Aquest proppassat dissabte, milers de catalans i catalanes van passar la nit mirant el FAQS, l’acrònim de Preguntes freqüents, un dels programes estrelles de TV3 que, a mig camí entre el late show i la tertúlia, busca endinsar-se en els temes més polèmics que han acaparat l’atenció mediàtica l’última setmana. A jutjar per les dades d’audiència, el FAQS s’ha consolidat com un espai d’èxit, com ahir la direcció s’encarregava de recordar: és el més vist a Catalunya durant les nits de dissabte amb un 14,2% de share i 227.000 espectadors de mitjana.

Fins aquí, res a dir. Al contrari, cal reconèixer la seva capacitat per captar públic mitjançant una fórmula que barreja entrevistes, tocs d’humor i música en directe. Fet i fet, el programa apareix al portal de TV3 dins de la secció d’‘Entreteniments’. No pretén, doncs, passar com un espai de reflexió, encara que en determinats moments ho pugui semblar.

Aquest dissabte -i ja en van uns quants- Preguntes freqüents va tornar a caure en l’error de tractar temes delicats sense intenció de fer-ho amb el rigor que exigeixen. Perquè, quan s’aborda el terrorisme d’Estat o el Referèndum de l’1 d’octubre, se suposa que cal proporcionar a l’audiència elements de judici prou solvents perquè es faci una composició de lloc.

Sembla, en canvi, que el guió va pel camí contrari: es recorre a veus que desfiguren la realitat i, a través d’elles, només queda en la retina els comentaris més forassenyats. Un mal negoci per conèixer la veritat i que contravé els principis de l’ens, que en la seva pàgina web es presenta amb la missió d’“oferir un servei públic des de la independència i el ferm compromís amb la qualitat”.

No es pot ventilar l’1 d’octubre convidant Enric Millo, un apologeta de la violència que, a més de presentar el sobiranisme com un moviment farcit de “cèl·lules” armades, va demanar intervenir TV3 durant l’aplicació del 155 mentre es ventava d’haver evitat morts durant la jornada de votació. Ni tampoc és de rebut la presència de la periodista Anna Grau, que per enèsima vegada va banalitzar la repressió, va presentar Catalunya com una societat on s’apedrega qui parla castellà i que, sense rubor, va mofar-se de la situació en què es troba el president Carles Puigdemont.

Què aporten aquests convidats, més enllà d’atiar l’odi i demonitzar l’adversari? Caldria que algú ho expliqués. Igual que hauríem de saber per què el FAQS va ser el primer programa a entrevistar Francisco Javier Ortega Smith, dirigent del partit ultra Vox; o manté en la seva família de tertulians el periodista d’OK Diario Israel García-Juez, conegut per la seva actitud malcarada i per defensar, obertament, el règim del general Franco? Aquestes i altres són “preguntes freqüents” que la cadena hauria de respondre, perquè, una part dels espectadors, ja fa temps que les planteja.

Si ja són lamentables els monòlegs petulants de Pilar Rahola, a qui ningú li pot rebatre res, i entrevistes que busquen remoure les emocions més que despertar la raó, només falta un estol de convidats que, en un país mínimament democràtic, estarien als jutjats de guàrdia per les seves idees excloents i discriminatòries.

El pànic -o la pressió, si es vol dir així- perquè TV3 doni veu a la pluralitat social de Catalunya, mai no pot ser l’excusa per convidar determinats personatges. Perquè ni així s’ajuda al periodisme ni, encara menys, s’ofereix al públic un servei que ha de vetllar pel respecte a la integritat i la dignitat humanes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.