La representació escassa i esbiaixada de les persones no blanques als mitjans construeix i perpetua estereotips sobre elles.

Una vegada tornava de comprar, carregada fins dalt de bosses, i una veïna, que esperava l’ascensor al portal, em va preguntar si venia a netejar. Suposo que volia ser amable, ja que els ascensors dels pisos modernistes de l’Eixample solen ser estrets, i em volia deixar passar primer per si feia tard a la feina. Aquesta situació em va desconcertar molt i fins i tot em va empipar una mica; però, analitzant-la, vaig entendre per què aquella veïna havia assumit que jo només podia ser en un portal com aquell si venia a fer feines domèstiques.

Hi ha molts elements socials, culturals, històrics i econòmics, entre d’altres, que podria analitzar per entendre l’origen i la perpetuació d’aquests tipus de prejudicis, però n’hi ha un de transversal:
la comunicació. Cal analitzar amb una atenció especial el paper que tenen els mitjans de comunicació en la construcció i la implantació dels estereotips en la nostra societat. Vegem-ne un exemple pràctic, perquè la teoria, en major o menor mesura, la sabem tots.

Som a casa al vespre, mirem les notícies a la televisió. Obren amb la novetat política del dia i les reaccions que ha generat; tot seguit passem a les informacions de societat. S’hi expliquen successos, algunes tragèdies internacionals, s’hi anuncia el concert més esperat d’aquesta setmana i, finalment, els esports i el temps. Quan s’acaba, seguim mirant la televisió sense parar-nos a reflexionar sobre la visió del món, de la societat i de nosaltres mateixos que el programa ens acaba de transmetre.

En aquest informatiu només hi havia quatre notícies relacionades amb persones socialment definides com a no blanques: la primera explicava l’assassinat d’un jove en un barri en el marc d’un enfrontament entre membres de la comunitat gitana; la segona relatava l’arribada d’una barcassa a les costes canàries amb almenys 23 persones, 16 de les quals eren menors d’edat, 1 dona embarassada i 6 homes que van morir en el trajecte; la tercera era sobre el concert que farà el cantant afroamericà Lenny Kravitz la setmana que ve al Palau Sant Jordi i, a l’últim, als “Esports”, s’hi explicava que la tennista també afroamericana Serena Williams ha estat premiada com una de les millors esportistes de l’última dècada.

Com a receptors de notícies —tant del contingut explícit com de l’implícit—, quines conseqüències té sobre la nostra visió del món una representació de la diversitat escassa i esbiaixada? D’una banda, tenim històries relacionades amb la criminalitat, la violència, la manca de recursos bàsics i, de l’altra, perfils relacionats amb l’èxit, el reconeixement i la meritocràcia. Cap d’aquestes cobertures periodístiques no contribueix a la convivència en el món globalitzat i divers en què vivim, ni ens dona eines per entendre’l.

Aquest tipus de notícies sobre determinats col·lectius no fa més que reforçar els prejudicis contra les persones racialitzades que, malauradament, ja tenim construïts en l’imaginari col·lectiu. La representació de les persones no blanques també va lligada a una mirada de classe i de gènere: als mitjans no es parla de la mateixa manera —ni es percep igual socialment— d’un jove somali sense papers que d’un jugador de futbol d’èxit mundial nascut al Camerun; no tenen la mateixa representativitat una dona peruana que cuida persones grans de manera precària i un home xinès multimilionari.

Als mitjans no es parla de la mateixa manera d’un jove somali ‘sense papers’ que d’un jugador de futbol d’èxit nascut al Camerun; no tenen la mateixa representativitat una dona peruana que cuida persones grans i un home xinès multimilionari

Després de veure un telenotícies com aquest i que l’endemà al matí hi hagi notícies similars a la ràdio, a les xarxes socials i als mitjans on-line, no ens sabem imaginar de cap altra manera la nostra veïna, ni els nois que venen articles ambulants al metro, ni el senyor al costat de qui no ens volem asseure a l’autobús, més enllà de l’arquetip amb què hem après a relacionar-los. Tampoc no sabem empatitzar amb ells, perquè al cap i a la fi són un número més, una arma més per generar alarma en els discursos polítics, un “menor no acompanyat” més.

Com s’ho han de fer, doncs, els mitjans de comunicació, per arribar a ser un bon exemple de representació de la diversitat? Una de les maneres és veure la importància que té incorporar professionals amb perfils culturals diversos a les seves plantilles. La representació és un element imprescindible per construir la concepció que una societat té de si mateixa. Si comencem a incorporar en llocs visibles professionals que tinguin orígens o aspectes diversos, estarem contribuint a fer entendre a la societat que les persones que venen de fora no són alienes al que passa en el dia a dia, que són una part imprescindible per poder entendre com som i funcionem conjuntament. Quan els mitjans de comunicació, principalment els públics, incloguin professionals d’origen xinès, pakistanès, senegalès, armeni, etc., estaran transmetent un missatge molt clar: hem de comptar amb ells; si no, no estem representant el teixit de la nostra societat al complet.

Incorporar en llocs visibles professionals amb orígens o aspectes diversos contribueix a fer entendre a la societat que les persones que venen de fora no són alienes al que passa en el dia a dia

Amb aquestes incorporacions no em refereixo a convidar puntualment representants i portaveus de col·lectius d’immigrants perquè analitzin fenòmens relacionats amb la Llei d’estrangeria, les polítiques migratòries europees o la mutilació genital femenina. Aquest és un error que comenten molt sovint: només portar persones migrades a parlar de temes relacionats amb aquesta condició. Cal incorporar-los en plantilla fixa o com a col·laboradors habituals perquè opinin de tots els temes que ens afecten. El qüestionament del model no ha de passar només per veure per la televisió persones amb diferents tons de pell, sinó també de diferents gèneres i de diferents classes socials.

Més enllà de la representació i del missatge que aquesta transmet a l’audiència, el fet de comptar amb perspectives, experiències i bagatges culturals diferents aporta un valor molt necessari a les notícies. No és el mateix que faci un reportatge sobre les noves vies migratòries obertes a través del Sàhara un periodista que sigui fill de pares migrants que un que tot el que sap sobre immigració ho ha après en llibres i en diaris. La cura del llenguatge, el tractament de les imatges, la detecció de determinats indicadors socials i elements noticiables; tot això són capacitats de les quals es priven els mitjans si no incorporen professionals provinents de tants orígens diversos com sigui possible. La societat catalana està evolucionant cap a una composició cada vegada més rica i heterogènia en edat, origen, pensament i aparença. Per tant, si des dels mitjans no som capaços de captar aquesta essència i plasmar-la sobre paper o retratar-la amb l’objectiu de la càmera, ens estarem quedant obsolets.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.