La llei, que Pedro Sánchez va assegurar que era “urgent” reformar quan va arribar a Moncloa, ha imposat durant els 75 dies d’estat d’alarma un 42% més de multes que durant els seus primers tres anys i mig de vida.

El 30 de març de 2015 s’aprovava la llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa, gràcies a la majoria absoluta que Rajoy tenia llavors al Congreso. Des de la seva entrada en vigor l’1 de juliol de 2015, diverses veus han alertat sobre aquesta llei, entre les que s’hi compta el PSOE, que estant a l’oposició va presentar un recurs d’inconstitucionalitat i, ja al Govern, Pedro Sánchez va assegurar que la seva reforma era “urgent”. Tot i això, la llei Mordassa ha estat més activa que mai durant els 75 dies de l’estat d’alarma, un període en què s’han interposat 1.089.917 multes, xifra que suposa un increment del 42% sobre el total de sancions dels primers tres anys i mig.

El passat 23 d’abril, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska va reiterar el compromís de derogació de la llei, tot i que no d’alguns dels articles més polèmics d’aquesta, com el 63.6, que sanciona per falta greu la desobediència a les forces de seguretat amb multes d’entre 601 a 30.000 euros. Aquest article, precisament és un dels que ha estat més utilitzat durant l’estat d’alarma. L’aplicació d’aquesta llei durant el confinament ha aixecat queixes i acusacions d’abusos policials, com les que denuncia Amnistia Internacional, que dimarts 30 de juny va presentar al Congreso 142.000 signatures per a demanar la modificació urgent d’una llei que “limita l’exercici de drets humans com la llibertat de reunió, expressió i informació”.

En un informe elaborat per Amnistia sobre l’ús de la llei Mordassa durant l’estat d’alarma es denuncia que les forces de seguretat “han aplicat la llei amb un enfocament principalment coercitiu i sense criteris clars, especialment en el tracte amb persones vulnerables”. Així, Amnistia ha detectat 61 casos de persones que han patit violacions i abusos contra els drets humans.

Entre aquestes, destaca el cas de persones sense sostre, que van ser denunciades a Barcelona, Madrid i València i que, en almenys 8 casos, segons ha constatat la Fundació Arrels, han arribat a procediments penals a Barcelona. Igualment, Amnistia també destaca que s’han produït incursions a domicilis particulars sense ordres judicials i sense les garanties de dret a la intimitat que aporta la legislació.

En aquest sentit, Amnistia denuncia que no s’han donat els principis de necessitat i proporcionalitat en l’aplicació de la llei Mordassa: “a més de l’ampli poder de discrecionalitat que s’atorga a les forces i cossos de seguretat de l’Estat per a valorar quines conductes són desobediència, faltes de respecte o resistència a l’autoritat, considerem que l’aplicació de sancions durant l’estat d’alarma hauria de ser l’últim recurs”.

Amnistia apunta que les multes i sancions haurien de ser aplicades només en el cas que altres alternatives “menys restrictives” hagin demostrat ser insuficients. I és que, segons l’entitat, l’ús de mesures coercitives podria afectar negativament a l’eficàcia de les mesures del confinament, sobretot a les comunitats marginades, “que poden portar a estigmatització, por i a frustrar la confiança en les autoritats”.

Abús de força “amb tints racistes”

Un dels col·lectius vulnerables que més han patit abús en l’aplicació de l’article 36.6 és, segons Amnistia, el migrant, que ha vist aplicar-se un “ús desproporcionat de força amb tints racistes”. A l’abril, el SOS Racisme ja va alertar del risc que l’estat d’alarma augmentés la “impunitat dels abusos policials i les agressions racistes”. Tant és així que la meitat d’agressions racistes que gestionava l’entitat en aquell moment provenien d’agents policials. A més, la por dels col·lectius era que durant l’estat d’alarma es reduïssin les denúncies per abús de poder en tant que hi havia “menys testimonis i observadors al carrer”, tal com va alertar Karlos Castilla, membre de SOS Racisme, en aquell moment.

Identificacions arbitràries, detencions amb ús desproporcionat de la força o multes injustificades són accions que denuncien aquestes entitats i que, a més, han corregut per xarxes arran de persones que gravaven les actuacions policials amb el seu telèfon. Però, tot i la capacitat de les xarxes socials, el dret a la informació també s’ha vist vulnerat durant l’estat d’alarma, tal com denuncia Amnistia Internacional. L’entitat ha recollit diversos casos de periodistes que han vist com la policia interferia en la seva tasca, a través d’amenaces de sanció o de requisar temporalment les seves eines de feina amb l’excusa d’estar-se saltant el confinament o de no anar degudament identificats com a periodistes.

Investigació interna i reforma “urgent”

Davant aquestes informacions, Amnistia demana investigar les denúncies de violacions de drets humans durant aquest estat d’alarma i incorporar mecanismes independents per a garantir la rendició de comptes. Això, de la mà d’una reforma “urgent” de la llei Mordassa, tal com l’entitat ha comunicat directament al ministre Grande-Marlaska. “No estem d’acord amb la resposta institucional rebuda, ja que no se’ns ha proporcional informació sobre protocols i se’ns va assegurar que l’enfocament coercitiu de l’acció policial produeix un efecte dissuasiu enfront de l’exercici d’accions insolidàries”, tal com apunta Amnistia.

En aquest ball de declaracions, la majoria de partits de l’arc parlamentari es mostrarien d’acord a una reforma de la llei Mordassa, però aquesta sembla una qüestió que es va posposant. L’acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos incloïa el compromís d’aprovar una nova norma que substituís la llei Mordassa. Però sembla que la pandèmia no només hauria ajornat aquesta decisió sinó que hauria donat més força a la llei de Seguretat Ciutadana.

En aquest context extraordinari, s’arriba al cinquè aniversari de la llei que, com cada any serà commemorat per diverses entitats, com la Plataforma No Somos Delito, que ha fet públic un manifest que compta amb l’adhesió de gairebé 200 entitats i que crida a la mobilització aquest 1 de juliol.

Aquest és un article publicat a Catalunya Plural

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.