No, no t’ho preguntis. “Pregunta’t què pots fer tu per internet”. Avui dia, aquest lema –manllevat de la cèlebre frase de Kennedy–, escrit en lletres ben grans, hauria d’omplir el fons de pantalla dels ordinadors dels periodistes. M’explicaré.

Quan la xarxa de xarxes va néixer a finals del segle passat, el món va començar a canviar, i també el periodisme. De cop i volta, se’ns obrien possibilitats il·limitades d’accés a la informació, a la documentació i a les fonts, a nivell planetari. Tothom sap de què parlo i seria molt pretensiós voler-ho resumir en quatre ratlles. Ja ho va fer Manuel Castells a “L’era de la informació”, i n’hi van sortir tres toms.

Internet es va convertir en una eina de treball bàsica per als periodistes, al mateix temps que era –és– un gran canal de distribució de continguts sense fronteres. Al més pur estil win-win, el periodisme se servia d’internet per produir continguts i, al mateix temps, internet s’enriquia amb històries a l’abast de tothom a qui poguessin interessar. D’acord, de les grans possibilitats de la xarxa no solament se’n beneficia el periodisme, però els periodistes són els professionals segurament més ben preparats per trobar una agulla en el paller d’internet i compartir la troballa amb la societat. I si no ho són, haurien de ser-ho.

Un dels fenòmens més interessants que la xarxa de xarxes fa possible és el periodisme col·laboratiu: grups de mitjans de comunicació o xarxes de periodistes que comparteixen lliurement informacions i contactes i fan periodisme d’investigació a escala regional o mundial. Una col·laboració entre The Guardian i El País, per exemple, ha destapat fa pocs dies el “misteriós” cas de ciberespionatge contra polítics independentistes catalans.

Va ser també gràcies a un treball col·laboratiu del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) que es van conèixer els “papers de Panamà” i les seves seqüeles. La llista d’iniciatives és prou llarga, sobretot al món anglosaxó: el mateix ICIJ, Wikileaks, la Xarxa Internacional de Periodistes (IJNet), la Xarxa Global de Periodisme d’Investigació (GIJN)… Més tímidament però més a prop nostre, Col·laboracions Europees d’Investigació (EIC), membre de la GIJN, o Journalismfund.eu, que finança projectes col·laboratius d’investigació a tot Europa…

Això és el que vull dir quan dono a entendre que els periodistes estem en deute amb internet. Podem fer molt per millorar els continguts de la xarxa i contribuir, d’aquesta manera, a enfortir la societat i la democràcia: aprofitar de manera col·laborativa les grans possibilitats d’internet a favor de la informació i en contra de la desinformació, desbordar l’opacitat dels cacics del segle XXI. Només ens calen, a més d’internet i el codi ètic, bones dosis de treball i sobretot compromís i confiança amb els altres periodistes amb qui vulguem compartir projecte i passió.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Lola

    A mi m,agradat el teu escrit, sóc del SPC, i fa dos anys, en varen fer fora de Catalunya Ràdio, després de 24 anys de treballar-hi t,ho comento per que igual ens coneixem,. Moltes Gràcies .

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.