La cobertura de l’agressió trànsfoba per part de dos agents de policia a una dona de la ciutat de la Marina Baixa posa de manifest que alguns mitjans encara reprodueixen, sovint per manca de formació específica, informacions estigmatitzadores o inadequades sobre les persones LGBTI

El 17 de maig de l’any 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Per això, aquest dia es commemora a tot el món el Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia. Enguany, trenta anys més tard, malgrat la situació de confinament per causa de la Covid-19, les entitats LGBTI reivindiquen que, tot i els drets i llibertats conquerits, les persones gais, lesbianes, bi o trans als Països Catalans continuen patint discriminacions, injustícies i violències per raó de la seva orientació sexual o identitat de gènere.

L’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya ha registrat en el que portem de 2020, en només quatre mesos i mig, 44 incidents per LGBTI-fòbia, 22 de les quals s’han donat durant el confinament. Durant tot l’any 2019 se’n van registrar 160. Al País Valencià, l’Observatori contra la LGTBI-fòbia va comptabilitzar 111 agressions a persones LGBTI durant l’últim any. De vegades, són els mitjans de comunicació els que reprodueixen en les seves informacions tractaments discriminatoris, estigmatitzadors o incorrectes cap a les persones de sexualitats diverses i, especialment, cap a les persones trans.

Un” transexual: el cas de l’agressió a Benidorm

Divendres 1 de maig de 2020, dos agents de la policia local de Benidorm, a la comarca de la Marina Baixa, van insultar i humiliar des del vehicle policial una dona trans que estava al carrer. L’agressió trànsfoba va ser enregistrada en vídeo amb el mòbil per un dels agents, que es va fer públic per xarxes. En la gravació, es veu un dels policies que recrimina a la dona que incompleixi les mesures de confinament de l’estat d’alarma dirigint-se a ella amb expressions denigrants i insults com “de día eres aún más feo” o “que te vayas, cerdo”, entre d’altres. El vídeo es va fer viral i en poc temps la notícia saltava de les xarxes als mitjans generalistes de tot l’Estat espanyol. Al cap de poques hores, l’Ajuntament de Benidorm va expedientar i suspendre de feina i sou els dos agents i un d’ells va ser detingut poques hores després i posat en llibertat provisional, a l’espera de la celebració del judici per un delicte d’odi.

En la cobertura d’aquesta notícia, la majoria de capçaleres explicaven que la víctima era “una dona trans” o “una persona trans”, però alguns s’hi referien com a “un transsexual”, en masculí, generant així una nova discriminació per no respectar el gènere corresponent. “‘De día eres todavía más feo’: investigan un vídeo de dos policías humillando a un transexual en Benidorm” titulava l’ABC l’1 de maig, en una notícia signada per redacció. Un titular semblant al que publicava El Mundo o el 20 minutos també el dia 1, en aquest cas amb signatura de l’agència EFE, o també el diari Levante en una primera informació d’agència. En tots quatre casos, en el cos de la notícia s’ha canviat el pronom, de masculí a femení, per referir-se a la víctima, però el titular s’ha mantingut amb aquest error. L’endemà, 2 de maig, quan ja no hi havia cap dubte sobre la identitat de gènere de l’agredida, hi trobem nous exemples en què s’hi tornen a referir en masculí als titulars d’ABC de nou, a Antena 3 Noticias o a la Cadena SER.

“En el cas de Benidorm, a més de publicar-se informació incorrecta sobre el gènere amb què s’identifica la víctima o informacions que no aportaven res al cas – com que podria exercir la prostitució- també hem vist un intent de criminalitzar-la des de diferents portals web amb aparença de mitjans de comunicació, que la vinculen a un grup de delinqüència comú”, explica Toño Abad, coordinador de l’Observatori valencià contra la LGTB-fòbia. Assenyala que el tractament poc precís o incorrecte del vocabulari utilitzat i l’estigma i estereotipació al voltant de la víctima són molt presents en algunes cobertures d’agressions a persones trans, en què de vegades es barregen termes per la manca de formació sobre el tema. És el cas de Lyssa da Silva, una dona trans que va morir assassinada a causa d’una brutal pallissa el 22 de juliol de 2015 a Alacant. En aquell cas, que va explicar Isabel Villar a l’Anuari dels Silencis Mediàtics de Mèdia.cat, tant La Información com El País es van referir a da Silva com “un transvestit”. En el cas d’El País, a més, apunten citant presumptes fonts policials que “no es descarta que la pallissa rebuda estigués motivada perquè els presumptes homicides descobriren el sexe real del seu acompanyant”.

La nit del 12 d’agost de 2018, l’Ely, de Valladolid, va rebre una pallissa per part d’un menor de quinze anys. Anava vestit amb roba considerada “de dona”. Va morir a l’hospital quaranta-tres dies després a conseqüència d’aquesta agressió. En aquest cas, el seu entorn va acabar confirmant que es tractava d’un home cis homosexual, però durant setmanes els mitjans es van referir a la víctima de maneres molt diverses: des d’“un transexual”, “un travesti”, posant sovint “Ely” entre cometes…

Toño Abad apunta des de l’Observatori valencià contra la LGTBI-fòbia, que casos com aquest demostren que encara queda molt per conscienciar amb tot el que té a veure amb identitats trans i diversitat de gènere. “En un cas tan greu com el d’un assassinat, és important que la memòria i el nom de la víctima es vegin reflectits amb correcció. Però malauradament, encara hi ha un gran desconeixement i una visió molt estereotipada de les persones trans i de com expressen la seva identitat de gènere”, assenyala.

Hi ha altres exemples recents en què determinats tractaments informatius poden suposar una discriminació cap a les persones trans. És el cas d’aquesta notícia publicada a La Vanguardia el 5 de maig de 2020. En ella s’explica que Saray Carrillo, una pol·lèmica concursant de la darrera edició de Masterchef, el reality de cuina de La 1 de Televisió Espanyola, va aparèixer anteriorment en un altre programa de televisió “quan encara era un home” –Saray ha estat la primera concursant trans i d’ètnia gitana que participa en el concurs–. La notícia cita el seu nom de pretransició i mostra fotos de la seva etapa anterior a la transició amb el nom que tenia aleshores. Aquesta pràctica es coneix com a “deadnaming”, que vol dir referir-se a una persona trans pel seu “nom mort” o passat. A Twitter, des de novembre de 2018, aquesta pràctica es prohibeix per ser qualificada de conducta d’odi en aquesta la xarxa social.

Un altre dels problemes amb què es troben les persones trans és la invisibilització als mitjans de comunicació dins de les diferents notícies que fan referència al col·lectiu LGBTI. Segons explica Vicent Canet a l’informe de Mèdia.cat “Home, gai i jove: la imatge del col·lectiu LGBTI als mitjans”, publicat l’any 2018, els homes gais cis acaparen més del 50% de les mencions en titulars i subtítols de les notícies analitzades centrades en temàtica LGBTI, mentre que les persones trans tenen al voltant del 10% de presència.

Formació per a la sensibilització

Les organitzacions LGBTI com l’Observatori valencià contra la LGTBI-fòbia, assenyalen que un primer pas molt important per tal de millorar el tractament sobre les persones amb sexualitats i identitats de gènere fora de la cis-heteronorma és l’aprovació de llibres d’estil o codis deontològics als mitjans que explicitin com s’ha de tractar aquesta diversitat. En aquesta línia, dues bones referències serien tant laGuia de bones pràctiques per al tractament de la diversitat sexual i de gènere en els mitjans de comunicació’, elaborada per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) conjuntament amb Comissions Obreres, com lesRecomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals’, una guia editada pel Consell Audiovisual de Catalunya, la Generalitat catalana i el Col·legi de Periodistes de Catalunya per formar als professionals dels mitjans de comunicació i a les productores audiovisuals i de l’àmbit de la publicitat. Aquest segon document inclou un glossari amb els principals conceptes relacionats amb la construcció social del gènere i una sèrie de recomanacions sobre la utilització acurada del llenguatge i els recursos audiovisuals per tal d’impulsar una representació plural i no estereotipada de les persones LGBTI.

“Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la transformació social, la conscienciació i la visibilització, i per fer aquesta tasca els i les periodistes han d’estar també sensibilitzats i conscienciats”, afegeix Toño Abad. “La meva conclusió és que no hem d’incidir tant en la notícia puntual sinó en què les redaccions tinguin un marc de coneixement clar per poder expressar-se correctament i no danyar la dignitat de ningú”, conclou.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.