Les protestes antiracistes d’aquest cap de setmana i la investigació sobre les responsabilitats del delegat del govern a Madrid per la manifestació del 8 de març han detonat el debat sobre els riscos de manifestar-se en plena pandèmia. Arran del debat, diversos mitjans han difós discursos que han contribuït a la criminalització de les protestes i dels moviments convocants. La punició mediàtica del dissens, tot i ser una pràctica recurrent, ha cobrat noves formes en un moment on tot argumentari a favor de la seguretat sembla automàticament legitimat per l’emergència sanitària.

La securitització, procés a través del qual s’emmarquen temes de caràcter polític en un discurs referent a la seguretat, s’ha consolidat en temps de la Covid-19 a través d’estats d’alarma i excepció. L’omnipresència d’aquest discurs, rarament posat en evidència des dels mitjans, ens instal·la la por cap a l’altre, ens paralitza i desactiva la construcció de projectes col·lectius. En aquest discurs securitista les protestes queden emmarcades únicament com un assumpte de seguretat en lloc d’un dret, i són presentades com una amenaça. És tasca del bon periodisme desnaturalitzar aquest tipus d’associacions i evidenciar-ne les fissures, i és especialment rellevant fer-ho en moments de canvi.

Ens trobem, com deia Gramsci, en el clarobscur entre el vell món que no ha mort encara i el nou món que no acaba d’emergir, territori de monstres. Moviments com els dels darrers dies són avui més necessaris que mai per garantir la protecció de totes les persones davant d’una crisi que afecta amb més cruesa, com totes, als col·lectius minoritzats. És en moments així, en què es posen al descobert les costures d’un sistema que s’alimenta de les desigualtats, quan hem d’estar més alerta. El que ara fem forjarà la nova normalitat; una nova normalitat, tant de bo, més justa que l’anterior.

Informem, és clar, sobre els riscos de dur a terme actes massius i incentivem la cura i la protecció de la salut. Debatem sobre la idoneïtat dels mètodes de protesta i plantegem alternatives, si cal. Fem-ho, però, evitant criminalitzar unes protestes necessàries i examinant les retallades de drets que s’amaguen rere el discurs de la seguretat. Hi ha exigències que no poden esperar fins que acabi la pandèmia: mentre debatem, el racisme sistèmic mata.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.