Malgrat que han quedat superades les polítiques de forta agressivitat contra la llengua catalana que es desfermaren en l’època del Partit Popular al País Valencià, encara romanen tota una sèrie de reticències en l’àmbit polític.

Un «bon dia» que no és recíproc. La restricció dels mitjans públics en l’espai comunicatiu catalanoparlant representa un dels temes pendents en la consecució d’una relació normalitzada entre els territoris que conformen els Països Catalans. Mentre els governs addueixen problemes tècnics, la qüestió amaga un rerefons polític no resolt.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La prohibició de TV3 al territori valencià i el fos en negre de Canal 9 i Ràdio 9 representen dos esdeveniments clau clarament dissenyats per a minvar la llengua catalana dins del panorama mediàtic. Malgrat que han quedat superades les polítiques de forta agressivitat contra la llengua catalana que es desfermaren en l’època del Partit Popular al País Valencià, encara romanen tota una sèrie de reticències en l’àmbit polític per avançar en eixe sentit. La por a l’anticatalanisme encara marca l’afer diari en la presa de decisions al si del govern valencià.

A priori, la voluntat dels governs era facilitar eixa reciprocitat. El maig de 2016, els presidents Ximo Puig i Carles Puigdemont es reuneixen al Palau de la Generalitat de Catalunya i simbolitzen el final de la desconnexió catalanovalenciana, que durava vint anys. En roda de premsa, es comprometen a garantir la reciprocitat entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la nova radiotelevisió valenciana. Així, però, amb l’esclat del procés independentista, la reciprocitat s’ha glaçat.

El reportatge que vos presentem aborda la qüestió de la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3 a través de les veus de Mònica Terribas, Susanna Lliberós i Rafel Gallego.