De veritats, com deia, n’hi ha diverses. Molts lectors i poders s’atansen als mitjans, a la informació, buscant només la seva i veuen en nosaltres un instrument per fer creure i no per fer saber. Aspiren a convertir els mitjans en part de la seva infanteria. En les societats polaritzades es tendeix a acceptar només allò que ens reafirmi en els nostres apriorismes o conviccions. El periodisme ha de ser un dic contra les “veritats a la carta” i ha de tenir credibilitat a les dues ribes del riu. El dubte, el contrast i la lectura crítica enriqueixen.

Prou que ho sabem, que l’objectivitat no existeix. Existeix el rigor a l’hora de contrastar les informacions, l’afany de ser veraços, la vocació de donar veu de forma plural i l’honradesa de les línies editorials perquè és evident que els fets són polièdrics i que es poden explicar de moltes maneres, destacant-ne un aspecte o un altre. Però als mitjans se’ls ha d’exigir transparència i claredat. És una forma d’allunyar la temptació de les fake news i de transcendir més enllà de les veritats que esperen alguns ciutadans.

L’Anuari posa l’accent en la necessitat de formar-nos com a ciutadans crítics en el consum de la informació i, com sempre, ens porta algunes perles i dades que ens ajuden a entendre la nostra realitat, com ara que entre els alts funcionaris de l’Estat espanyol, que han condicionat de forma extraordinària la nostra vida política, hi ha un català per cada quinze madrilenys. Preguntar, saber, explicar, reflexionar, dubtar… És periodisme i és l’Anuari.

Gràcies per fer-nos confiança!

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.