Vuit mesos més tard de les protestes contra la sentència del procés, el dilluns 29 de juny, els Mossos d’Esquadra han donat a conèixer l’auditoria interna “més gran de la història” de la policia catalana, segons paraules del conseller d’Interior Miquel Buch.

A l’auditoria interna no hi ha “cap explicació ni disculpa cap als mitjans de comunicació agredits” que hi van treballar, es queixa Oriol Castillo, periodista a Betevé i que va cobrir les protestes d’aquells dies. En el vídeo publicat els periodistes Jordi Borràs, Anna Punsí, Quico Sellés i Marta Pérez expliquen els fets.

El balanç definitiu de les protestes va ser de 70 periodistes ferits. Un 69% de les agressions les van provocar actuacions dels cossos policials, fos de forma deliberada contra periodistes o com a conseqüència de càrregues genèriques contra manifestants.

En diversos casos els afectats constaten que els agents van atacar-los directament per impedir que documentessin l’actuació policial o que van agredir-los tot i identificar-se com a periodistes.

Com es va fer el recompte?

Aquest recompte es va fer després d’aclarir casos que en el seu dia eren confusos, afegir-ne de nous que hem conegut després i descartar-ne alguns que han resultat no ser agressions. Hi incloem incidents on els i les professionals de la informació –redactors, càmeres, fotògrafs, articulistes– han rebut impactes, ferides o cops al seu cos mentre treballaven per cobrir les protestes.

Les xifres corresponen als periodistes ferits que hem pogut identificar, però en episodis especialment confusos pot haver-hi més afectats que es facin difícils de comptabilitzar. Per exemple, en la manifestació de l’extrema dreta a plaça Artós, on es van llançar objectes contra la premsa; o en casos d’ús de gasos lacrimògens per part de la policia, en què és complicat determinar el nombre d’afectats.

Els incidents que han suposat amenaces, insults o destrosses de material però sense violència física contra les persones no s’inclouen en aquesta xifra i s’han registrat a part. Sí que recollim, tot i que es comptabilitzen a part, les dues detencions a periodistes, per la gravetat dels fets.

Repercussió internacional

A partir dels casos recollits, l’Observatori Mèdia.cat i l’entitat que l’impulsa, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, hem treballat per fer arribar les xifres d’agressions i la preocupació pels atacs contra periodistes a diverses institucions nacionals i internacionals. Ens vam reunir amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i al regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament, Marc Serra, en el marc d’una trobada amb diverses entitats periodístiques; així com amb el vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, en el marc del Consell Assessor de l’Oficina de Drets Civils i Polítics.

Les xifres del Mapa de la Censura van servir per fonamentar una denúncia sobre les agressions a periodistes a Catalunya que la Federació Europea de Periodistes i la Federació Internacional de Periodistes van presentar de la Plataforma de Protecció del Periodisme i Seguretat dels Periodistes del Consell d’Europa, que les autoritats espanyoles es van veure obligades a respondre.

La Comissionada de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatović, es va mostrar preocupada pels atacs a periodistes a Catalunya. El representant de l’OSCE sobre Llibertat d’expressió en els Mèdia, Harlem Désir, va requerir a les autoritats espanyoles “assegurar la protecció dels periodistes en tot moment“.

El Mapa de la Censura de Mèdia.cat recopila des de 2015 possibles vulneracions a les llibertats d’expressió i d’informació als Països Catalans. Podeu aportar nous casos o més informació sobre algun incident que hagueu patit o presenciat escrivint-nos a mapacensura@mediacat.

2019: Periodistes a la diana

Enguany hem publicat l’informe ‘2019: Periodistes a la diana‘, on es mostren, entre d’altres, els periodistes agredits durant la setmana postsentència. Aquest informe, escrit pel periodista Joan Canela, es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2019. La informació que s’hi recull està basada en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades—, i, en menor mesura, en altres fonts, com sentències o lleis. Totes estan puntualment reforçades amb els enllaços a les fonts originals corresponents. En alguns casos, la denúncia ha arribat directament a l’equip de Mèdia.cat per part de professionals que haurien estat agredits, intimidats, pressionats o censurats.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.