El concepte fake news s’ha popularitzat en els últims anys. La proliferació de les xarxes socials i la no dependència als grans mitjans de comunicació a l’hora de generar notícies han creat l’espai idoni per a la multiplicació de notícies falses, irreals, inventades, moltes en la clara intenció de confondre a una part de la societat.

Però encara que el concepte anglòfon de fake news sigui modern i relacionat amb el segle XXI no deixa de ser una versió 2.0 d’allò que hem anomenat tota la vida “bulos”, aquells rumors no confirmats que s’escampen de boca en boca, encara que les fake news ho fan a una velocitat molt més ràpida, a través d’unes xarxes socials que no fan ni de filtro ni serveixen per corroborar o desmentir res. Escoltem a aquells que volem escoltar i evitem a aquells que no diuen el que ens agrada.

Aquesta proliferació no és nova i és global. No hi ha territori que s’escapi de les cadenes de WhatsApp o de les notícies falses a Facebook i d’altres xarxes, i la pandèmia de la Covid-19 ha estat el terreny procliu per a la proliferació d’este tipus de notícies: la por, la desconeixença i la situació d’emergència ens ha fet molt més receptius a notícies de dubtosa procedència.

Aquestes notícies que normalment ens representen mons llunyans, de les grans ciutats, d’altres països, durant la pandèmia han virat i al món rural han arribat les fake news de proximitat. Així, durant aquesta època de confinament s’han multiplicat les notícies relacionades amb arribades massives de gent provinents d’altres llocs, de suposats casos mai confirmats, etc.

A les Terres de l’Ebre han brotat informacions sobre l’arribada de centenars de turistes procedents d’altres zones de l’estat, de maños, de madrilenys, de catalans procedents de Barcelona… Segurament darrere d’aquestes “notícies” hi havia una (petita) part de realitat, algun turista de segona residència es va escapar i va arribar a la costa de l’Ebre, però les notícies eren incessants, turistes a tot arreu.

Aquestes notícies es corroboraven amb suposades imatges que no coincidien amb el motiu però que ens ajudaven a confirmar la nostra premissa inicial, com quan es podia veure una cua de cotxes a l’entrada d’un poble aturats per culpa d’un control policial però que en canvi, era la suposada comprovació que els maños ja havien arribat, o quan algú sentia parlar castellà al supermercat i significava que els madrilenys ja estaven aquí, o veure gent “que pareix que no sigui d’aquí”, i així els rumors anaven creixent, confirmant les nostres premisses.

Les fake news s’acumulaven i cadascú n’havia sentit una de diferent, fins i tot, en algun cas la Policia Local va haver de desmentir aquells missatges virals que tothom donava per vàlids.

Les crisis i les situacions d’emergència ens fan més vulnerables, més proclius a creure i donar veracitat a tot allò que ens arriba, sense necessitat de contrastació i amb la dificultat afegida de la corroboració o desmentiment d’un fet en el món rural.

Les fake news han vingut per quedar-se i amb la potencialitat de les eines de missatgeria i xarxes socials és fàcil la generació de nous continguts que són difícils de controlar i rebatre, seguint allò tan popular de “m’ho ha passat un amic!”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari