La desigualtat de gènere continua ben present al camp. Només la titularitat d’una de cada quatre explotacions agràries a Catalunya està en mans de dones, i l’ocupació femenina en el sector agrari està en un 20%. Entitats com Dones del Món Rural o Ramaderes de Catalunya malden per donar visibilitat a la seva feina, per aconseguir la igualtat dins del sector i per ser tractades com a expertes.

Tot i que en els darrers anys, entre el 2005 i el 2015, la quantitat de dones que viuen al camp ha augmentat un 10,4% i arriba al milió, no s’ha produït un increment proporcional del seu pes en espais de poder. Una de cada quatre explotacions agràries a Catalunya és propietat d’una dona, davant del 60% que és propietat d’homes i del 10% restant que pertany a empreses i persones jurídiques, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les xifres encara es desnivellen més si ens fixem en la titularitat de les explotacions agràries prioritàries (EAP), una categoria amb diversos avantatges fiscals i que permet optar a ajuts i pagaments complementaris: en aquest cas, el percentatge de dones propietàries baixa fins a un 15,15%.

Les dones al món rural estan encara en minoria i, a més, han de superar diversos obstacles per arribar a desenvolupar la seva professió en igualtat de condicions respecte als seus companys. “Trobem dificultats pel fet de ser dones i també pel fet de pertànyer a un sector tan desconnectat de les ciutats i tan poc reconegut”, explica l’agricultora i ramadera Teresa Torner. I hi afegeix: “És una llàstima perquè fem una labor imprescindible per a la societat, produïm els aliments, i no se’ns té en consideració”.

Més formades però més precàries

Un estudi fet pel Global Entrepreneurship Monitor l’any 2015 mostra que a Catalunya les dones són líders tant en activitats emprenedores que es troben en fase preliminar (53%) com en activitats emprenedores naixents però que ja s’han posat en marxa (57%). En canvi, els projectes ja consolidats són encara liderats majoritàriament pels homes (66%).

La presidenta de l’Associació de Dones del Món Rural, Dolors Català, assenyala que les dones comencen a liderar més projectes al camp perquè “estan més formades i poden escollir les seves feines”. L’afirmació coincideix amb dades del 2011 de l’Institut d’Estadística de Catalunya, que especifica que al món rural més de la meitat (entre un 52% i un 56%) de les persones de 30 a 49 anys amb estudis superiors són dones. Una dada que es capgira en la franja entre 50 i 65 anys, on són els homes els que passen a ser un 55,1% de les persones amb estudis superiors.

Tot i que les xifres indiquen que les dones menors de 50 anys al món rural estan més formades, només un 24,1% de les persones joves que s’incorporen a l’activitat agrària són dones. En total, les dones representen només un 20% de l’ocupació del sector agrari. A més, són més precàries: acumulen quasi un 70% de tots els contractes a temps parcial, uns 81.000, segons dades del Programa de dones del món rural i marítim 2016-2020.

Organització per visibilitzar-se

“És fonamental atorgar visibilitat a la dona al món rural; cal apoderar-nos per fer-nos valdre i fer-nos escoltar”. Són paraules de Dolors Català, presidenta de l’associació Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya, una entitat sense ànim de lucre que vol donar veu a les dones que treballen en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer. És hereva del Grup de Dones del Món Rural i vol actuar també com a lobby davant l’Administració. “L’objectiu és actuar en qualitat de dones, evidentment, però també en qualitat de professionals i expertes”, hi afegeix Català.

A més, una seixantena de pageses s’han agrupat sota el nom de Ramaderes de Catalunya per unir esforços i lluitar contra la discriminació de la dona rural, donar-li veu”, declara Teresa Torner, ramadera i integrant d’aquest grup. El col·lectiu vol trencar amb l’estereotip que la ramaderia és feina d’homes.
L’associació que presideix Dolors Català és formada per més de 130 dones de tot Catalunya i compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’organisme públic encarregat de “vetllar per aconseguir la plena participació social de les dones del món rural”, tal com indica l’arti-
cle 50 de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes aprovada l’any 2015 al Parlament de Catalunya.

La ramadera Teresa Torner es mostra crítica amb els resultats de les mesures adoptades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en favor de la igualtat. “Seguim trobant moltes dificultats encara per accedir als llocs de presa de decisions. Ens costa arribar a càrrecs de l’Administració i, al final, són els homes qui, per exemple, acaben decidint les setmanes de baixa per maternitat de les quals podem disposar les dones”, apunta.

Si ens fixem, per exemple, en els responsables sindicals de la Unió de Pagesos —que, amb els seus 6.000 afiliats i afiliades, és el major sindicat del món rural català—, trobem que entre els 68 membres de la direcció només hi ha 3 dones, un 4,4% del total, una dada que sorprèn si tenim en compte que les dones pageses i ramaderes són titulars d’un 28,64% de les explotacions agràries de Catalunya.

Aquesta infrarepresentació femenina en els càrrecs de decisió és un patró comú amb altres organitzacions. Així, a les 214 cooperatives agràries distribuïdes per tot el territori català només hi ha un 1,87% de dones presidentes, un 4,63% de dones entre els membres del Consell Rector i un 21,04% de sòcies, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

L’origen de l’accés desigual als càrrecs de poder el trobem en la inèrcia de la societat actual i també en tots aquells sistemes de relacions dels quals és hereva. “Venim d’uns esquemes tradicionals on el pare decidia i la mare treballava. Ara sembla que la situació està canviant amb les noves generacions i cada cop més dones emprenem projectes, però queda molt camí per fer”, sosté Teresa Torner.

Les ramaderes als mitjans

Cristina de Llanos, membre de Ramaderes de Catalunya, posa també l’accent en la manera com és representat el col·lectiu femení als mitjans de comunicació. “No rebem un tractament adequat. Som ramaderes capdavanteres de projectes agroalimentaris i volem parlar d’altres coses a banda del paper de la dona. Volem parlar, per exemple, de la ramaderia extensiva i la seva importància, que se’ns tingui en compte no com a dones, sinó com a expertes”.

De Llanos es refereix a peces periodístiques com ara la notícia que va difondre TV3 el 4 d’agost de 2019. Al Telenotícies migdia es va emetre un reportatge sobre la 32a edició del Concurs de Gossos d’Atura de Prades i va aparèixer el testimoni d’una dona, Mercè Ribot, l’única pastora que es va presentar al certamen. La periodista que va cobrir la informació només va destacar la sorpresa d’alguns dels assistents en veure participar-hi Ribot o la curiositat dels nens en veure una pastora. Altres mitjans de comunicació com Reus Televisió o el diari digital Tarragona21 ni tan sols en van parlar, tot i fer-se ressò del concurs.

Tal com explica Dolors Català, “és important trencar inèrcies com ara donar primer la veu a l’home i mostrar que la dona també pot treballar i tenir iniciativa al camp”. D’alguna manera, fa que es creïn referents per tal que “també siguem nosaltres les que agafem el relleu generacional”.

La ramadera Teresa Torner es mostra descontenta amb el tractament que ha rebut per part d’una bona part dels mitjans de comunicació. “Sovint, quan se’ns entrevista, fa la sensació que som com figurants d’un pessebre i no persones que realitzem tasques tan importants com ara la prevenció d’incendis o la gestió de paisatges. No et donen peu que et puguis explicar, no s’interessen per saber què fa la dona i quin és el seu valor”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.