“Mil contagis les últimes vint-i-quatre hores”. “Més de vuitanta mil casos detectats des de l’inici de la pandèmia”. “12.677 persones han mort a Catalunya per coronavirus”. “Mig milió de morts a tot el món”. Són alguns dels titulars que hem llegit els últims dies en relació amb la pandèmia de la Covid-19. Es tracta de dades necessàries per entendre l’abast de la situació actual. Disposar de les xifres segmentades per països, comunitats, ciutats o ABS hauria de permetre dimensionar la magnitud del que està passant. Els governs han de facilitar la informació sobre el nombre de casos, lleus o greus, ingressats, recuperats i morts, i els mitjans han d’interpretar i contextualitzar aquestes dades perquè la ciutadania pugui entendre-les. Si només acumulem xifres i més xifres cada dia, correm el risc de perdre la noció de què representa cada dada.

La saturació informativa pot portar a la desconnexió de l’actualitat. A la primavera, després de les primeres setmanes d’estar pendents de les notícies al minut (confinament, estat d’alarma, restriccions, etc.), de rodes de premsa eternes en directe i de l’actualització constant d’unes xifres que no paraven de créixer, hi va haver un moment en què la informació ja no s’assimilava. El nombre de casos, d’ingressats, de morts, creixia cada dia, però les xifres van deixar de tenir la rellevància dels primers dies. Salvant totes les distàncies, passava com quan arriben les informacions de guerres arreu del món: al principi impacta i després, a prova de sentir cada dia actualitzacions del nombre de morts, les xifres deixen de causar efecte.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El periodisme de dades és més necessari que mai. Però només repetir cada dia el comptador de contagis de covid pot acabar confonent. Fa falta context i perspectiva per dimensionar la magnitud d’una pandèmia mundial que està afectant a escala local. Com se sap quants casos són molts o pocs? I molts pocs en relació amb què? A un altre municipi? A un altre país? Amb les dades sobre el nombre de morts, passa el mateix. Saber si són 12.506 persones o 12.677 les que han mort per covid a Catalunya és necessari. Però per digerir bé les xifres també cal posar cara a les històries.

Durant les primeres setmanes de confinament, amb la baixada obligada de l’agenda d’actes i rodes de premsa diverses, vam llegir i veure més reportatges que s’endinsaven a la vessant humana de la situació. Val la pena no oblidar-se’n i seguir explicant històries quotidianes que donin sentit a xifres que expliquen la pandèmia. Sentir a gent que no va poder-se acomiadar de familiars quan van morir. A persones grans que han viscut aïllades durant mesos. A professionals de la salut que han estat en primera línia esgotats pel sobreesforç. I a un llarg etcètera que pot contribuir a entendre el moment que estem vivint.

Explicar totes aquestes realitats també permetrà qüestionar i fiscalitzar la gestió política de la pandèmia, més enllà de si el nombre de contagis puja o baixa cada setmana. Davant d’una situació que canvia cada dia i que probablement vagi per llarg, és més necessari que mai fer periodisme: contextualitzar dades i explicar històries.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.