La setmana passada va ser notícia el diari La Razón, que publicava uns documents desclassificats de la CIA que relacionen a l’expresident espanyol Felipe González amb “un grup de mercenaris per combatre fora de la llei a terroristes”. Aquesta informació, suposa el retorn d’un dels fantasmes de la nostra història recent, i dels més tètrics. Però lluny de ser d’aquelles polèmiques que s’apropien de l’agenda mediàtica, el tema ha passat de puntetes, sobretot entre la premsa de la capital.

Ara bé, això ha fet més que generar dubtes per les possibilitats que pot tenir, semblant que per fi es podrà esbrinar qui s’amagava darrere la “X” que el magistrat Garzón, inhabilitat pel cas Gürtel des del 2012, va deixar a aquell sumari que va suposar l’entrada a presó del ministre d’interior socialista, José Barrionuevo (tot i ser indultat poc després). Per tant, és molt important explicar quines conseqüències pot tenir envers l’expresident aquesta revelació, per defugir aquella especulació que no ajuda més que a desinformar i, en tot cas, fer justícia.

El primer que va acompanyar aquesta notícia va ser la proposta del grup basc Bildu per obrir una comissió parlamentària per investigar les possibles implicacions de González, però el més probable és que no segueixi endavant, doncs PP i PSOE s’han mostrat contraris a remoure l’assumpte, sota la idea general que els GAL “són cosa del passat”. Igualment, encara queda l’altra porta habitual per resoldre la veritat darrere casos tan greus com aquest.

A priori no sembla tan descarat dur a la justícia aquestes noves proves per obrir un nou cas, però recordem que han passat més de 30 anys des de l’últim delicte dels GAL, i com no, aquests han prescrit. En tot cas, encara es pot pensar en els dos crims que no prescriuen, el de terrorisme i el de lesa humanitat, però tenint en compte que el primer ja va ser descartat al judici contra els implicats i que pel segon mai s’ha jutjat a ningú, resulta complicat pensar que la judicatura acceptaria aquests càrrecs, menys encara contra Felipe González. Si bé és cert que les accions dels GAL podrien ajustar-se als requisits de crims de lesa humanitat, aquests estan presents al Codi Penal des del 2004, i fent ús de la jurisprudència sorgida de la Sentència del Suprem 798/2007, tot i ser aquests crims imprescriptibles, no poden fer-se servir contra accions que, al moment de cometre’s, no eren delicte.

D’altra banda es podria pensar a acudir a la justícia francesa, ja que molts crims van ser comesos en territori gal, però tenint en compte que també han prescrit els delictes, torna a quedar l’acusació de crims de lesa humanitat. És difícil imaginar que s’accepti una acusació així contra un expresident d’un país veí, però no és tant impossible, doncs aquest crim consta al Codi Penal francès des del 1964 (Loi 64-1326), i han sigut jutjades fins avui 3 persones, però per crims relacionats amb el nazisme.

Per últim, per acabar de completar el recorregut jurídic, també queda descartada la Cort Penal Internacional, per la simple raó que el seu estatut prohibeix jutjar casos anteriors a la seva creació, que va ser el 1998. Clar que hi ha més factors presents en tot l’assumpte judicial, però resulten quasi anecdòtics, ja que primer s’ha d’acceptar obrir el cas, i com s’ha vist, resulta gairebé impossible.

No serà aquest ni el primer ni l’últim cop on, tot i mostrar públicament fets greus que poden implicar a dirigents polítics, aquests no en surten perjudicats. Però això no ha de dur-nos a una posició d’acceptació, al contrari, ens mostra com d’important és el periodisme d’investigació i de com la societat ens ha confiat la tasca de dur la llum a aquelles ombres que ataquen dia rere dia els nostres drets. Més important resulta ara aquesta feina, on molts sectors ataquen la premsa perquè la població retiri aquesta confiança i sucumbeixi als seus interessos.

Per tant, s’han de seguir reivindicant les millors virtuts de l’ofici, com la perseverança i vocació de servei públic que, en un moment tan caòtic com l’actual, segueixen sent aquell far enmig de la tempesta.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.