Durant les primeres setmanes de confinament, el consum d’informació dels mitjans digitals va augmentar de manera exponencial. Segrestats a casa i amb una crisi sanitària totalment desconeguda, els ciutadans es van capbussar en les capçaleres de referència per trobar respostes sobre el virus i conèixer la gestió de la pandèmia per part de les administracions. El tràfic dels digitals es va disparar més d’un 30% el mes de març, tal com va recollir ComScore, el mesurador d’audiències digital de referència.

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat perquè les empreses van destinar aquestes partides a altres temes que van considerar més urgents o, en alguns casos, perquè no van voler aparèixer envoltats d’informació amb connotacions negatives. Vet aquí la primera paradoxa del sector periodístic en temps de pandèmia: alhora que augmenta el consum de continguts, els ingressos per publicitat cauen en picat.

L’emergència sanitària ha sacsejat els mitjans de comunicació (sempre en crisi), i els primers expedients de regulació temporal no van trigar a aparèixer: El Grupo Prensa Ibérica –amb seu a Barcelona– va ser el primer grup de comunicació en anunciar un ERTO emparat en la legislació especial aprovada pel Govern. El PeriódicoSport, La Vanguardia, RAC1, Diario de Mallorca… van anar-hi al darrera, com recollia un article publicat a Mèdia.cat a principis d’abril. Entre tantes males notícies, cal destacar l’honrosa excepció del diari Ara, que es va comprometre a no reduir la plantilla.

En un moment en què la realitat s’ha tornat més inabastable i difusa que mai, i en què la funció del periodisme com a intèrpret d’aquesta realitat és del tot imprescindible, els mitjans de comunicació es permeten el luxe de prescindir de periodistes. Vet aquí una segona paradoxa. La pandèmia ha portat els periodistes a teletreballar, allunyant-los de la matèria primera de la seva feina, la realitat, i també de les fonts i els col·legues de professió. Les redaccions han quedat buides en tots els sentits.

Caldrà veure si les mesures són excepcionals i temporals, i recuperem aviat la normalitat, tot i que no hi ha cap indicador de que serà així, ans al contrari. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l’altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.