TV3 va tancar com a líder d’audiència el mes de maig, el 34è que encapçala ininterrompudament. Segons el recompte que fa Kantar, va tenir una quota del 14,6%, prop de dos punts i mig per sobre de Telecinco, la segona cadena en consum televisiu a Catalunya (11,9%). Que TV3 encapçali la classificació no vol dir que la salut de l’audiovisual en català no sigui fosc. Ho és i cada cop més. Aquest 14,6% d’audiència, al qual hauríem de sumar les xifres irrisòries de la resta de canals de la CCMA i de l’aprimada 8tv, el que ens diu quan el posem de cara amb les audiències dels canals que emeten en castellà és que el consum televisiu en català és clarament minoritari. Amb prou feines arriba al 20% del total que miren els catalans.

Fer televisió és car. Molt car. Un altre dia podríem parlar de la fórmula amb què TV3 atrapa els seus espectadors amb un pressupost molt menor al dels canals d’A3Media i Mediaset, que dominen el mercat publicitari, però el fet és que TV3 aguanta pràcticament sola la responsabilitat de fer televisió en català. Si recordeu, el 2015 8tv va fer un cop a la taula amb el fitxatge de Josep Cuní per intentar competir amb la televisió pública amb l’esperança d’emular l’èxit de RAC1 davant de Catalunya Ràdio. Tot i el considerable creixement que va experimentar la televisió dels Godó, l’audiència no va acompanyar i el projecte se’n va anar a norris.

És comprensible, tot i les pretensions, la programació pràcticament es limitava a l’informatiu 8 al dia als vespres, el veterà Aruscitys a primera hora de la tarda i sèries i films de saldo. La temporada 2017-2018 va ser l’última d’aquesta època que 8tv va voler ser gran, deixant pel camí un historial de programes fracassats nodrits de cares de RAC1 i una estranya aliança amb Mediaset per convertir 8tv en una Telecinco en català (amb aparició estel·lar de Belén Esteban), que també va fracassar. Després d’aquesta trompada, 8tv es va replegar amb una estratègia sense gaires pretensions: programar antics èxits de TV3 que acumulaven pols als calaixos. Plats bruts, Jet lag, Ventdelpla, Temps de silenci, Caçadors de bolets… Productes estrella en el seu moment reemesos a preu de saldo.

Més enllà de 8tv, la televisió privada en català ha tingut dos nouvinguts en els últims mesos: Teve.cat i Fibracat TV, dos projectes molt diferents però que en cap cas no pretenen bastir un projecte equiparable al de TV3. El primer a estrenar-se va ser Teve.cat, nascuda sobre el buit d’El Punt Avui TV –que no ho va saber fer pitjor i va tancar a finals de 2019– i enèsim projecte de l’empresari italià Nicola Pedrazzoli. El canal es reivindica com a hereu de l’extint Canal Català i, de fet, gran part de la seva plantilla en prové. El seu programa estrella és el Catalunya opina del frare Carlos Fuentes, un espai que després del tancament del Canal Català que va rodar per Badalona TV o en adaptacions en castellà a Metropolitan TV (també propietat de Pedrazzoli), Intereconomía TV i 13TV.

A les tertúlies inflamades de Fuentes s’hi van foguejar des de quadres catalans de Ciutadans que després van fer el salt a la política espanyola com Albert Rivera, Juan Carlos Girauta i Inés Arrimadas, a l’independentisme ultra de Santiago Espot. Com ja feia El Punt Avui TV, Teve.cat té pretensions de canal d’àmbit català però emet sobre llicències de televisió local, de manera que haurà d’anar amb compte i fer desconnexions territorials si no vol una multa de 12.000 euros per no emetre prou continguts de proximitat, com ja li va passar a El Punt Avui TV.

Pel que fa al català, doncs mira… En principi, Teve.cat és una televisió en català, però l’ús del castellà deu rondar el 40-50%. Qui sí que es reivindica com a televisió 100% en català és Fibracat TV, però caldrà esperar a la seva programació regular –que comença el 15 de juny– per comprovar-ho. El projecte és diametralment oposat al de Teve.cat i aposta per una televisió temàtica centrada en la tecnologia i l’empoderament femení. Al darrera hi ha Fibracat, l’empresa de telecomunicacions de Manresa que després de fer-se forta a la Catalunya Central ara malda per estendre’s arreu del Principat. Fibracat TV es vol diferenciar de la resta de canals amb produccions pròpies de no més de trenta minuts com entrevistes fetes amb una intel·ligència artificial, un espai infantil de divulgació tecnològica o programes de youtubers gamers.

Com dèiem abans, ni Teve.cat ni Fibracat TV tenen pretensions de ser cadenes comparables amb TV3. Per començar, com Teve.cat és la suma de diverses televisions locals ni tan sols no apareix al recompte d’audiència de Kantar, fet que li dificulta enormement accedir al mercat publicitari i créixer financerament. Fibracat TV, per la seva part, neix principalment com una aposta de branding per donar a conèixer arreu de Catalunya la teleoperadora del Bages. Segons que em va explicar la presidenta del canal, Meritxell Bautista, per un article a VilaWeb, no es marquen cap pretensió d’audiència, sinó que prioritzen donar a conèixer Fibracat i difondre la passió per la tecnologia i els valors d’igualtat.

Queda clar que 8tv, Teve.cat i Fibracat TV no són crosses prou potents per repartir-se amb TV3 l’audiovisual català, però tota pedra fa paret. A banda, cal tenir en compte nous projectes com el canal Malaia, una plataforma per donar una empenta als continguts juvenils en català a Youtube, que premia els vídeos en llengües majoritàries. Per trencar aquesta cotilla, Malaia vol crear una comunitat de youtubers que s’enllacin entre si, despertar nou talent i mirar d’omplir el buit que va deixar entre els joves la desaparició del 3xl.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.