu i fer el salt a la PxC. Royuela Fernández culminaria la seva carrera apadrinant el congrés fundacional de la PxC, però la família passaria en un segon pla, centrant-se en el sector immobiliari i en el de les subhastes.

L’entramat dels Royuela té una vintena d’empreses, 16 de les quals dedicades a la compravenda d’immobles. En destaca una, Iniciativas Roycoa, matriu del Club Empel, recentment inaugurat a Barcelona

L’entramat dels Royuela té una vintena d’empreses, 16 de les quals dedicades a la compravenda d’immobles. Entre els socis de l’entramat hi havia el difunt Mariano Garber Salzberg, militant de la PxC a Santa Coloma de Gramenet, o Rafael Chamorro Quintero, detingut al juliol del 1993 a Lloret de Mar amb dos caps rapats més per l’apunyalament d’una persona d’origen africà. Chamorro se’l vinculava aleshores amb els Ultras Sur, quelcom que remet als orígens futbolers dels germans.

Entre les empreses de la família en destaca una, Iniciativas Roycoa (participada per Mauricio Royuela i l’intel·lectual ultra i president de Somatemps Javier Barraycoa), matriu del Club Empel, recentment inaugurat a Barcelona. L’Empel ha esdevingut un punt de trobada de la ultradreta catalana, des d’antics companys de grada dels Royuela fins a membres de les Brigadas, com Fernando Sanmamés, vocalista de la banda de rock neonazi Torquemada 1488, fins al diputat de Vox Ignacio Garriga o l’exlíder del PP a Catalunya Xavier García Albiol. Entre els habituals al club hi ha també Josep Alsina Calvés, històric de l’extrema dreta catalana i vell conegut del patriarca Royuela.

Més enllà de l’Empel i de la militància ultracatòlica entorn dels Legionarios de Cristo Rey o de la web Hispanidad Católica, de Javier Navascués, avui dia no se’ls coneix cap altra militància. El clan, però, segueix ben viu.