Les meves realitats mediàtiques, per raons de residència, no són només la catalana i l’espanyola, sinó que segueixo amb interès les notícies i les cobertures informatives que tenen lloc a Islàndia. Em permetreu que comparteixi en aquest espai un cas que ha tingut lloc a la premsa amb seu a Reykjavík i que ha generat un fort debat a l’illa, especialment, en el sí de la comunitat estrangera.

Els fets inicials van succeir a mitjan mes de juny quan tres homes van ser detinguts al municipi de Selfoss com a presumptes autors d’uns robatoris a diverses botigues de la població. El cas és que dues d’aquestes persones van donar positiu en el test de detecció de la Covid-19 i setze policies van haver d’anar-se’n directament a fer quarantena. Notablement molestos per la situació, el cos policial va iniciar una investigació sota una premissa sorprenent: si els lladres de Selfoss eren d’una determinada nacionalitat, la resta de passatgers de la mateixa nacionalitat que havien arribat en el mateix vol que els presumptes delinqüents havien de ser considerats sospitosos de formar part d’una organització criminal d’origen estranger. Cap prova indicava que això fos així, però es va considerar la nacionalitat com a element de sospita suficient.

Per tal d’interrogar tres d’aquestes persones que la policia no havia pogut localitzar, i sota la sospita pública que podien estar relacionats amb activitats criminals i que, a més, podien tenir la Covid-19, les autoritats islandeses van publicar les fotografies dels “sospitosos”, amb noms i cognoms i la nacionalitat. La premsa local va fer d’altaveu de la versió oficial sense qüestionar ni la premissa ni el tractament de la informació, oferint titulars contraris a tota ètica periodística, en les seves edicions en islandès i en anglès. Iceland Monitor, la versió anglesa del diari de referència Morgunblaðið (Diari del Matí), va publicar el 15 de juny aquest titular: “Sixteen Police Officers in Quarantine after Arrest of Infected Romanians”, és a dir, “Setze agents de policia, en quarantena, després de la detenció dels romanesos infectats”. El diari va canviar al cap d’uns dies el titular i el text interior arran del debat generat, però la cerca d’“arrest of infected Romanians” a Google encara deixa rastre del que va ser el tret de sortida d’una campanya mediàtica que va generar una onada de xenofòbia a les xarxes socials islandeses contra els romanesos.

El titular destacat al paràgraf anterior no va ser pas una excepció. El tractament informatiu a la majoria de mitjans islandesos subratllava al títol la nacionalitat de les persones que cercava la policia i, de fet, com aquests titulars no es van publicar en anglès i, per tant, no van generar tanta polèmica en una comunitat estrangera que no domina l’islandès, continuen intactes a les versions digitals. En són exemples les notícies del Morgunblaðið (“La policia cerca tres rumanesos”), del Fréttablaðið (“Dos dels romanesos no tenen Covid-19”) o de Kjarninn (“En cerca dos romanesos que es creu que podrien estar infectats de la Covid-19”). Malgrat que no llegiu islandès, segur que compreneu la nacionalitat d’aquests homes amb facilitat.

Doncs bé, després de dies d’escoltar despropòsits sobre les tendències criminals de les persones per raons d’origen i proclames a favor de la seva deportació immediata, surt Morgunblaðið amb la cua entre les cames, anunciant que un dels homes dels que s’havia compartit la fotografia, nom i cognoms i la nacionalitat, no és ni tan sols un turista, sinó un treballador amb contracte que acaba d’arribar a l’illa a qui la cobertura mediàtica ha perjudicat greument. Ell és Pi­o­aru Alex­andru Ionut, i en el breu article que publica el digital, explica que no coneixia cap altre romanès d’aquell vol i que, arran de les informacions publicades a la premsa islandesa, la seva fotografia i el seu nom han aparegut la premsa de Romania, fent-se ressò de que la policia l’estava cercant.

Però aquest treballador no ha estat l’única víctima de la cobertura mediàtica que ens ocupa. Membres de la comunitat romanesa resident a l’illa van denunciar prejudicis xenòfobs i un clima de sospita cap a ells per raó d’origen després de dies en què el gran tema de conversa eren els “romanesos infectats”. De la suposada organització criminal de la qual tots els romanesos d’aquell vol formaven part no n’hem tornat a llegir des d’aleshores.

Aquesta història és una prova més que les males praxis, per molts codis deontològics que estudiem a les facultats, són una realitat, inclús en aquells països que tenim tan idealitzats des del sud d’Europa, sovint, per completa ignorància. A vegades ens sembla un debat ja superat, però el cert és que no cal anar a Islàndia per comprovar que encara molts periodistes a casa nostra continuen destacant la nacionalitat dels presumptes delinqüents al cos de la notícia. Informació que no aporta cap dada rellevant relacionada amb els fets i que només serveix per a l’estigma col·lectiu si l’origen és estranger. Pi­o­aru Alex­andru Ionut ens recorda el dolor que podem generar quan fem malament la nostra feina.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.