El cas del riu Siurana és la radiografia exacta d’un ecosistema fluvial exhaurit per satisfer interessos absolutament aliens en una comarca veïna gràcies a suposats drets històrics i inversions fetes al principi del segle XX. La conurbació urbana i industrial del Camp de Tarragona se serveix del transvasament d’aigua des de la comarca del Priorat, malgrat el despoblament evident d’aquest territori i els problemes persistents d’abastament d’aigua. Consells comarcals, ajuntaments i entitats ecologistes mantenen un torcebraç perquè almenys siguin respectats els cabals ecològics d’un riu que ha desaparegut arran d’un transvasament abusiu que, segons apunta l’ACA, arriba a la Costa Daurada.

El riu Siurana neix a les muntanyes de Prades i travessa la comarca del Priorat fins a desembocar al riu Ebre. Avui, això és així només als llibres, perquè el pas del riu durant mesos sencers es converteix en una llarga pista de pols i de vegetació seca. Des de fa 70 anys, un transvasament d’aigua condueix l’aigua del riu Siurana fins a un pantà secundari, i d’allà es distribueix per la plana de la comarca del Baix Camp fins a Salou: una situació que en els darrers anys ha fet desaparèixer el rastre d’aigua del Siurana.

El transvasament és gestionat per una comunitat de regants que a dia d’avui encara assegura que la concessió per a l’ús de l’aigua del Siurana és per a reg de suport de l’avellaner i de l’olivera. Però la realitat és que la demanda d’aigua va més enllà dels mesos en què aquesta és necessària per a la producció agrícola i va adreçada a poblacions turístiques i residencials on l’activitat agrícola és residual.

De fet, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) —en resposta a una petició d’informació de les entitats ecologistes— el 3 de febrer de 2018 va explicar que l’abastament d’aigua actualment serveix poblacions on la demanda d’aquest recurs és tan alta com escassos els terrenys agrícoles i pagesos en actiu: “Reus, Riudoms i Vila-seca – Salou capten o poden captar aigua procedent de l’embassament de Riudecanyes”, assegurava l’ACA, i posava sobre la pista de quina és la darrera destinació del riu Siurana: la Costa Daurada.

Així, una comarca com el Priorat, que no arriba a 10.000 habitants, de base eminentment agrícola i absent d’indústria, és testimoni de com el seu ecosistema fluvial principal desapareix per ser desviat cap a la conurbació urbana del Camp de Tarragona. Només els municipis que oficialment tenen drets d’ús de l’aigua arriben a 160.000 habitants, tot i que a l’estiu poblacions com Salou passen de 26.000 a 200.000 residents. Malgrat que la concessió de l’aigua del Siurana està restringida a usos agrícoles, la suma de la població dedicada al sector de l’agricultura dels quatre municipis amb dret d’ús d’aigua no arriba al 3%.

Malgrat que la concessió de l’aigua del Siurana està restringida a usos agrícoles, la població dedicada a l’agricultura dels quatre municipis amb dret d’ús no arriba al 3%

La comunitat de regants defensa que aquesta infraestructura representa encara a dia d’avui 2.000 famílies dedicades a l’agricultura i que la destinació de l’aigua és la que està permesa als seus accionistes: “Som els hereus dels pagesos i pageses que van contribuir, amb els seus estalvis i amb un esforç i sofriment, a fer possible que existeixi el pantà de Siurana, l’única infraestructura capaç de garantir que avui, i en un futur, el riu Siurana pugui disposar de cabal d’aigua regular durant tot l’any”, explica el president Joan Llaberia en un article.

Privilegis centenaris

La comunitat es refereix als inicis del projecte el 1904, quan es constituí a Reus el Sindicato de Riegos del Pantano de Riudecanyes, que aplegava propietaris agrícoles per a la construcció d’un embassament a Riudecanyes i amb l’objectiu de recollir 187.500 pessetes, amb 3.750 títols amb un valor de 50 pessetes cadascun, i d’ajudar l’Ajuntament de Reus, que seria el promotor de la construcció del pantà de Riudecanyes. Els pagesos passaven a ser copropietaris de l’embassament i —sobretot— cada acció els donava dret a l’aigua necessària per regar un jornal: unes accions i uns drets que encara perduren a partir d’aquella concessió i que avui es perden per una enrevessada trama de séquies, drets, dipòsits i canonades.

Aquell micromecenatge modernista pretenia, segons un reial decret del mateix any, “hacer extensivo este poderoso elemento de cultivo a 1.500 hectáreas de terreno, y remediar la penuria de agua que sufre durante los veranos la ciudad de Reus”, però la memòria del projecte advertia ja el 1897 que l’aigua de Riudecanyes no asseguraria un abastament suficient. Aconsellaven posar la mirada en altres indrets: “Tenemos que hacernos con el agua del Siurana”.

Una ciutat emergent i assedegada com Reus va plantejar-se, però, altres opcions. Consten els diferents projectes, com un canal que desviés la Noguera prop de la desembocadura de l’Ebre fins al Baix Camp, la captació d’aigües subterrànies del vessant sud de les muntanyes de Prades al terme d’Alcover o la construcció d’un pantà a la Riba per abastir-se del Francolí. Però li tocà al Siurana. Dècades després, en ple auge del desenvolupisme franquista, el 1966 arribà la infraestructura definitiva: l’embassament del riu Siurana que amb un assut deriva l’aigua cap al pantà de Riudecanyes.

Un transvasament contrari a les directives europees

La problemàtica s’ha agreujat en els darrers anys, malgrat que el temps i una nova concepció sobre l’ús de l’aigua han enterrat la planificació hidrològica de la darreria del franquisme; més quan una directiva marc de l’aigua fixa la prohibició de transvasament d’aigua entre conques i l’obligatorietat de les administracions de mantenir un cabal ecològic als ecosistemes fluvials.

Hi ha els dubtes sobre el bon ús d’una concessió centenària de l’aigua, i és evident la desigualtat que afecta una comarca que ha vist desaparèixer el riu i que aquest estiu ha vist a Gratallops com han hagut d’aconseguir camions cisterna per abastir d’aigua de boca els seus veïns, mentre veu com l’aigua marxa cap a un territori urbà dedicat al monocultiu turístic com la Costa Daurada i amb equipaments com Port Aventura.

Per apaivagar els ànims, la Generalitat va posar en marxa la Taula del Riu Siurana, amb diferents agents socials i econòmics, per tal de consensuar solucions. No estava anant bé: després d’una de les sessions de la Taula, els alcaldes del Baix Camp van aprovar una declaració en què s’acusava l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de ser parcial i fer seves les reclamacions del Priorat i s’assegurava que un informe de l’ACA on es feien palesos els usos il·legítims de l’aigua era “absolutament esbiaixat” i que “el Siurana no és un riu exclusiu” del Priorat.

Aigua per a reg destinada a indústries i municipis sense concessió

Després de 70 anys servint-se de l’aigua del Siurana, era previsible que la radiografia presentada per l’ACA fes pujar els colors a la cara als ajuntaments implicats. Inspeccions fetes al llarg del 2018 evidenciaven bombaments, usos il·legítims, dipòsits i canalitzacions que no tenen res a veure amb l’honorable herència dels pagesos del principi del segle XX.

Els tècnics van constatar com 60 hores d’aigua del pantà i una concessió d’aigua per a reg acabava a la planta de compostatge de l’empresa pública SECOMSA a Botarell per a l’activitat industrial o com una indústria alimentària de Riudoms s’abastia íntegrament de l’aigua del Siurana. L’informe detalla un bombament d’aigua per part de l’Ajuntament de Botarell i una derivació d’aigües superficials a la sortida del túnel de transvasament que s’utilitza tots els dies de l’any. També, com l’Ajuntament de Maspujols disposa d’un dipòsit soterrat on es deriven les aigües del pantà, o consums reconeguts per part de l’Ajuntament de Constantí en unes instal·lacions fetes per al bombament i dipòsit d’aigües, o l’ús d’aigua per part de l’Ajuntament de la Selva del Camp justificat perquè “s’utilitza uns quatre mesos l’any en època estival des del 2015”.

Aquests usos són absolutament prohibits d’acord amb la concessió, delimitada a l’agricultura i per a ús de boca per l’Ajuntament de Reus, que té el 30% de la propietat del pantà. Però a Reus disposar de terrenys amb “hores d’aigua” és un luxe perquè l’aigua provinent del Siurana és sis vegades més econòmica, un luxe que indústries i ajuntaments tenen molt en compte a l’hora d’abaratir els rebuts de l’aigua.

L’enrenou per l’informe de l’ACA no solament va provocar l’emprenyada dels alcaldes, sinó que la mateixa comunitat de regants va anunciar que deixava de formar part de la Taula del Siurana recordant que la participació en el fòrum és voluntària. L’entitat, més de 100 anys després de la seva constitució, ja no és aquella agrupació de pagesos voluntariosa; es tracta d’una estructura gerencial d’empresa pública amb un pressupost de més de 2 milions d’euros que supera amb escreix els comptes de qualsevol municipi del Priorat, amb projectes de licitació de més de 600.000 euros i que disposa d’un administrador amb qualificació de càrrec directiu amb un sou anual (2018) de 59.244,54 euros.

Per la seva banda, l’1 d’octubre de 2019, el Consell Comarcal del Priorat va fer públic un manifest on els alcaldes prioratins reclamaven saber el volum anual d’aigua derivat del riu Siurana al pantà de Riudecanyes, quines eren les suposades 3.802 hectàrees de superfície de regadiu de la concessió, el detall dels conreus existents, les tècniques de reg utilitzades i el volum d’aigua que ha estat destinada a l’abastiment de la ciutat de Reus i la destinació de la resta d’aigua recollida al pantà de Riudecanyes.

“Allò que passa amb el riu Siurana no s’aguanta des de cap punt de vista: ni social, ni mediambiental, ni legal”, va declarar el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, després d’anunciar una ofensiva jurídica per a la revisió de la concessió dels drets sobre l’aigua del riu Siurana.

La Plataforma pel Riu Siurana, la Plataforma en Defensa de l’Ebre o entitats com el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i Ecologistes en Acció en la presentació de l’informe Incidència ambiental i social del transvasament Siurana-Riudecanyes van denunciar el que consideren un espoli injustificat i ja han sol·licitat als governs català i espanyol el tancament de la connexió per obsoleta i fent avinents les alternatives per als regants de Riudecanyes. “El que el 1930 era una concessió ara és un espoli per al Priorat”, al qual atribueixen la pèrdua de fins a la meitat de la població en diferents municipis de la comarca.

Entitats ecologistes consideren el transvasament Siurana-Riudecanyes un ‘espoli injustificat’ per al Priorat i sol·liciten el tancament de la connexió

Després d’un segle, s’han modernitzat les infraestructures hidràuliques amb sistemes d’aprofitament millors i més eficients, la pagesia no és aquell sector econòmic imponent del segle XX, i no existeix la mateixa concepció sobre l’equilibri territorial, però aquells 3.750 títols de propietat del pantà de Riudecanyes perviuen esprement al màxim el Siurana.

Al mes de desembre passat, la comunitat de regants va licitar unes obres de la séquia de Salou. Entre els membres de la mesa de contractació s’hi trobava l’advocat i empresari Ricard Font de Rubinat, descendent de l’alcalde de Reus Pau Font de Rubinat, que al principi del segle XX va promoure el pantà de Riudecanyes. Avui, la ciutat que li agraeix aquella obra i li dedica carrers encara té l’aixeta de l’aigua i està poc disposada a discutir la qüestió mentre fa desembocar el riu Siurana a Salou.

3 Comentaris

  1. Joan huertas juncosa "Joli"

    Caldria que la gent anes a mirar el riu Siurana a partir de Poboleda en avall. Es una llera de riu sense gota d´aigua. L´aigua es desviada a partir de la presa que hi ha al moli dels Aubis , a300 m. aproximadament de la Venta del Pubill , d´allí s´en va cap al petit panta d e Riudecanyes. Com es pot be entendre el Priorat es queda sense aigua, sense l´aigua que es seva, que és del Priorat.

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.