Diu el socioecòleg Ramon Folch que hi ha tres tipus d’ecologisme: el primari, el conscient i el científic. Xavier Garcia (Vilanova i la Geltrú, 1950) és d’una mena no catalogada: periodista ecologista integral i integrat al territori i la seva gent. Va viure l’ascensió del moviment ecologista a França a principi dels setanta i conjuntament amb Santi Vilanova, Jaume Reixach i Josep Català van formar el col·lectiu de Periodistes Ecologistes per importar a Catalunya aquelles idees. D’aleshores ençà n’ha estat un fidel cronista, dels darrers llibres destaquen: Catalunya es revolta (Angle Editorial, 2003) i Heterodoxos europeus: 25 biografies de la consciència ecològica del segle XX (Pagès Editors, 2014.

L’ecologisme de Garcia és més que conscient, és reflexiu, l’ha estudiat, i empíric, n’ha viscut les vicissituds. Explica que el desequilibri ambiental rau en el desequilibri territorial i en l’expansió desordenada de l’economia i en uns sectors polítics que li són mesells. La seva mirada abasta la perspectiva històrica i l’amplitud de les terres catalanes, tot i que sobretot s’ha centrat en les terres del sud. Al seu darrer llibre El Sud de nou revisitat (Cossetània, novembre del 2017) actualitza el seu pensament des dels seus orígens, molt vinculats a la qüestió agrària: de l’aliança de l’ecologisme i l’agrarisme ha de sorgir una nova cultura rural, el reservori de Catalunya.

“Caldria augmentar el percentatge de població dedicat al sector agrari per reequilibrar el país”, ens ha dit a l’entrevista que li hem fet a La Terra de juliol-agost, revista que, per cert, ell signa com a director en la seva primer etapa legal, el 1980; enguany la capçalera celebra els quaranta anys. Xavier Garcia fa deu anys va anar a viure a Horta de Sant Joan (Terra Alta) a prop de la gent del camp i de la cultura relegada a la perifèria que ha anat glossant, perquè també ha fet una feina memorialística ingent, la més coneguda la sèrie Homenots del Sud (Arola, El Mèdol i Silva).

M’ha vingut de gust parlar d’un home que ha parlat de tanta gent compromesa i exemplar en el portal dels periodistes crítics i compromesos. Com a periodistes, la seva trajectòria i la seva obra, ens va bé per reconèixer l’ecologisme urbanita, primari i deslligat de la realitat del territori que, sovint, sembla que no sap que el paisatge, especialment el de Catalunya, és construït pels homes del camp.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.