Primer de tot cal dir que explicaré una percepció personal a cor obert i que és molt possible que qui em llegeixi quedi sorprès de com d’innocent o de mal informat he estat. Fa temps que sóc un convençut que les xarxes socials són un mitjà de comunicació més, com ho és la televisió o la revista municipal. Fa anys que llegim sobre com Facebook o Twitter determina (o no) l’opinió en les campanyes electorals o sobre hàbits de consum o fins i tot l’ecologia. En una entrevista imprescindible aquí a Mèdia.cat a la periodista Marta Peirano se m’ha caigut el món a sobre. Tot m’ha quadrat de sobte, segurament arribo molt més tard que la resta a la conclusió que hem desvirtuat unes bones eines perquè som tots una colla d’imbècils, sense voler ofendre.

Insisteixo en el fet que les xarxes socials són un mitjà de comunicació perquè transmeten continguts i que a més afegeix reciprocitat i velocitat. Però també i sobretot han esdevingut vehicles de cert tipus de paranoia, i veig que molt sovint justificada. Quan es va conèixer que Twitter adoptaria els àudios com a element a afegir a les piulades vaig trobar moltes dones, i moltes d’elles periodistes, que conèixer la veu aniria molt bé per desemmascarar a cert tipus d’assetjadors, alguns amb perfil fals i d’altres a pit descobert. Em va sorprendre molt.

Vaig preguntar i les companyes que em van respondre com si jo visqués en una realitat paral·lela. Que hi ha un assetjament constant mitjançant les xarxes socials: Twitter, Instagram, Whatsapps, Facebook, allà on et puguin fer arribar un missatge. Primer sembla innocent, després comproves que no. Què pot anar d’un “estàs molt guapa a la foto tal” a coses com “segur que has trobat aquesta feina” fent no sé què i frases molt pitjors. Molt indignat per la situació, però sobretot per no estar assabentat d’aquesta situació tan fastigosa. I de sobte et venen al cap comentaris que algun cop has sentit de companys o coneguts, o aquell WhatsApp imbècil en un grup de ‘només homes’ o aquella mirada gasiva: prou. Estic segur que si algun home llegeix això, dirà: “per un missatget o un comentari no es pot dir que sigui assetjament”. Doncs sí noi, assetjament.

També he preguntat fora de l’àmbit del periodisme o de la comunicació, és clar, i comprovo que no és exclusiu i que va més enllà que tal paio sigui més o menys pesat, però per proximitat doncs he pogut tractar el tema amb algunes companyes de professió que respecto i que em són franques. Quan jo preguntava com reaccionaven davant d’aquests atacs doncs em deien que sovint preferien ignorar la qüestió, perquè quan s’hi encaren la cosa no té molt més recorregut, o que senzillament se’n farten d’estar enrabiades. Quins miserables.

De fet, m’han fet conèixer una sèrie d’aplicacions amb les quals pots saber qui et mira les fotos dels perfils a xarxes socials per saber si més enllà del “m’agrada” hi ha algun comportament estrany. Pensava que eren eines per la coqueteria i per lligar, però em van comentar que era una bona arma de contraespionatge. I m’enfonsa. Perquè no ho he vist. I em remou que avui en dia el masclisme més llefiscós no només estigui present sinó que sigui un element quotidià per moltes dones.

Aquest és un text que no aporta cap solució, i que segur que va tard, i que segurament només demostra que sóc curt de vista i ara he vist la punta de l’iceberg, que no en tinc ni idea. I em fa pensar en què les xarxes socials poden ser una autopista de la informació, però les estem convertint en clavegueres on l’anonimat i el masclisme són els amos. En tot cas, crec que les xarxes socials poden ser també l’eina que retrati tots aquests carcamals. Cal exposar a la llum pública aquests individus i que es fonguin. Perquè noi, ets un assetjador digues-li com vulguis.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.